El bloc de la Constituci¨® frega el triomf a Catalunya

Ciutadans afronta la recta final de la campanya electoral catalana com a principal dic de contenci¨® de l'independentisme i s'apropa a les eleccions del 21 de desembre en condicions de guanyar tant en nombre de vots com en escons. El panorama electoral catal¨¤ dibuixa, per primera vegada, un bloc de partits constitucionalistes que supera en vots (44,9%) les formacions independentistes (43,8%). Els secessionistes, no obstant aix¨°, sumen m¨¦s escons, tot i que ni un bloc ni l'altre aconsegueixen la majoria absoluta. Els comuns, el partit de Xavier Dom¨¨nech i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, reforcen el seu paper com a ¨¤rbitre de la situaci¨®; tot aix¨° en un escenari marcat per un nivell r¨¨cord de participaci¨®, que obtindria entre el 81 i el 82%.

M¨¢s informaci¨®n

Aquestes s¨®n les candidatures que concorreran a les eleccions del 21-D

BAR?METRE DEL CIS | Ciutadans ser¨¤ la for?a m¨¦s votada el 21 de desembre segons el CIS

La crisi de Catalunya dispara Ciutadans i el col¡¤loca a l¡¯altura del PSOE

A mesura que s'apropen les eleccions del 21-D s'observa amb m¨¦s claredat que caldr¨¤ una suma de fins a quatre partits per forjar un bloc que sumi 68 diputats, la xifra que fixa el llindar de la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

El sondeig de Metroscopia per a EL PA?S atorga la vict¨°ria a Ciutadans amb el 25,2% dels vots i entre 35 o 36 escons, 10 m¨¦s que en la legislatura actual. La formaci¨® d'In¨¦s Arrimadas capitalitza d'aquesta manera la majoria del vot de protesta per cinc anys de proc¨¦s independentista que ha acabat amb l'autonomia intervinguda, l'expresident Carles Puigdemont fugit a Brussel¡¤les i bona part dels seus exconsellers a la pres¨® preventiva.

Esquerra Republicana arriba a la recta final amb signes de feblesa interna i en la segona posici¨®. Encap?ala el vot independentista per primera vegada en unes eleccions auton¨°miques, per¨° es queda lluny de les expectatives que tenia fa uns sis mesos. El partit d'Oriol Junqueras i Marta Rovira suma el 23,1% dels vots i 33 escons.

El PDeCAT, els antics socis dels republicans en la coalici¨® Junts pel S¨ª i que avui es presenten sota la marca Junts per Catalunya, arriba debilitat a la cita electoral. La llista de Carles Puigdemont frena la remuntada i es queda amb 22 diputats i el 14,3% dels sufragis. D'aquesta manera, Esquerra Republicana es fa amb bona part del llegat electoral de Junts pel S¨ª i Puigdemont no aconsegueix rendibilitzar electoralment la seva estrat¨¨gia de fugida a la capital belga.

Els socialistes queden en quarta posici¨®, abandonen la caiguda dels ¨²ltims anys i remunten fins a aconseguir 20 escons, quatre m¨¦s dels que tenen en l'actualitat. La remuntada, que els permet recol¡¤lectar el 14,3% dels vots, no els permet, no obstant aix¨°, liderar el bloc contrari a la independ¨¨ncia, que queda folgadament en mans de Ciutadans.

Catalunya en Com¨² es mant¨¦ com a cinquena for?a m¨¦s votada. Aspira a exercir de frontissa entre els dos blocs, per¨° l'exist¨¨ncia de vetos creuats entre diverses formacions complica molt la formaci¨® de qualsevol majoria de govern. Els comuns de Xavier Dom¨¨nech i Ada Colau aconsegueixen el 9,3% dels vots i pugen lleugerament respecte als comicis del 2015 i mantenint els seus 11 escons.

A la cua dels partits m¨¦s votats queden, per aquest ordre, la CUP i el Partit Popular. Els antisistema, que han condicionat la legislatura catalana i l'han abocat a la via independentista unilateral, seguirien conservant el 6,4% dels vots i vuit dels deu diputats que van aconseguir el 2015. En el cas del PP, cau fins a l'¨²ltima posici¨® despr¨¦s de cedir espai pol¨ªtic a Ciutadans. Els de Mariano Rajoy i Xavier Garc¨ªa Albiol es queden amb el 5,4% dels vots i nom¨¦s conserven entre cinc i sis dels 11 escons que van aconseguir ara fa dos anys, que ja va ser el seu pitjor resultat de la hist¨°ria a Catalunya.

Amb aquests resultats Catalunya afronta una situaci¨® amb una governabilitat molt dif¨ªcil. Si es mant¨¦ l'actual din¨¤mica de blocs entre independentistes i constitucionalistes, ni un ni l'altre podran governar. Els independentistes aconsegueixen 63 diputats, cinc menys dels que es necessiten per a la majoria absoluta. Els constitucionalistes es queden amb 61. Tant en un cas com en l'altre necessitarien un quart partit, Catalunya en Com¨², que insisteix que no pensa donar suport a un Govern que segueixi defensant la independ¨¨ncia unilateral ni tampoc a un amb el PP o Ciutadans.

Davant d'aquesta situaci¨® comencen a sentir-se veus a Catalunya que alerten de la possibilitat d'un bloqueig i que calgui repetir les eleccions. Els partits estan combatent aquests missatges amb les crides d'¨²ltima hora al ¡°vot ¨²til¡± i a interpel¡¤lar aquelles persones que no acostumen a anar a votar en unes eleccions auton¨°miques. Aquests missatges parteixen del sup¨°sit que els independentistes ja van acudir massivament a votar el 2015 i van elevar la participaci¨® fins al 75%. Tot o gaireb¨¦ tot el que passi d'aquest nivell de participaci¨® seria, doncs, vot dels constitucionalistes, que en aquell moment es van abstenir en un nombre m¨¦s elevat.

Participaci¨® r¨¨cord

El sondeig de Metroscopia estima una participaci¨® d'entre el 81% i el 82%, que seria la m¨¦s elevada de totes les eleccions (auton¨°miques o generals) celebrades a Catalunya en la democr¨¤cia actual. Superaria fins i tot el 80,8% registrat en les eleccions generals del 1982. Aquesta dada posa de manifest la intensa mobilitzaci¨® actual de la ciutadania catalana. Els partits constitucionalistes van constatar la creixent mobilitzaci¨® dels seus simpatitzants, especialment arran de les multitudin¨¤ries manifestacions contra la independ¨¨ncia que es van fer a Barcelona a l'octubre. Aquestes formacions entenen que aquelles manifestacions van servir per trencar el silenci de la part de la societat no independentista. La batalla ara de Ciutadans, el PSC i el Partit Popular ¨¦s disputar-se aquest segment del vot.

El constitucionalisme tamb¨¦ ha detectat que s'expandeix l'¨¤mbit geogr¨¤fic que els ¨¦s propici. Ja no nom¨¦s la ciutat de Barcelona i la seva conurbaci¨® es decanten majorit¨¤riament per partits no independentistes. Les prov¨ªncies menys poblades, sobrerepresentades a l'hora d'atribuir els escons, tamb¨¦ registren un auge de Ciutadans. A Girona, on el partit d'In¨¦s Arrimadas nom¨¦s va aconseguir dos diputats el 2015, ara en pot aconseguir quatre. A Tarragona passaria de quatre a sis. I fins i tot Lleida, feu hist¨°ric dels convergents, experimentaria un augment del vot a Ciutadans. El PP ¨¦s qui surt m¨¦s perjudicat d'aquest increment, per¨° tamb¨¦ els partits independentistes.