Darrere el diorama

Explicava un company meu que deia el seu pare: ¡°Els que els agrada la m¨²sica tracten d¡¯escoltar la melodia de darrere la melodia predominant¡±. Un comentari que em va cridar l¡¯atenci¨® el primer cop que l¡¯hi vaig sentir. En el cas del restaurat diorama que el GATEPAC va exposar el 1934 al soterrani de la pla?a de Catalunya, aquest comentari es converteix en una instrucci¨® dif¨ªcil de defugir i quasi obligat¨°ria de tractar i de seguir en clau purament gr¨¤fica. El diorama en q¨¹esti¨® era una pe?a central de l¡¯exposici¨® oberta al p¨²blic sobre l¡¯anomenat Pla Maci¨¤ per a Barcelona, realitzat conjuntament pel Grup Est, de l¡¯esmentat grup d¡¯arquitectes, amb Le Corbusier i Pierre Jeanneret, i que es pot veure a la Sala Picasso del CoAC fins aquest dissabte. La petita exposici¨® es completa amb altres documents i pl¨¤nols de la Ciutat de Rep¨°s i Vacances, tots originals del GATEPAC, i ¨¦s alhora una mostra del valor i l¡¯inter¨¨s que la col¡¤lecci¨® de l¡¯arxiu del CoAC t¨¦ per al futur Museu de l¡¯Arquitectura.

Per a mi, el m¨¦s interessant del diorama ¨¦s que la seva grand¨¤ria, que el distancia radicalment de les imatges de llibres, revistes i mitjans digitals en general ¡ªde fet, el muntatge i l¡¯explicaci¨® que l¡¯acompanya ens convida a ficar-nos en la perspectiva¡ª. Es fa impossible no observar les difer¨¨ncies entre aquesta versi¨® i la de Le Corbusier i Jeanneret, publicada a la Oeuvre Compl¨¨te de 1929-1934. Difer¨¨ncies que poden notar, si ho volen consultar, en els grans protagonistes del front mar¨ªtim: els gratacels ¡ªLe Corbusier n¡¯hi posava dos¡ª o entre l¡¯estadi sobre el port i els edificis p¨²blics constru?ts destruint la Barceloneta, proposats pel GATEPAC. Per¨° les m¨¦s sucoses s¨®n, en aquest darrere al qual ens refer¨ªem abans, a la ciutat antiga i al Raval. En aquest lloc de la ciutat la proposta que dibuixa el diorama ¨¦s clarament m¨¦s esquem¨¤tica i arrasadora que la de Le Corbusier i Jeanneret. I ens il¡¤lustra un d¡¯aquests moments en qu¨¨ podem veure la ductilitat de qui duu la iniciativa, i l¡¯esquematisme de qui repeteix de mem¨°ria la lli?¨® apresa. Le Corbusier tra?a en les seves temptatives sobre aquesta part de la ciutat un disseny clar que elimina part del teixit ¡ªel que representava la insalubritat que tant els preocupava¡ª, per¨°, i aix¨° ¨¦s significativament important, mant¨¦ al mateix temps una s¨¨rie de carrers que creu essencial conservar: Carme, Hospital, un fragment del carrer Nou de la Rambla, Sant Pau, i tamb¨¦ Plateria, Portaferrissa, Rec Comtal o la Rambla. Aquests carrers ajuden a contenir porcions del teixit que es dibuixen amb vegetaci¨® a l¡¯interior. Aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s important pel fet que Le Corbusier encara no havia enunciat la seva teoria de les Set Vies (7Vs; ho fa el 1946), i per tant encara no havia definit les anomenades Vies n¨²mero 4 (V4): ¡°La rue vivante par excellance, la grand rue des traditions¡±, i per tant tampoc l¡¯havia batejat, ni havia dit d¡¯aquest tipus de carrer: ¡°Ici se d¨¦roule la vie de famille et des personnes¡±.

Heus aqu¨ª un punt en el qual cal aturar-se. La urban¨ªstica de Le Corbusier t¨¦ aquests moments d¡¯inter¨¨s innegable, en qu¨¨ la seva experi¨¨ncia s¡¯anticipa al que enunciar¨¤ m¨¦s tard com a projectes te¨°rics. Aix¨ª, mentre explica a les confer¨¨ncies que dicta a l¡¯Am¨¨rica del Sud la seva idea de la Ville Contemporaine, all¨¤ el 1929, gesta la Ville Radieuse, que donar¨¤ a con¨¨ixer el 1932, la mare ideol¨°gica del Pla Maci¨¤. I mentre dibuixa la proposta per al Raval al Pla Maci¨¤, anticipa una cosa per a la qual encara no t¨¦ un nom: la V4 i la Teoria de les 7Vs. Una reconciliaci¨® amb el carrer del qual havia renegat i, de fet, seguir¨¤ renegant, fins al 1942, quan descobreix el veritable Par¨ªs ocupat pels alemanys, i que resulta central en la discussi¨® que els col¡¤legues m¨¦s joves que el van succeir, all¨¤ cap a final dels anys cinquanta del segle passat, inicien per criticar la ciutat moderna de la Carta d¡¯Atenes, una ciutat-parc aliena als carrers, una cr¨ªtica a la qual ell tamb¨¦ es va anticipar amb aquest pla per a Barcelona.