Josep Pons: ¡°El m¨¦s important ¨¦s voluntat pol¨ªtica i diners¡±

S¡¯enfila per la barana que separa el fossat de l¡¯orquestra de la platea per posar per al fot¨°graf amb l¡¯escenari de fons. Explica que ho fa en els assajos per no donar voltes pels passadissos. Amb texans, vambes i jersei de llana, Josep Pons (Puig-reig, 1957), director musical del Liceu, es mostra content de com van les coses al seu regne dins el teatre: l¡¯orquestra.

Pregunta. Alternar tres funcions de Tristany i Isolda ¡ªm¨¦s de quatre hores de l¡¯¨°pera de Wagner¡ª al Liceu i el concert dels Drets Humans a Ginebra dissabte passat, no t¨¦ una mica de marat¨®?

Resposta. S¨ª. No cal magnificar, per¨° la vida de la m¨²sica de vegades ¨¦s maratoniana. I ho ¨¦s tamb¨¦ f¨ªsicament. Cal pensar com en el m¨®n de l¡¯esport. Segur que hi hauria un escalfament, m¨¦s enll¨¤ de la zona que s¡¯utilitza per a l¡¯instrument. I en una ¨°pera com Tristany fins ens dirien qu¨¨ hem de menjar i quin tipus de coses, si hi ha d¡¯haver carbohidrats o no, i ens dirien si cal prendre alguna cosa en els entreactes. Els esportistes ho tenen tot supercontrolat, els m¨²sics, no. De vegades penso que en una orquestra caldria un psic¨°leg i segurament un fisioterapeuta, segur que estaria molt sol¡¤licitat.

P. Va arribar a la direcci¨® musical del Liceu fa cinc anys. ?s una evid¨¨ncia que l¡¯orquestra ha guanyat i s¡¯ha enriquit. Quina ha estat la f¨®rmula?

R. Hem treballat de manera adequada. Hist¨°ricament el Liceu havia estat un teatre de veus, i aix¨° s¡¯ha cuidat sempre molt. Va ser el teatre de Renata Tebaldi, no de Maria Callas, i ara ho ¨¦s de Ir¨¦ne Theorin. Les veus van ser i s¨®n els seus referents. Despr¨¦s va decidir canviar les produccions teatrals i buscar la modernitat per poder commoure des de l¡¯escena. Aix¨° es va fer a partir de l¡¯arribada d¡¯Albin H?nseroth [director art¨ªstic del Liceu entre 1990 i 1996]. I a mi se¡¯m va fer l¡¯enc¨¤rrec de construir una orquestra de nivell i aix¨° ¨¦s el que estem fent. On som d¡¯aquest proc¨¦s? Jo crec que al 50%.

P. El teatre l¡¯acaba de renovar. Quins plans t¨¦ d¡¯aqu¨ª al 2022 i qu¨¨ li cal per assolir-los?

R. Ens calen m¨¦s eines, el m¨¦s important ¨¦s voluntat pol¨ªtica i diners. Hem d¡¯aspirar a entrar a la Champions League de les orquestres i ser com el Bar?a, el Bayern de Munic o el Reial Madrid. No nom¨¦s cal un entrenador de bandera, calen m¨¦s coses. Per jugar b¨¦ els partits, que soni a la perfecci¨® l¡¯orquestra, necessitem m¨¦s coses. Seguint amb el s¨ªmil del futbol, cal treballar els rondos, el vestuari, el treball psicol¨°gic...

P. Qu¨¨ seria un rondo en l¡¯orquestra?

R. Els concerts simf¨°nics s¨®n indispensables, nosaltres fem ¨°peres i l¡¯orquestra ¨¦s al fossat, no se la veu, ¨¦s an¨°nima. Perqu¨¨ l¡¯orquestra brilli ha de ser m¨¦s visible. Per anar b¨¦ hauria de ser un cop al mes. ?s una necessitat terap¨¨utica de l¡¯equip, indispensable. I els rondos s¨®n la m¨²sica de cambra. Totes les orquestres europees grans en tenen. Barenboim em va preguntar si en f¨¨iem.

P. S¡¯introduir¨¤ la m¨²sica de cambra al Liceu. No pot resultar cara?

R. L¡¯any que ve es far¨¤ alguna cosa. Insisteixo que ¨¦s necess¨¤ria perqu¨¨, si no, es descuida una part important de la formaci¨®. Els rondos agilitzen i tiren despr¨¦s de tota l¡¯orquestra. ?s una estrat¨¨gia de millora absoluta, s¡¯ha comprovat i nom¨¦s cal copiar-ho.

P. Quines difer¨¨ncies b¨¤siques hi ha entre la London Symphony Orchestra i la del Liceu?

¡°Si generes la fama que l¡¯orquestra ¨¦s bona, atraus les grans batutes. Aquest ¨¦s l¡¯altre d¨¨ficit que tenim, les primeres batutes no venen¡±

R. Molts dels nostres m¨²sics podrien tocar a la London. De fet, ho fan. Per exemple, el nostre primer viola toca a la London. La gran difer¨¨ncia ¨¦s que ells tenen una homogene?tat molt m¨¦s gran. Tots han estat seleccionats, i aix¨° ¨¦s el que nosaltres no tenim encara. Una altra difer¨¨ncia, juguen sempre en places molt importants. Si tu generes la fama que l¡¯orquestra ¨¦s bona, atreus les grans batutes. Aquest ¨¦s un altre d¨¨ficit que tenim al teatre, les primeres batutes no venen i el Liceu ha d¡¯atreure-les.

P. Aix¨° ¨¦s dif¨ªcil...

R. S¨ª. Per¨° de moment, anem pel bon cam¨ª. Cada vegada es presenten m¨¦s i millors m¨²sics a les audicions i als processos de selecci¨®. El m¨¦s important ¨¦s que el nivell dels instrumentistes espanyols ha pujat molt¨ªssim, abans no compt¨¤vem i des de fa uns anys s¨ª. Ahir [per la funci¨® del diumenge] tocava amb nosaltres el primer flauta de l¡¯Orquestra de G?teborg. Un jove bon¨ªssim. All¨¤ est¨¤ com un rei, per¨° li agrada el Liceu, surt al carrer, rambleja, menja b¨¦... Fa bona m¨²sica amb altres grans companys i est¨¤ en la gl¨°ria.

P. Barcelona t¨¦ pes a l¡¯hora de l¡¯elecci¨®?

R. Sens dubte. Barcelona fascina la gent. No ¨¦s que vinguin pel bon temps i la ciutat, per¨° si hi ha una bona orquestra, llavors venen. Aix¨° ja ho hem aconseguit, i em sento honorat quan es presenten m¨²sics de nivell 10 de totes les nacionalitats [s¨®n 21¡¯. Ara cal convence¡¯ls que d¡¯aqu¨ª quatre anys serem millors. Aquest ¨¦s el meu repte i no puc fer-ho sol. Per aix¨° insisteixo que cal voluntat pol¨ªtica i recursos.

P. Fa uns anys va estar a punt de tirar la tovallola perqu¨¨ entenia que no hi havia ni voluntat ni diners. Com est¨¤ aquesta q¨¹esti¨® ara?

R. Ara renovo quatre anys amb la condici¨® de culminar el meu projecte. Si no ho puc fer, me n¡¯anir¨¦. En cas contrari, no t¨¦ sentit.

P. T¨¦ els mitjans per fer-ho ara?

R. No, ho sento, per¨° no. Treballo per tenir totes les eines i aconseguir-ho. Espero i tinc confian?a.

P. Quan va arribar el 2012 tenia 65 m¨²sics i es va proposar superar els 90. Ara en t¨¦ 81...

R. No ¨¦s tant el nombre de m¨²sics, perqu¨¨ dep¨¨n de la feina que es tingui. La Staatskapelle de Berl¨ªn en t¨¦ 120, per¨° ¨¦s que tenen molta activitat. L¡¯important ¨¦s tenir un circuit de qualitat i m¨²sics propis. Nosaltres tenim molt bons refor?os, per¨° ¨¦s millor tenir-los propis. Hi ha dues coses importants m¨¦s per aconseguir aquesta qualitat: internacionalitzar l¡¯orquestra i gravar, perqu¨¨ t¡¯obliga a polir al m¨¤xim. Per qu¨¨ les orquestres angleses s¨®n tan disciplinades i polides? Sobretot perqu¨¨ graven molt. Aquesta ¨¦s una assignatura pendent del Liceu, i l¡¯altra, les gires.

P. El Liceu ha perdut espectadors per la situaci¨® pol¨ªtica en els primers mesos de la temporada. Qu¨¨ en pensa?

R. No ¨¦s el meu terreny. No en tinc ni idea. No s¨¦ com es pot posar el bistur¨ª, qu¨¨ ¨¦s el que es deu a una cosa o a una altra. Com van influir els atemptats de l¡¯agost, o si ¨¦s la programaci¨®, o la conjuntura pol¨ªtica. No em veig capa? de fer-ho per¨° ho visc amb angoixa, com tothom...

P. L¡¯impressiona que el p¨²blic canti Els segadors al Liceu, com va passar al setembre despr¨¦s de la detenci¨® de 14 alts c¨¤rrecs del govern catal¨¤?

R. No estava aquell dia al teatre, per¨° la pol¨ªtica ¨¦s tot i ho impregna tot. ?s la vida i afecta.

P. No li agrada parlar de pol¨ªtica?

R. Tinc la meva manera de pensar i em plantejo qu¨¨ hi puc afegir. No crec que aport¨¦s res i no tinc ¨¤nima de tertuli¨¤.

P. Fa poc es va definir com un sembrador d¡¯orquestres. Qu¨¨ ¨¦s aix¨° exactament?

R. Que he arribat a les formacions musicals gaireb¨¦ des de zero o en situacions limitades per fer-les cr¨¦ixer. I aix¨° m¡¯ha passat en per¨ªodes que fins ara han estat de 10 anys. Primer amb l¡¯Orquestra de Cambra Teatre Lliure, que vam muntar un grup d¡¯amics que vam arribar a treballar un any sense cobrar. Despr¨¦s a l¡¯Orquesta Ciudad de Granada, tamb¨¦ amb una gent molt jove amb una energia incre?ble. All¨¤ vaig tenir problemes amb els pol¨ªtics per barallar-me, perqu¨¨ no em donaven els diners que considerava adequats per a l¡¯orquestra. Vam gravar discos i vam aconseguir premis internacionals. El 2003, quan vaig arribar a l¡¯Orquestra Nacional d¡¯Espanya (ONE), vaig heretar un projecte franquista que portava vuit anys sense director titular. Va ser una temporada dura, fins i tot vaig tenir dos c¨°lics. Malgrat que va costar, ho vam aconseguir. Per aix¨° dic que he estat sembrador, igual que al Liceu.

P. Una vegada va dir que Catalunya no ¨¦s agra?da amb la seva gent. No se¡¯l reconeix?

R. No es tendeix a recon¨¨ixer la v¨¤lua, i si es fa, es fa tard. Per exemple, Jaume Plensa ha estat reconegut a Catalunya? Ha tingut alguna exposici¨® i obra aqu¨ª potent? No. El mateix passa amb els escriptors: Eduardo Mendoza, premi Cervantes. I en el passat, a Josep Pla se li va negar el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes. A Pau Casals nom¨¦s se¡¯l va recon¨¨ixer musicalment un cop mort. Quan va tornar a Barcelona ja consagrat, va trobar hostilitat per totes bandes. Catalunya no tracta b¨¦ la seva gent en general. En el meu cas, la cosa seria diferent si em digu¨¦s Bridges i no Pons de cognom. ?s molt catal¨¤ aix¨° de ¡°aquest qu¨¨ s¡¯ha pensat?¡±. Per¨° si li va passar fins i tot a Pep Guardiola!