Elton John omple el Sant Jordi de records i ganes de passar-s¡¯ho b¨¦

Elton John va tornar a Barcelona i va arrasar al Sant Jordi compartint un grapat de records en forma de can?¨® amb un p¨²blic bolcat com molt poques vegades s'ha vist a la ciutat. I encara m¨¦s tenint en compte que no es tractava d'un concert per a fans de quinze anyets, sin¨® per a matrimonis granadets que no se solen deixar anar per qualsevol cosa (probablement m¨¦s per por del que dirien els seus fills o els seus nets que per falta de ganes).

La del diumenge va ser una nit de m¨²sica trepidant, per¨° el m¨¦s important va ser que l'arist¨°crata brit¨¤nic ho va omplir tot de bones vibracions i bon humor i va fer venir a tots els presents una ganes irrefrenables de passar-s¡¯ho b¨¦. Encara queden ganes de passar-s¡¯ho b¨¦ a Barcelona i el p¨²blic que finalment va omplir el poliesportiu ol¨ªmpic (tothom: platea i graderies) es va passar m¨¦s de la meitat del concert dret intentant ballar entre les fileres de cadires. Van sobrar les cadires a la pista, per¨°, almenys aquest cop, la seguretat no va ser excessivament estricta i van deixa que el p¨²blic s'acost¨¦s fins al mateix escenari (Elton John va acabar signant aut¨°grafs als seguidors que estaven atape?ts a la primera fila).

Al mat¨ª encara quedaven entrades per al concert. Fins i tot a Internet va comen?ar una revenda a 700 euros la butaca, sense cap ¨¨xit segurament. Al final el poliesportiu es va acabar omplint, unes quinze mil persones que, sens dubte, en van sortir amb una bona dosi d'optimisme per recarregar les seves bateries internes.

Contr¨¤riament a l'extravag¨¤ncia que sembla envoltar la figura de sir Elton, la seva pres¨¨ncia a Barcelona va ser eminentment musical sense innecessaris focs d'artifici, amb un grapat de can?ons com les que duia al piano no calia. Un petit escenari sense ornaments, dues pantalles laterals no descomunals i un panell posterior de leds que va projectar magn¨ªfiques per¨° discretes imatges. Tot es va centrar en la m¨²sica, en el contundent toc pian¨ªstic del brit¨¤nic i una veu que, si b¨¦ ha minvat amb el pas del temps (n¡¯acaba de fer setanta), continua sent rotunda i impactant.

Lluint una levita negra de lluentons amb brodats mon¨¤rquics i envoltat per cinc efica?os m¨²sics (dos dels quals, el bateria Nigel Olson i el guitarrista Davey Johnstone, fa m¨¦s de quatre d¨¨cades que l¡¯acompanyen), Elton John va arrencar amb una declaraci¨® d'intencions tant pel seu contingut, The bitch is back, com pel seu embolcall: rock and roll pur i directe que va comen?ar a aixecar els ¨¤nims de tots els presents. I aix¨ª va continuar durant gaireb¨¦ dues hores i mitja.

La gira du el nom del seu ¨²ltim disc d'estudi, Wondertul crazy night, per¨° nom¨¦s en va tocar dos temes. La resta va ser un encadenat de grans ¨¨xits, la majoria de la d¨¨cada dels setanta. Sir Elton es va posar reivindicatiu cantant I want love i seri¨®s per recordar George Michael, per¨° la resta de la vetllada va repartir ritme a dojo.

Encara no hav¨ªem arribat a la meitat del concert quan una versi¨® exuberant de Levon (un tema del 71) va desfermar l¡¯embogiment del personal. I ja no va decaure: Rocket man, Your song, Sad songs, I?m still standing, Crocodrile rock, Don¡¯t let the sun go down on me i Saturday night¡¯s alright for fighting van marcar una llargu¨ªssima i irrefrenable recta final que va desembocar, no podia ser d'una altra manera, en una versi¨® ¨ªntima i propera, tot sol amb el seu piano, de Candle in the wind.

I al final, tothom content. Elton John ¨¦s a punt d'acabar aquesta gira (a la carretera des del febrer de l'any passat: 135 concerts) i passar¨¤ un mes al Caesar¡¯s Palace de Las vegas. Esperem que als espectadors barcelonins aquesta dutxa de ritme desenfadat i bon rotllo ens duri prou per afrontar el Nadal que ens espera.