Independ¨¨ncia per deixar en l¡¯oblit el 3%
L'avan? del secessionisme coincideix amb l'acumulaci¨® de proves de la corrupci¨® de Converg¨¨ncia
Aquella foto ¨¦s irrepetible. Primer, perqu¨¨ nom¨¦s un d¡¯ells segueix ocupant el seu c¨¤rrec. I despr¨¦s, perqu¨¨ la situaci¨® pol¨ªtica la fa inviable. El febrer del 2013, amb el proc¨¦s independentista ja en marxa, Artur Mas va convocar amb tota la pompa una ¡°cimera anticorrupci¨®¡±, a la qual van assistir tots els c¨¤rrecs institucionals involucrats a combatre-la. Entre d¡¯altres, hi havia el fiscal superior de Catalunya, Mart¨ªn Rodr¨ªguez Sol ¨Cdestitu?t despr¨¦s per defensar una consulta ¡°legal¡±¨C; el director de l¡¯Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso ¨Cdestitu?t per les seves conspiracions pol¨ªtiques amb el ministre de l¡¯Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz¨C, i el president del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, Miguel ?ngel Gimeno, avui al capdavant d¡¯Antifrau.
Mas estava contra les cordes. Despr¨¦s d¡¯una primera i breu legislatura en la qual havia dut a terme les pitjors retallades en salut i educaci¨® amb el suport del PP, el president va sortir al pas anunciant, per a les eleccions de novembre del 2012, un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia. El proc¨¦s s¡¯engegava. Llavors, l¡¯oasi catal¨¤ ja era hist¨°ria i la corrupci¨® de Converg¨¨ncia comen?ava a aflorar als tribunals. El cas Palau havia aportat indicis s¨°lids que Converg¨¨ncia, el partit de Mas, havia cobrat 6,6 milions d¡¯euros en comissions il¡¤legals a canvi de l¡¯adjudicaci¨® d¡¯obra p¨²blica. El cas ITV, per la seva banda, assenyalava directament Oriol Pujol ¨Cdestinat a succeir Mas i fill de l¡¯expresident Jordi Pujol¨C tamb¨¦ pel cobrament de comissions.
Despr¨¦s de reunir al Palau de la Generalitat fiscals, jutges i alts c¨¤rrecs, Mas es va mostrar satisfet amb les idees aportades i va advocar per fer ¡°neteja¡±. Malgrat tot, gaireb¨¦ cinc anys despr¨¦s d¡¯aquella trobada aquelles promeses de regeneraci¨® han quedat en res, ofegades pel proc¨¦s i per l¡¯esclat de nous esc¨¤ndols de corrupci¨® (el cas 3%) que van obligar Converg¨¨ncia a canviar el seu nom pel de PDeCAT. Segons la interpretaci¨® de molts, l¡¯aposta de Mas pel proc¨¦s independentista no va ser m¨¦s que una sortida endavant per les cr¨ªtiques de les retallades i per la vergonya dels casos de corrupci¨®. ¡°Han tapat la corrupci¨® amb una gran senyera¡±, insisteix, aquests dies de campanya, la candidata de Ciutadans, In¨¦s Arrimadas.
Oblidada pels independentistes per les urg¨¨ncies del proc¨¦s, d¡¯altres s¨ª que la recorden. Com Gimeno, jutge i ara al capdavant d¡¯Antifrau. Uns dies abans de l¡¯inici de la campanya, va demanar als partits que incloguessin en els seus programes mesures de lluita contra la corrupci¨®. Per exemple, protegir els alertadors, ¨¦s a dir, les persones que denuncien pr¨¤ctiques irregulars. Li han fet cas a mitges. El que Gimeno no ha aconseguit, no obstant aix¨°, ¨¦s que la corrupci¨® ocupi el lloc que, per la seva repercussi¨® social, es mereix. El debat sobre com s¡¯ha de combatre aquesta xacra gaireb¨¦ no ocupa espai als m¨ªtings i actes electorals d¡¯una campanya polaritzada per la independ¨¨ncia. Quan hi apareix, la corrupci¨® ho fa nom¨¦s com a arma llanc¨ªvola contra els rivals.
Els candidats estan passant de puntetes per la corrupci¨®, almenys de moment. Si l¡¯esmenten, mai ¨¦s per admetre la pr¨°pia, sin¨® per denunciar la dels altres. Es converteix aix¨ª en un argument m¨¦s per combatre l¡¯adversari. Ho va fer en l¡¯arrencada de campanya l¡¯expresident Carles Puigdemont. Va afirmar, per videoconfer¨¨ncia, que els catalans tenen mem¨°ria, ¡°no com els discos durs¡± del Partit Popular. Una oportuna al¡¤lusi¨® a la recent decisi¨® d¡¯una jutgessa de Madrid de portar a judici el PP per la destrucci¨® dels ordinadors de l¡¯extresorer Luis B¨¢rcenas.
Puigdemont va eludir, en canvi, els casos que afecten el seu partit de tota la vida: l¡¯extinta Converg¨¨ncia, que va canviar el seu nom pel de PDeCAT per frenar el desgast per la corrupci¨®. Centrat a denunciar la repressi¨® de l¡¯Estat (155, ¡°presos pol¨ªtics¡±) ni Puigdemont ni el seu equip semblen recordar les velles promeses convergents de fer m¨¦s transparent la gesti¨® p¨²blica. Evitar casos com el 3% o el cas Palau ¨Ctots dos sobre el pagament de comissions al partit a canvi d'obres¨C ja no ¨¦s una prioritat. Ni tan sols quan s¡¯est¨¤ a punt de con¨¨ixer la sent¨¨ncia per l¡¯espoli del Palau de la M¨²sica, que podria provar per primera vegada el finan?ament irregular de la formaci¨® nacionalista.
Qui s¨ª que recorda el cas 3% ¨Cest¨¤ en fase d¡¯investigaci¨®, per¨° acumula indicis s¨°lids contra figures tan potents com el diputat Germ¨¤ Gord¨®¨C ¨¦s In¨¦s Arrimadas. Per¨° la candidata de Ciutadans no desenvolupa el discurs, sin¨® que cita el 3% nom¨¦s com una ra¨® m¨¦s per posar fi al proc¨¦s. La munici¨® ja la tenia preparada a la recambra el primer dia de campanya i dispara di¨¤riament. ¡°Hem sentit coses com aix¨° d¡¯¡®Espanya ens roba¡¯, aquesta frase male?da que han utilitzat per tapar el que s¡¯estava robant amb el tres, el quatre i el cinc per cent a Catalunya¡±.
Els rivals directes de Junts per Catalunya ¨Cal bloc independentista¨C i de Ciutadans ¨Cal constitucionalista¨C mantenen un silenci calculat. Esquerra Republicana no ha abordat el tema: la n¨²mero dos de la candidatura, Marta Rovira, ha al¡¤ludit a una ¡°rep¨²blica sense corrupci¨®¡±, mentre que Toni Castell¨¤ ha demanat a la gent ¡°honesta¡± que abans votava Converg¨¨ncia que voti aquesta vegada a favor dels republicans. Les refer¨¨ncies del PSC tamb¨¦ s¨®n tangencials. El candidat a la presid¨¨ncia de la Generalitat, Miquel Iceta, diu que ser¨¤ un president honest. ¡°No perqu¨¨ no roba, sin¨® perqu¨¨ no enganyar¨¦ els catalans¡±.
Ning¨² fa bandera
M¨¦s a l¡¯esquerra, la CUP i Catalunya en Com¨²-Podem tampoc han fet ara com ara bandera de la lluita contra la corrupci¨® en els seus m¨ªtings, per¨° s¨®n els dos partits que recullen al programa m¨¦s propostes sobre aquesta q¨¹esti¨®. Els anticapitalistes advoquen per una ¡°rep¨²blica amb corrupci¨® zero¡± i plantegen incorporar el delicte d¡¯enriquiment il¡¤l¨ªcit ¨Cque existeix a Fran?a, per¨° no a Espanya¨C; dotar de m¨¦s recursos la policia i els jutges i fiscalitzar al mateix nivell els partits que les seves fundacions afins. La candidatura de Xavier Dom¨¨nech, per la seva banda, planteja que les empreses amb condemnats per corrupci¨® o amb sucursals en paradisos fiscals no puguin contractar amb l¡¯Administraci¨® p¨²blica.
Gaireb¨¦ tots els partits plantegen la necessitat de blindar els alertadors, de limitar els aforaments i de controlar millor les portes girat¨°ries i les incompatibilitats d¡¯alts c¨¤rrecs. Amb variants, la CUP, Podem, Ciutadans i ERC ¨Caquest ¨²ltim subratlla que sigui Antifrau la que assumeixi aquestes compet¨¨ncies¨C coincideixen en aquests plantejaments.
Els m¨¦s t¨ªmids amb la corrupci¨® als seus programes electorals s¨®n el PSC, el PP i Junts per Catalunya. Els socialistes ni tan sols esmenten la paraula ¡°corrupci¨®¡± i parlen nom¨¦s de m¨¦s ¡°transpar¨¨ncia¡± i ¡°integritat¡± en la contractaci¨® p¨²blica i en l¡¯Administraci¨®. Tamb¨¦ de manera gen¨¨rica, la candidatura que encap?ala Puigdemont demana ¡°enfortir els mecanismes¡± de prevenci¨® i adoptar, en la futura rep¨²blica, els ¡°est¨¤ndards m¨¦s avan?ats¡± per arribar a la ¡°toler¨¤ncia zero¡±. Per la seva banda, el PP nom¨¦s es compromet a ¡°un Govern net i lleial¡± i a no portar imputats a les seves llistes.
Dues comissions, per¨° pocs aven?os reals
El Parlament catal¨¤ ha debatut a fons sobre la corrupci¨® en dues ocasions al llarg del proc¨¦s. La primera va ser el 2015 en l'anomenada ¡°comissi¨® d'investigaci¨® sobre el frau i l'evasi¨® fiscal¡±, que es va constituir despr¨¦s de la confessi¨® de l'expresident Jordi Pujol que la seva fam¨ªlia havia mantingut una her¨¨ncia oculta a Hisenda, durant m¨¦s de 30 anys, a Andorra. A m¨¦s del xou provocat per la pres¨¨ncia de gaireb¨¦ tots els membres de la fam¨ªlia Pujol ¡ªla matriarca, Marta Ferrusola, va defensar que la seva fam¨ªlia no t¨¦ amb prou feines patrimoni¡ª, la comissi¨® no va servir massa per avan?ar en mesures contra la corrupci¨®. Pujol va ser reprovat, el mateix que altres c¨¤rrecs pol¨ªtics (Alicia S¨¢nchez Camacho, Manuel Bustos o Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz).
A l'abril del 2017 va concloure una segona comissi¨® d'investigaci¨®, batejada en aquesta ocasi¨® com a ¡°comissi¨® d'estudis de mesures contra la corrupci¨®¡±, en la qual es va donar via lliure a gaireb¨¦ 250 propostes per millorar la transpar¨¨ncia i les bones pr¨¤ctiques en l'administraci¨®. Entre altres recomanacions, la Cambra aut¨°noma va demanar el desplegament de la llei de transpar¨¨ncia, que es faciliti l'acc¨¦s a la informaci¨® per part de la ciutadania, que es reforci el r¨¨gim d'incompatibilitats, que no hi hagi candidats imputats en les llistes electorals o que es prohibeixin les donacions a les fundacions dels partits. Amb totes les energies del Govern catal¨¤ i dels partits posades en el refer¨¨ndum de l'1 d'octubre ¡ªper impulsar-ho o per evitar-ho, segons els casos¡ª, les propostes han quedat ara com ara en un calaix.
Palau, ITV i 3%: la corrupci¨® que no cessa
Cas Palau. El cas Palau va arrencar l'estiu del 2009 amb l'escorcoll, per part dels Mossos d'Esquadra, del Palau de la M¨²sica. La Fiscalia havia descobert el desfalc de l'emblem¨¤tica instituci¨® cultural catalana per part dels qui van ser fins llavors els seus dos m¨¤xims responsables: F¨¨lix Millet i la seva m¨¤ dreta, Jordi Montull. Tots dos van confessar parcialment els fets, encara que finalment es va descobrir que l'espoli ascendeix a m¨¦s de 20 milions d'euros. La investigaci¨® no nom¨¦s va destapar que Millet i Montull van usar el Palau per sufragar les seves car¨ªssimes despeses personals ¡ªinclosos viatges a llocs ex¨°tics¡ª, sin¨® que va revelar, tamb¨¦, el suposat finan?ament irregular de Converg¨¨ncia. Els documents, anotacions i, ja en el judici, la confessi¨® de Millet, Montull i alguns empresaris van provar que el partit nacionalista havia rebut 6,6 milions d'euros en comissions il¡¤legals de part de Ferrovial. La companyia camuflava els suborns com a donacions altruistes al Palau. A canvi, suposadament, va rebre l'adjudicaci¨® de grans obres p¨²bliques a Catalunya sota l'¨²ltim Govern de Jordi Pujol, com ara la construcci¨® de la l¨ªnia 9 del metro o de la Ciutat de la Just¨ªcia, l'espai en el qual, curiosament, es va celebrar el judici la passada primavera. El cas est¨¤ pendent de sent¨¨ncia, que podria provar per primera vegada el finan?ament irregular de Converg¨¨ncia. L'extresorer Daniel Os¨¢car ¨¦s l'¨²nic membre del partit processat i la fiscalia demana per a ell vuit anys de pres¨® com a presumpte intermediari en el pagament de comissions. En el judici, Millet i Montull van confessar que les comissions eren del 3% i del 4% per obra p¨²blica adjudicada. I que ells es van prestar al joc a canvi de rebre'n una part.
Cas ITV. El cas de les ITV va esclatar el mar? del 2012 amb la detenci¨® d'alts c¨¤rrecs de la Generalitat. La Fiscalia Anticorrupci¨® investigava la presumpta trama de concursos sobre estacions d'inspecci¨® t¨¨cnica de vehicles (ITV) a favor de determinades empreses. L'aven? de les investigacions va permetre comprovar que en la trama estava implicat Oriol Pujol, llavors secretari general de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC). Ja al juliol del 2012, un informe de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria el va situar com a cap pol¨ªtic de la trama que, a m¨¦s, pretenia fer negocis fraudulents en el sector de l'efici¨¨ncia energ¨¨tica. Pujol aportava la seva influ¨¨ncia pol¨ªtica a canvi d'afavorir les empreses de la trama. Segons la Fiscalia, Oriol Pujol va aprofitar la seva "doble condici¨®" de president del grup parlamentari de CiU i de n¨²mero dos de Converg¨¨ncia per col¡¤locar un home de la seva absoluta confian?a com a responsable de gestionar les ITV. Les intervencions telef¨°niques van permetre anar m¨¦s enll¨¤ i van provar que Pujol va fer d'intermediari perqu¨¨ un amic seu, Sergi Alsina, cobr¨¦s quantitats milion¨¤ries a canvi de negociar en les deslocalitzacions de Sony, Sharp i Yamaha. Pujol cobrava a trav¨¦s de la seva esposa, Anna Vidal, que emetia factures falses a Alsina per suposats treballs (inexistents, en realitat) d'assessorament. A l'estiu, Oriol Pujol va acceptar la seva responsabilitat en els fets i va assumir una condemna de dos anys i mig de pres¨®, la meitat dels cinc que inicialment sol¡¤licitava la Fiscalia.
Cas 3%. El cas 3% tamb¨¦ va n¨¦ixer com un assumpte relativament menor: el juny del 2014, ja en ple proc¨¦s independentista, la Gu¨¤rdia Civil va detenir l'alcalde de Torredembarra (Tarragona), el convergent Daniel Masagu¨¦, per cobrar determinades quantitats de l'empresa Teyco a canvi d'adjudicacions. Per¨° la labor dels investigadors aviat es va estendre i, escorcoll despr¨¦s d'escorcoll, van aconseguir provar l'exist¨¨ncia d'una enorme xarxa de pagament de comissions que involucra, presumptament, alguns dels m¨¤xims responsables de Converg¨¨ncia. La causa encara s'investiga. Estan imputats, entre d'altres, dos extresorers de Converg¨¨ncia ¡ªel citat Os¨¢car i el seu successor, Andreu Viloca¡ª, el director general de Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, i l'exgerent del partit, home de la m¨¤xima confian?a de Mas i diputat Germ¨¤ Gord¨®. Tots ells, junt amb diversos empresaris, s¨®n investigats pel pagament de comissions. Els empresaris feien donacions a dues fundacions afins al partit que, en realitat, encobrien el pagament de comissions. La Gu¨¤rdia Civil s'ha confiscat de documents en els quals es posa en relleu l'exist¨¨ncia d'un percentatge (el 3%) sobre l'import d'adjudicaci¨® de les obres.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
M¨¢s informaci¨®n
Arxivat A
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Eleccions Catalunya 2017
- Article 155
- Eleccions catalanes
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Constituci¨® espanyola
- Independentisme
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Legislaci¨® espanyola
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Parlament
- Refer¨¨ndum
- Autodeterminaci¨®
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Eleccions
- Conflictes pol¨ªtics
- Govern auton¨°mic
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Espanya
- Administraci¨® auton¨°mica
- Legislaci¨®
- Pol¨ªtica