Benvingut, senyor Rijkaard

Frank Rijkaard va tornar dissabte passat de visita al Camp Nou amb la mateixa discreci¨® i tamb¨¦ amb la mateixa humanitat amb qu¨¨ va arribar l¡¯any 2003, conscient que era l¡¯entrenador despr¨¦s que el Bar?a no hagu¨¦s pogut fitxar Ronald Koeman. Mai no es va donar import¨¤ncia, com si no hagu¨¦s guanyat res ¡ªni jugant ni entrenant¡ª i no fos holand¨¨s, compatriota de figures que es miraven molt m¨¦s el melic, poques de la categoria de Johan Cruyff o Louis van Gaal.

Va actuar sempre amb tanta senzillesa, eleg¨¤ncia i sentit institucional, respectu¨®s amb l¡¯organigrama del club, que sempre es va elogiar m¨¦s la seva personalitat que la seva categoria professional, com si hagu¨¦s estat de passada pel Bar?a. La maledic¨¨ncia assegurava que Rijkaard feia el que li deia Cruyff, com ara fitxar Davids per fer triomfar Ronaldinho, i que qui manava de veritat al club era el director esportiu Txiki Begiristain, home de confian?a de Johan.

Rijkaard deixava que els cr¨ªtics diguessin la seva des de la tribuna de premsa i convidava els periodistes que feien la feina de camp al seu despatx del Camp Nou. Amb una mica de sort, et somreia, et tocava l¡¯espatlla, et donava la ma, feia una broma i et convidava a una cigarreta del seu paquet de Baryclass. Rijkaard atenia tothom i sabia escoltar, especialment els jugadors m¨¦s egoistes, als quals deixava esbravar-se sense condicions; era tan educat que no semblava sentir-se mai incomodat.

El periodista Simon Kuper va escriure a EL PA?S, quan Rijkaard va arribar a Barcelona: ¡°Tal vegada no sigui un gran entrenador, per¨° com a m¨ªnim ¨¦s un gran home. ?s l¡¯entrenador amb la intel¡¤lig¨¨ncia social m¨¦s gran de tots. ?s dem¨°crata, observador i respectu¨®s, cosa que contribuir¨¤ molt a la bona reputaci¨® del Bar?a¡±. I afegia Kuper que Rijkaard podia semblar avorrit a les rodes de premsa, quan en realitat tranquil¡¤litzava la gent, com si fos un mestre o un assistent. ¡°?s una persona divertida¡±.

Tenia un punt itali¨¤ en la manera de parlar i vestir que encara el feia m¨¦s guapo i senyor. Ripeto, li d¨¨iem. Hi haur¨¤ qui li retregui que va escopir a Voller, i tamb¨¦ que va donar un cop de puny a la banqueta de Montju?c despr¨¦s que Tamudo marqu¨¦s un gol al Bar?a. Tant li fa, no conec cap senyor de deb¨° que no tingui un punt de mala llet, millor si ¨¦s visible que amagat. Alguns aficionats culers li retreuen precisament que no tragu¨¦s el geni contra Ronaldinho quan el brasiler es va apotolar.

Rijkaard considerava que no podia retreure res al jugador que havia canviat l¡¯humor i la vida del Bar?a, de la mateixa manera que el president Joan Laporta mai no va fer fora l¡¯entrenador holand¨¨s perqu¨¨ entenia que havia estat decisiu en la vertebraci¨® d¡¯aquell equip que va conquerir Par¨ªs i va fer dir a Puyal al Bernab¨¦u, despr¨¦s del 0-3: ¡°?s el que em faltava veure¡­ Ara ja em puc morir¡±. Rijkaard va fer feli? Ronaldinho, va fer debutar Messi, va trobar el lloc al camp per a Xavi i va fer gran Vald¨¦s.

No va ser un entrenador qualsevol, menyspreat pels que deien que el bo era el seu ajudant Ten Cate i prescindible segons futbolers com el vicepresident Sandro Rosell, que volia portar Luiz Felipe Scolari despr¨¦s d¡¯una etapa interina dirigida per Pere Gratac¨®s. A l¡¯¨¨poca de Rijkaard es va parlar d¡¯autocomplaen?a, i molts es van enrabiar perqu¨¨ van entendre que s¡¯haurien pogut guanyar m¨¦s lligues i alguna Copa d¡¯Europa m¨¦s si l¡¯entrenador hagu¨¦s estat m¨¦s exigent amb una plantilla atiada per Eto¡¯o.

El final va tacar una obra futbol¨ªstica que anava m¨¦s enll¨¤ del somriure de Ronaldinho. Rijkaard no nom¨¦s va ser pacient, sin¨® que va intervenir molt al camp quan va incorporar la pressi¨® alta i un mig centre defensiu (M¨¢rquez o Edmilson) que donava llibertat creativa als interiors en un equip pragm¨¤tic, a vegades mig itali¨¤ i mig holand¨¨s, com el mateix Rijkaard. El que passa ¨¦s que no va presumir mai de res, ni d¡¯haver guanyat la Champions de Par¨ªs, i si ho hagu¨¦s fet se li hauria retret la supl¨¨ncia d¡¯Iniesta.

No li agrada parlar d¡¯ell; per aix¨° dissabte no es va passejar per la llotja ni per la sala de premsa, sin¨® que es va deixar entrevistar per Bar?a TV per recordar: ¡°Messi ¨¦s com un D¨¦u per als nens¡±. Rijkaard va seure a tribuna amb el seu fill, igual que un espectador m¨¦s, i es va esperar a l¡¯endem¨¤ per fer-se una fotografia familiar amb el 10. Talment com si mai no hagu¨¦s entrenat el Bar?a. I el que ¨¦s m¨¦s greu: com si al barcelonisme ja li an¨¦s b¨¦: ¡°Mira, tu, el Rijkaard!¡±. I tothom es queda tan panxo.