¡°Espero tenir Iceta al meu costat en un Govern constitucionalista¡±

In¨¦s Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981) arriba a la cita despr¨¦s d¡¯una entrevista tensa a Catalunya R¨¤dio. Ha dormit poc, ha esmorzat amb presses una pe?a de fruita i al migdia l¡¯espera un acte a Figueres. El cansament de la campanya es fa notar. La candidata, que de petita volia ser arque¨°loga (¡°com Indiana Jones, per¨° en noia¡±), saluda amb presses i es planta, professional i amb un somriure, davant de la c¨¤mera.

Pregunta. Les enquestes atorguen a Ciutadans opcions reals de vict¨°ria. Es creu aquests resultats o en desconfia?

Resposta. Les enquestes ens han de servir per veure que ¨¦s possible, que no ¨¦s cap utopia. Seria un missatge clar¨ªssim a Catalunya i a la resta d¡¯Espanya i del m¨®n que no hi ha una majoria social independentista a Catalunya.

P. Els sondejos tamb¨¦ apunten que, sense pactes, la governabilitat de Catalunya ¨¦s impossible.

R. Primer hem de veure com queda el repartiment d¡¯escons. Aspiro a un Govern transversal amb les forces constitucionalistes. Encara hi ha molt¨ªssims indecisos i, per tant, hi pot haver moltes sorpreses, en el bon i en el mal sentit. Si es pot fer un Govern amb partits constitucionalistes, jo ho intentar¨¦. I si al final s¨®n necessaris els comuns, als senyors de Podem crec que abans d¡¯allargar el proc¨¦s els oferir¨¦ que s¡¯abstinguin, encara que sigui perqu¨¨ hi hagi un canvi pol¨ªtic a Catalunya. Amb una idea molt clara: si governem, prioritzarem les pol¨ªtiques socials, no el proc¨¦s.

P. El que diu sembla dif¨ªcil perqu¨¨ tant el PSC com els comuns ja han anticipat que no permetran mai que la investeixin.

R. Com menys escons tinguin aquests partits, menys temptacions tindran de reeditar un tripartit. El m¨¦s important ¨¦s que les forces constitucionalistes sumem. Els votants socialistes no entendran les ganes de Miquel Iceta de fer suposadament un tripartit [d¡¯ERC, el PSC i els comuns] que no sigui amb els constitucionalistes. Si els n¨²meros s¨®n molt clars, tindran menys temptacions. El vot a Ciutadans ¨¦s un vot clar a favor d¡¯iniciar una nova etapa pol¨ªtica, ¨¦s l¡¯¨²nic que pot guanyar ERC i Puigdemont.

P. Despr¨¦s de les eleccions s¡¯iniciar¨¤ una negociaci¨® en la qual hi haur¨¤ cessions. Fins a quin punt est¨¤ disposada a cedir?

¡°Si ¨¦s necessari, demanar¨¦ als comuns que s¡¯abstinguin¡±

R. Nosaltres ja hem pactat i cedit. Soc molt conscient que en un moment com a aquest cal ser generosos, cal cedir. Un no pot arribar amb el 100% del seu programa electoral. Haurem d¡¯asseure¡¯ns i haurem de cedir tots. Hem de ser responsables. S¨¦ pactar, dialogar i cedir. No s¨¦ si la resta de forces pol¨ªtiques aposten per aix¨° o estan en el ¡°no ¨¦s no¡±, com sembla que est¨¤ Iceta. Vull ser presidenta de la Generalitat, per¨° no costi el que costi.

P. En un escenari en qu¨¨ Iceta quedi per darrere seu, estaria disposada a donar-li suport com a president per desbancar l¡¯independentisme?

R. En una situaci¨® excepcional com aquesta qui ha de liderar l¡¯alternativa a l¡¯independentisme no ho decidir¨¤ Iceta, ni jo, ho decidiran els catalans. Cal escoltar les urnes. Si Iceta ¨¦s la primera for?a constitucionalista, li donar¨¦ suport perqu¨¨ sigui president de la Generalitat d¡¯un Govern constitucionalista, no d¡¯un Govern amb Esquerra una altra vegada. M¡¯agradaria que Iceta digu¨¦s el mateix de mi. Ara molta gent del PSC no sap b¨¦ si el seu vot servir¨¤ perqu¨¨ Esquerra tingui un vicepresident.

P. Creu que votar el PSC ¨¦s llen?ar el vot a les escombraries?

R. Crec que hi ha una clar¨ªssima situaci¨® de vot ¨²til a Catalunya. No podem perdre ni un vot. Ens han dit coses molt, molt pitjors els senyors del PP i del PSC en els ¨²ltims mesos. Que no tinguin la pell tan fina.

P. T¨¦ en ment una repetici¨® d¡¯eleccions?

R. Espero que no. Nosaltres som especialistes a donar estabilitat, especialistes a evitar noves eleccions, per¨° tot dependr¨¤ de quin sigui el repartiment d¡¯escons. Si Ciutadans ¨¦s primera for?a pol¨ªtica i hi ha una suma de partits que no s¨®n independentistes, estic conven?uda que els nostres no ens perdonaran que no arribem a un acord.

¡°El PP i el PSOE no han sortit mai a derrotar els partits nacionalistes¡±

P. Si els independentistes sumen majoria, qu¨¨ s¡¯ha de fer amb l¡¯article 155?

R. El 155 est¨¤ pensat per convocar eleccions. Espero que caduqui el 21 de desembre i que no calgui tornar a aplicar-lo perqu¨¨ el proper Govern no se salti les lleis. Si governen les forces independentistes, tornaran a fer el mateix, fins a arribar a fer que se¡¯n vagin milers d¡¯empreses, que es trenquin les fam¨ªlies¡­ Com que jo no vull tornar a viure aquest malson, crec que el dia 21 de desembre pot acabar el proc¨¦s i el 155.

P. Seria partid¨¤ria de prorrogar-lo?

R. El 155 s¡¯aplica quan hi ha un Govern que, de manera reiterada, se salta les lleis. Si aquests senyors tornen a fer el mateix tornarem a viure-ho tot com un dej¨¤-vu. Per tant, sortim en massa el 21 de desembre perqu¨¨ ens juguem que marxin 3.000 empreses m¨¦s, que es trenquin altres fam¨ªlies, que baixin les inversions i el turisme.

P. Ciutadans ha obert el debat sobre l¡¯escola p¨²blica a Catalunya. Creuen que l¡¯adoctrinament ¨¦s generalitzat?

R. Crec que no cal dir ni que ¨¦s en totes les escoles, perqu¨¨ seria una generalitzaci¨® injusta, ni parlar-ne com una mera an¨¨cdota d¡¯un cas a?llat. Hi ha una clara intencionalitat del Departament d¡¯Ensenyament d¡¯utilitzar el sistema educatiu per traslladar missatges pol¨ªtics. Aix¨° no es pot permetre en una democr¨¤cia. Volem que a Catalunya i al conjunt d¡¯Espanya s¡¯ensenyi a pensar, i no qu¨¨ s¡¯ha de pensar.

P. Qu¨¨ canviaria del model educatiu?

R. Es parla molt de l¡¯adoctrinament, que, evidentment, ¨¦s important, per¨° ¨¦s que som la comunitat amb m¨¦s barracons, on la renda dels pares m¨¦s afecta el resultat escolar dels nens.

P. Em referia a l¡¯adoctrinament¡­

R. El canvi ser¨¤ tenir un Departament d¡¯Ensenyament que entengui que cal deixar l¡¯escola al marge de la pol¨ªtica. I despr¨¦s, la nostra proposta, que ¨¦s per a tot Espanya, ¨¦s crear una alta inspecci¨® que sigui independent per comprovar que no hi ha casos d¡¯inger¨¨ncia pol¨ªtica a les escoles.

P. Sap que tant l¡¯ensenyament p¨²blic com els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics s¨®n temes molt delicats a Catalunya, que generen, segons com es tracti, un gran rebuig social. En cas que pugui governar i incideixi en aquests temes, creu que pot aprofundir m¨¦s en la fractura social que vost¨¨ vol revertir?

R. Crec que la neutralitat informativa i educativa no pot aprofundir mai en la fractura social. Tot el contrari. El que ha aprofundit en la fractura social ¨¦s just el contrari. Nosaltres garantirem la imparcialitat dels mitjans, la neutralitat a les escoles i la qualitat educativa.

P. Sovint diu que del proc¨¦s no ha sortit res b¨¦. Per¨° ha extret alguna lli?¨® del que ha fet l¡¯independentisme aquests anys?

R. La lli?¨® ¨¦s hist¨°rica. El nacionalisme, si no el rebats intel¡¤lectualment i el deixes fer, sempre arriba al mateix lloc: a la separaci¨® i al conflicte. Una cosa que han fet b¨¦ els governs independentistes ¨¦s centrar-se a explicar i a comunicar. En propaganda s¨®n uns experts. No tenim cap intenci¨® de copiar-ho. Per¨° s¨ª d¡¯aprendre que si tu deixes que repeteixin una s¨¨rie de missatges que no s¨®n veritat i no tens ning¨² al davant que els rebati, per part del Govern d¡¯Espanya, al final arribes on has arribat. Vaig ser fa tres setmanes a Brussel¡¤les i tothom coincidia amb nosaltres en aix¨°. No pots fer pol¨ªtiques del segle XIX amb problemes del segle XXI.

P. Quina autocr¨ªtica haurien de fer els constitucionalistes sobre el que ha passat?

R. Si hi ha un partit que fa 11 anys que denuncia que aix¨° acabaria passant ¨¦s Ciutadans. Els que m¨¦s responsabilitat tenen s¨®n els partits que han pactat amb els partits nacionalistes [en al¡¤lusi¨® al PP i el PSOE]. No han sortit mai a derrotar els nacionalistes. Nosaltres no hem tingut mai complexos.

P. No tenen experi¨¨ncia de Govern a Catalunya ni representativitat territorial. Creu que aix¨° els podria perjudicar a l¡¯hora de governar?

R. Ciutadans t¨¦ 11 anys i no ha parat de cr¨¦ixer. Hi ha partits que tenen persones que fa 30 anys que es dediquen a la pol¨ªtica per¨° no han pencat gens fora d¡¯aquest ¨¤mbit. Tots nosaltres tenim experi¨¨ncia professional fora de la pol¨ªtica i ja tenim experi¨¨ncia pol¨ªtica, perqu¨¨ aquests anys al Parlament han estat molt durs. Tinc el millor equip: metges, professors, enginyers, aut¨°noms¡­

P. Ha esmentat la possibilitat d¡¯incorporar independents. La seva intenci¨® ¨¦s fer un govern m¨¦s pol¨ªticament desapassionat i m¨¦s centrat en la gesti¨® ordin¨¤ria?

R. ?s complementari. No podem renunciar als ideals en un moment com aquest, per¨° jo vull una bona gesti¨®. La incorporaci¨® d¡¯independents, que no tenen carnet de partit, facilita els acords. I serveix per garantir la bona gesti¨®. ?s possible combinar la solv¨¨ncia t¨¨cnica i els principis pol¨ªtics.

P. Acostuma a dir que vol ser presidenta de tots els catalans. Quin pla t¨¦ per als dos milions de persones que ara estan conven?udes que el cam¨ª ¨¦s la independ¨¨ncia?

R. El primer que ofereixo ¨¦s respecte perqu¨¨ a nosaltres Puigdemont ens ha insultat. Segon, dir la veritat. Puigdemont ha prom¨¨s la independ¨¨ncia i ens ha tret l¡¯autonomia. Als independentistes els ha prom¨¨s una cosa que no els ha donat. Tercer, em centrar¨¦ en les pol¨ªtiques socials i econ¨°miques, que s¨®n les que ens uneixen. Si redueixo les llistes d¡¯espera de depend¨¨ncia, treballo per als independentistes i per als no independentistes. Ofereixo representar tots els catalans en la confer¨¨ncia de presidents quan es parli del finan?ament. En l¡¯¨¤mbit de la independ¨¨ncia, els ofereixo el mateix que Puigdemont, o sigui res. Puigdemont no els ha donat la independ¨¨ncia, ni un refer¨¨ndum real. Totes les seves promeses eren mentida.

P. Creu que en el futur caldr¨¤ prendre alguna mesura de gr¨¤cia amb els l¨ªders de el proc¨¦s?

R. Parla d¡¯indult¡­

P. Iceta ja ha parlat d¡¯indult i els comuns, d¡¯amnistia.

R. Estem a favor de la supressi¨® dels privilegis pol¨ªtics. Volem eliminar els aforaments i els indults per delictes com la malversaci¨® de fons p¨²blics. Volem que cada vegada hi hagi menys difer¨¨ncies entre la gent del carrer i els pol¨ªtics. Als aut¨°noms, als quals Puigdemont ha baixat la facturaci¨®, no ve ning¨² a perdonar-los les factures o les quotes d¡¯aut¨°noms. Ni als comerciants. Ni als treballadors que s¡¯han quedat al carrer per aquesta inestabilitat. Si a la gent no se li perdonen les factures del dia a dia, no vull indults per als pol¨ªtics. Em sorpr¨¨n que Iceta hagi dit aix¨° perqu¨¨, primer, no hi ha cap condemna. I aix¨° em fa ensumar la preparaci¨® del tripartit assegurant als senyors d¡¯Esquerra ¡°no us preocupeu, que us indultarem¡±. Cal eliminar privilegis als pol¨ªtics i inger¨¨ncies pol¨ªtiques en la just¨ªcia.

P. S¡¯ensuma el tripartit o en t¨¦ dades?

R. De dades no en tinc, per¨° s¨ª el precedent que ja ho han fet dues vegades. Parlar d¡¯indults ara ¨¦s un indicador que ja estan preparant un tripartit. Jo espero que no, jo espero tenir el senyor Iceta al meu costat en un Govern constitucionalista.

P. Parla del tripartit amb Esquerra, per¨° quan es va produir va ser per fer fora Converg¨¨ncia del poder, no per seguir un full de ruta independentista¡­

R. S¨ª, no est¨¤vem en aquesta situaci¨®. Per¨° Esquerra ha fet sempre d¡¯Esquerra. I el que va fer el PSC va ser donar-li educaci¨® i mitjans de comunicaci¨® a Esquerra. Va ser un greu error i la realitat ho demostra.

P. Quina mesura concreta engegaria als mitjans de comunicaci¨® p¨²blics catalans per garantir aquesta neutralitat de la qual parla?

R. Hem impulsat al Congr¨¦s una reforma de la r¨¤dio i televisi¨® p¨²bliques. Ens agradaria que es garant¨ªs la pluralitat tamb¨¦ als mitjans catalans. Crec que hi ha marge per fer-ho. Al Parlament de Catalunya vam tramitar una llei per intentar despolititzar la televisi¨® p¨²blica. Per¨° com que el monotema ho ha absorbit tot, s¡¯ha acabat la legislatura i la nostra proposta ha hagut de decaure. Per¨° seguirem treballant. Ens mereixem uns mitjans de tots els catalans, neutrals i ben gestionats.

P. Implementaria tamb¨¦ canvis als Mossos d¡¯Esquadra?

R. Crec que cal diferenciar molt b¨¦ el que s¨®n els 17.000 agents dels Mossos d¡¯Esquadra, que fan la seva feina, dels c¨¤rrecs pol¨ªtics que hi ha hagut fins ara. Cal garantir que els c¨¤rrecs pol¨ªtics tinguin molt clar que els 17.000 agents dels Mossos d¡¯Esquadra han d¡¯estar al servei de tots els ciutadans. Per tant, no ¨¦s un problema dels Mossos, sin¨® de les instruccions pol¨ªtiques que s¡¯han donat en els ¨²ltims temps.

P. Com est¨¤ vivint els insults i els actes d¡¯assetjament en campanya?

R. Els partits independentistes estan molt nerviosos amb la possibilitat real que Ciutadans pugui guanyar les eleccions. Som el centre de tots els atacs i ¨¦s una mostra del que hem viscut aquests ¨²ltims anys. El nacionalisme al final el que fa ¨¦s assenyalar-te, per¨° nosaltres no callarem.