Les cicatrius inexplicables

A la seva novel¡¤la anterior, Olor de clor sota la roba, Maria Guasch (Begues, 1983) narrava el tedi de les vacances d¡¯estiu. La protagonista, per¨°, era una nena d¡¯11 anys que s¡¯enfrontava sense saber-ho a l¡¯aventura de fer-se gran, i prenia consci¨¨ncia que hi havia unes realitats subterr¨¤nies que es movien i avan?aven segons uns ritmes desconeguts: sense saber-ho, no s¡¯avorria. Ara, a Els fills de Llacuna Park, en canvi, la protagonista i narradora ¨¦s una dona de 32 anys, i el tedi ordinari ja no cont¨¦ l¡¯est¨ªmul de la revelaci¨® de cap secret. Aqu¨ª l¡¯aventura ¨¦s ¡°trepitjar un territori brom¨®s com els dels somnis¡±, ¡°s¨°rdid i trist¡±, avan?ar i moure¡¯s, ¡°amb la indifer¨¨ncia que sentim davant les coses que ens s¨®n alienes¡±, enmig d¡¯una in¨¨rcia escortada de fets insignificants, de tensions est¨¨rils, de fracassos ¨ªnfims. I, si s¡¯atura a pensar i gosa mirar el futur immediat, no hi ha motius per a l¡¯esperan?a i s¨ª pel desencant: Clara Blai no est¨¤ a l¡¯atur perqu¨¨ t¨¦ una feina ocasional, una substituci¨® com a professora en una pres¨® de dones; viu amb el germ¨¤, la cunyada i el nebot en un pis del Guinard¨®; visita amb assidu?tat els pares; i t¨¦ una forta desconfian?a cap als grans sentiments, ¨¦s incapa? de relacionar-se amb l¡¯altra gent, no sap precisar si la seva vida ¨¦s m¨¦s falsa que incompleta, o al rev¨¦s. No sap per qu¨¨ fa les coses, no sap per qu¨¨ diu coses, i no sap per qu¨¨ escolta tantes coses que no ent¨¦n i que encara l¡¯atrauen menys. ?s una estrangera de si mateixa.

ELS FILLS DE LLACUNA PARK

Maria Guasch

L¡¯Altra Editorial

184 p¨¤gines.

18 euros.

Clara Blai, certament, a c¨°pia de repetir que s¡¯avorreix molt, encara s¡¯avorreix m¨¦s. Com passava a Olor de clor sota la roba, per¨°, el lector desterra de la seva experi¨¨ncia qualsevol verb relacionat amb el desinter¨¨s o la peresa gr¨¤cies a la prosa reservada, dura, neta i lac¨°nica de Guasch, com si hagu¨¦s passat per una poda meticulosa per enlairar-se com un prodigi de contenci¨® narrativa; a la seva habilitat per ometre episodis essencials, i concentrar en una frase, tot seguit, la insinuaci¨® d¡¯un m¨®n perdut; a la respiraci¨® sensorial que travessa la novel¡¤la de dalt a baix: no es perdin la descripci¨® del paisatge desolador del Guinard¨® i de Canyars, el poble de la costa que l¡¯autora s¡¯inventa i que ¨¦s on retorna la protagonista, a la recerca d¡¯una adolesc¨¨ncia que no li importa gens haver oblidat, a partir del moment que a la pres¨® coincideix amb una reclusa amb qui havia compartit els anys d¡¯institut. A partir d¡¯un gest m¨ªnim ¡ªla mirada d¡¯una desconeguda que resulta que no ho ¨¦s¡ª, una sensaci¨® opressiva d¡¯irrealitat s¡¯apodera de la protagonista, que cedeix al vertigen d¡¯acostar-se a l¡¯abisme del passat per descobrir com era ella abans de ser com ¨¦s. Aleshores Els fills de Llacuna Park, que ¨¦s el nom d¡¯una urbanitzaci¨® constru?da a recer dels excessos del boom immobiliari, obre les portes a l¡¯aparici¨® d¡¯un m¨®n conegut i banal que des del primer moment adquireix un aire amena?ador i fantasmag¨°ric, com si es resist¨ªs a subordinar-se a l¡¯ordre racional. M¨¦s enll¨¤ de les preguntes sobre el present que l¡¯acorrala, la protagonista tamb¨¦ n¡¯ha de respondre d¡¯altres que provenen directament d¡¯un passat que nom¨¦s havia viscut de lluny. No ¨¦s la menys important esbrinar la fascinaci¨® que sentia per la fam¨ªlia de la noia que ha acabat empresonada, pel germ¨¤ mort a ¡°l¡¯¨¨poca dura¡± de la droga, pel germ¨¤ que abandona l¡¯institut i es posa a treballar abans d¡¯hora, per la mateixa reclusa, pel seu oncle, el constructor d¡¯¨¨xit que promociona Llacuna Park, l¡¯amn¨¨sia volunt¨¤ria i la cicatriu inexplicable que li va deixar tot plegat. Potser la clau radica en la intu?ci¨® que ¡°a una certa edat, el m¨®n es tornava m¨¦s perill¨®s. Era com si tots ho estiguessin esperant, com si t¡¯ensumessin, els tarats, els viciosos, els aprofitats¡±.

M¨¦s que una novel¡¤la d¡¯argument n¨ªtid, Els fills de Llacuna Park ¨¦s una novel¡¤la composta segons una mil¡¤limetrada po¨¨tica de l¡¯observaci¨® de les sensacions i els ambients, dels misteris irresolubles de la condici¨® humana. I aix¨ª, doncs, no ¨¦s d¡¯estranyar que al final del llibre la protagonista recordi una novel¡¤la de Georges Simenon, La neu era bruta. Tampoc ho ¨¦s que Guasch, despr¨¦s de narrar la monotonia m¨¦s ombr¨ªvola i els secrets m¨¦s morbosos s¡¯atreveixi a fer un gir radical i ofereixi al lector un final obert d¡¯una lluminosa lleugeresa.