Els noms del porc

Mor el porc i comen?a, tamb¨¦, un diccionari de sin¨°nims del catal¨¤, al voltant de la descoberta del sacrifici i ofrena de la b¨¨stia. A foravila, devora els que obren el cos tebi a la banqueta i duen carn i xulla a la cuina, entre els que miren ¨Cels locals i els externs-, sorgeixen preguntes, records, aprenentatges i debats sobre quasi tot: belles paraules precises, natives, sobre el qu¨¨ i les parts que s¡¯amollen en la desfeta la v¨ªctima.

Els parlars diuen dels secrets del cos ven?ut i de les viandes, del m¨²scul, ossos, orgues i greix, de plats immediats, els embotits finals de reserva i dels menjars comuns de la festa que ¨¦s la matan?a. De drets o taula parada de frits, arr¨°s, escaldums i aguiats de pilotes es fan relats i neixen dubtes sobre curiositats i tradicions, que semblen divergents, contr¨¤ries, pels detalls dels noms. Els costums van lligats a un ramell de sin¨°nims territorials.

Els fets singulars, els dialectes o vocabularis ¡®federals¡¯ del territori on s¡¯estengu¨¦ per conquesta i repoblament el catal¨¤, pertanyen als llocs petits o grans que per segles foren culturalment com els primitius, autosuficients en el seu mon petit, influ?ts per emigracions d¡¯anada i tornada, no per la tele i el viatjar.

Aquest llistat de mots i plats dits (fets) de manera distinta essent la mateixa cosa, surt dels isolaments hist¨°rics, del no relacionar-se amb els ve?nats, de quedar fora del discurs globalitzador del paraigua de la tele, la r¨¤dio. Cuinar i xerrar amb accents o mots propis parla de l¡¯autosufici¨¨ncia curiosa, de la sobirania verbal i gastron¨°mica.

Aquestes illomanies singulars dins les illes sobreviuen perqu¨¨ els antecessors no anaren sovint a la gran metr¨°poli (Palma o Barcelona), no varen tenir acc¨¦s al discurs dominant, a l¡¯hora uniformador, modern, normatiu o est¨¤ndard. Els accents i la cuina eren emblanquinats d¡¯identitat.

Un mot concret de domini restringit, un menjar de denominaci¨® i estil distintes a la comuna can¨°nica general, s¨®n les petjades velles, un cert orgull local aut¨°cton privat. I ens parla del funcionament aut¨°nom antic de les gents i els seus sistemes dom¨¨stics respecte al que feien als clans o deien als pobles ve?nats; llunyans potser en la taula i en detalls i accents, ¨¦s evident.

Les rutines socials i verbals sobre la llengua primerenca, medieval, s¨ª, expliquen que entre de desenes de quil¨°metres d¡¯una illa, o entre elles, es diuen fins a m¨¦s de sis sin¨°nims distints -paraules diferents per al mateix: als ra?ssons que s¡¯usen per a coques, espipellar, o posar els butifarrons segons a on...(S¨®n les restes cuites que queden en filtrar -despr¨¦s coure- el sa?m/llard). A la mateixa cosa en diuen ra?ssons, llemugues, llardufes, llardons, xitxarr¨®, ronxes...

Voltant el porc de la cerim¨°nia civil amical de can Collut, ¡®urbanites¡¯ granats catalans i mallorquins, gents del nord d¡¯Europa, vingudes d¡¯Am¨¨rica i fins i tot d¡¯Austr¨¤lia miraven i es meravellaven del fet com¨² dels pagesos experts i organitzats. Gent experta i sigil¡¤losa de Sa Pobla, Santa Margalida, Pollen?a, a can Cladera, amb en Moranta devora, duen el maneig d¡¯un dia sencer sobre els menjars, els mots i els fets.

Les menudeses de les penyores de la b¨¨stia, el proc¨¦s de descoberta del cos en escorxar-lo i transformar-lo en menjar, fiten parts, fets, gests, detalls i treballs d¡¯un dur¨ªssim ritual de subsist¨¨ncia que ara ¨¦s una cerim¨°nia folkl¨°rica, rural, quasi terminal i de remembran?a.

Aquell dia de novembre prop de la mar, s¨ª, a l¡¯aubetjar un home havia historiat a l¡¯antiga el fet inicial. Guix¨¤ urgent la feta, feu el dibuix del porc de 150 quilos que tremol¨¤ la mort, gruny¨ª sord i feu la sang penjat per un pot¨® a l¡¯ungla d¡¯una pala excavadora. Els sanglots finals feren moure el tractor de roda grossa. El narrador visual cops¨¤ el din¨¤mic antagonisme mec¨¤nic d¡¯un instant emper¨° tel¡¤l¨²ric.

Per ¨¦sser m¨¦s detallista, realista, ell mull¨¤ una canyeta dins una bassa de sang porquina i feu un regalim naturalista al seu instant al paper. Un altre home, arquitecte com aquell, tamb¨¦ dibuix¨¤ al natural un moment primer abans de les primeres mossegades. Retx¨¤ un rec¨®, com fum¨¤vem els calderons amb els troncs, unes graelles i un fils el¨¨ctrics. Un joc d¡¯espais contra el mur i una teulada. El porc dibuixat ¨¦s m¨¦s nervi¨®s i el detall del paisatge enc¨¨s m¨¦s fred, arquitect¨°nic. Eren professors d¡¯aix¨°.