Salvem Barcelona

Amb l'esclat del patriotisme ploramiques i descontent, els barcelonins ja no ens atrevim ni a ser qui som. Despr¨¦s de segles d'atreure emigrants de tot Espanya, de compartir llengua i cultura, no podem sentir-nos espanyols. Ni una miqueta. L'expresident autoexiliat a B¨¨lgica pensa que tampoc hem de ser europeistes. Ni aquesta Espanya ni aquesta Europa -diuen- s¨®n les nostres, i, ja posats a fer, ni ¡°aquestes¡± persones. Una jove irada em va etzibar fa uns dies a les xarxes socials que si pensava ¡°aix¨ª¡± -si no era independentista, ¨¦s clar- havia de passar a dir-me Rosa L¨®pez. No em mereixo, pel que sembla, tantes i catalanes ¡°eles dobles¡±.

No deixa de preocupar-me aquest purisme racial d'¨²ltima hora, i aquest creixent menyspreu a la mestissa Barcelona davant de la puresa d'altres racons del pa¨ªs, a la qual tot Catalunya s¡¯ha de convertir. Aqu¨ª, a la meva ciutat, qualsevol cognom era sempre benvingut, qualsevol idea, qualsevol negoci. L'a?llament que propugna el proc¨¦s va contra la naturalesa i l'ess¨¨ncia de Barcelona, contra el seu esperit i, tamb¨¦, contra el seu desenvolupament. I ¨¦s, sobretot, la gran metr¨°poli barcelonina qui ja est¨¤ sofrint les ferides produ?des per la divisi¨® en qu¨¨ vivim.

El meu rebesavi franc¨¨s va apar¨¨ixer a Barcelona amb una tartana carregada d'eines a mitjan segle XIX. Es va instal¡¤lar al Poblenou, va posar un taller de soldadura, va comen?ar a fer ra?ls per al ferrocarril i, com que va prosperar, es va casar amb ¡°la noia m¨¦s maca de la carretera de Sants¡±. Els meus avis i besavis van ser emprenedors, emigrants arribats de tot arreu, de Girona, d¡¯Arag¨®, de la Manxa, d¡¯Europa... Tots van tirar endavant. A Barcelona i a les poblacions que s¡¯hi van anar construint al voltant.

Des dels anys seixanta, l'¨¤rea metropolitana es va comen?ar a convertir en el que avui ¨¦s; van anar desapareixent algunes f¨¤briques, van augmentar els apartaments, els restaurants i els turistes. En aquest cintur¨® anteriorment industrial, el 58% de la poblaci¨® ha nascut a Catalunya, el 22% a la resta d¡¯Espanya i el 19,2% a l'estranger.

El nostre avantpassats es van sentir orgullosos d'acollir les primeres exposicions universals celebrades a Espanya, el 1888 i el 1929. I, el 1992, l'alcalde Pasqual Maragall va organitzar -amb el suport de Juan Antonio Samaranch i del Govern espanyol- uns Jocs Ol¨ªmpics formidables. Aquell estiu del 92, els catalans vam ser feli?os. Camin¨¤vem pels carrers i pel m¨®n amb un somriure d'orella a orella; export¨¤vem alegria, optimisme, amistat per sempre amb tothom. Vam ser, de deb¨°, ¡°un sol poble¡±. No nom¨¦s queda poc d'aquella universalitat positiva, sin¨® que, en el seu 25¨¨ aniversari, ens l¡¯han volguda ocultar; fins i tot la pr¨°pia alcaldessa de la ciutat semblava poc entusiasmada. Tamb¨¦, en aquests estranys temps de ren¨²ncia al progr¨¦s i a la democr¨¤cia comuna, est¨¤ ben vist menysprear la transici¨® per la qual els catalans vam lluitar. I la conquesta de l'autonomia un bon dia no val per a res i, l'endem¨¤, els mateixos, ploren la seva p¨¨rdua perqu¨¨ arriba el molt anunciat 155.

En aquest esquizofr¨¨nic proc¨¦s, qui en pateix les conseq¨¹¨¨ncies no ¨¦s tant Catalunya com Barcelona. Se'ns vol fer creure que ¨¦s igual que se¡¯n vagin les seus de 2.500 grans empreses; que la p¨¨rdua de l¡¯Ag¨¨ncia Europea del Medicament ¨¦s irrellevant i que tant se val l'aturada de la inversi¨® estrangera. Tot ¨¦s igual, potser perqu¨¨ el perjudici es sofreix essencialment aqu¨ª, a la metr¨°poli menys nacionalista, a Barcelona, motor del 70% de la riquesa de Catalunya.

Quan es diu que ha baixat un 5% el turisme, en realitat s'est¨¤ parlant de la nostra ciutat, i el mateix passa amb el comer?. Als barcelonins els toca decidir qu¨¨ ¨¦s important. Als partits i als seus representants, parlar clar. Ada Colau fa un temps que juga a l'ambig¨¹itat, governant a la pla?a Sant Jaume amb els socialistes i coquetejant amb l'independentisme al Parlament. Per¨° el doble joc t¨¦ un l¨ªmit i pot acabar perjudicant aquesta prodigiosa ciutat. Una alcaldessa de Barcelona ha de mirar pel b¨¦ dels ciutadans i no per finalitats alienes. Els partits i, sobretot, els barcelonins, encara s¨®n a temps de salvar la ciutat de la inestabilitat i de l'interminable cam¨ª sense sortida que es viu avui.