L¡¯hora dels comuns

A mesura que s¡¯apropa la jornada electoral catalana guanya cr¨¨dit la hip¨°tesi que caldr¨¤ repetir les eleccions, amb renovaci¨® general de candidats i sense la c¨¤rrega que porten aquestes, marcades per l¡¯enorme tensi¨® que va generar la crisi d¡¯octubre, convocades des de Madrid i amb candidats a la pres¨® o a l¡¯estranger. Si no hi ha grans sorpreses, ser¨¤ dif¨ªcil configurar una majoria de govern. Per¨° cal fer l¡¯impossible per evitar la pr¨°rroga. Per tres raons. Primera: Catalunya no pot esperar, seguir en la incertesa complicaria les expectatives econ¨°miques i socials. Si es repr¨¨n el fil institucional, encara no ha passat res que sigui irreversible, per¨° la prolongaci¨® de la interinitat podria ser catastr¨°fica. Hi ha indicadors preocupants en inversi¨® i ocupaci¨®. Segona: per a la confian?a social ¨¦s imprescindible recuperar les institucions catalanes, ¨¦s a dir, que tornin a estar al c¨¤rrec dels seus representants electes. Teledirigides des de Madrid, per un partit que a Catalunya ¨¦s gaireb¨¦ marginal, s¨®n en stand by. Nom¨¦s en alguns departaments en qu¨¨ els alts c¨¤rrecs no destitu?ts han assumit una responsabilitat activa s¡¯est¨¤ treballant per al futur. Tercera: no hi ha cap garantia que un nou proc¨¦s electoral es fes en millors circumst¨¤ncies. Sens dubte, un relleu generalitzat del personal pol¨ªtic ajudaria a renovar projectes i alleugerir tensions. Per¨° sense nou govern, el 155 es mantindria actiu. Les ferides seguirien supurant. Els procediments judicials tornarien a estar presents en campanya. La ressaca es faria cr¨°nica.

Cal afrontar el 21-D amb el comprom¨ªs de formar un Govern viable. L¡¯escalada independentista ha tocat sostre i, al seu torn, les institucions espanyoles no poden negar reconeixement i paraula a un grup de ciutadans que tornar¨¤ a estar per sobre dels dos milions. Caldr¨¤ buscar un nou pacte i aix¨° nom¨¦s ser¨¤ possible si els independentistes renuncien a la unilateralitat i el Govern i les institucions espanyoles es comprometen a abandonar el fonamentalisme jur¨ªdic, en expressi¨® de Jordi Gracia. Per aix¨° la formaci¨® de govern hauria d¡¯obrir el camp de les aliances. ?s l¡¯hora dels comuns.

La hist¨°ria d¡¯aquests anys ha estat tan rocambolesca que ha provocat moviments impensables en l¡¯escenari pol¨ªtic. Si ja va ser xocant veure Converg¨¨ncia, ess¨¨ncia del conservadorisme catal¨¤, convertida en motor de l¡¯¨²nic projecte realment subversiu que ha conegut la democr¨¤cia espanyola, tamb¨¦ ¨¦s sorprenent que la col¡¤locaci¨® de les peces al tauler hagi situat els comuns com el partit de la centralitat. Un projecte sorgit dels moviments socials ¨Cmodelat, aix¨° s¨ª, per la tradici¨® pactista i revisionista del vell PSUC¨C apareix en aquests moments com el m¨¦s institucional. I ¨¦s probable que tingui la clau de la governabilitat.

?s curi¨®s, el cas dels comuns. Van arribar al poder poc temps despr¨¦s de trepitjar l¡¯arena pol¨ªtica. Es dubtava de la seva capacitat de gestionar l¡¯Administraci¨®, per¨° aquest prejudici s¡¯ha esva?t r¨¤pidament i, en canvi, on troben dificultats ¨¦s on semblaven ser m¨¦s forts: en la pol¨ªtica. Sense detriment de la capacitat comunicativa d¡¯Ada Colau, que cada dia va m¨¦s per lliure, encallen f¨¤cilment en el terreny de la negociaci¨®, dels moviments t¨¤ctics, de les opcions estrat¨¨giques. Hauran d¡¯esfor?ar-s¡¯hi. S¨®n a les portes d¡¯un enorme desafiament: facilitar una alian?a de govern possible. El seu patr¨® ¨¦s tornar a la l¨°gica esquerra/dreta (que trencaria la confrontaci¨® identit¨¤ria), per¨° per fer-ho cal erosionar els dos blocs: arrencar Esquerra d¡¯una banda i els socialistes de l¡¯altra. Tots dos s¡¯hi resisteixen. Per¨° els comuns no podran mai al?ar Ciutadans o el PP perqu¨¨ ¨¦s contra natura i l¡¯organitzaci¨® no ho resistiria. I donar via lliure a un Govern independentista tamb¨¦ tindria els seus costos. Per a ells i per a Podem. Fins on estan disposats a moure¡¯s la resta? Res ser¨¤ f¨¤cil en un context que alimenta la confrontaci¨® resistencial.

¡°Menys fets, m¨¦s il¡¤lusions¡±. ?s el que deia un graffiti que Iceta es va trobar visitant Ciutat Meridiana amb ?ngel Gabilondo. Pot ser que la frase tingui un regust ranci del 68. ¡°Assez d¡¯actes, des mots¡±, deia un esl¨°gan de llavors. Per¨° la pol¨ªtica necessita transmetre expectatives i horitzons de sentit. Les garrofes no ho s¨®n tot, per m¨¦s que l¡¯economicisme regni en la tecnopol¨ªtica contempor¨¤nia. I aquest ¨¦s el d¨¨ficit dels partits antisobiranistes a Catalunya: en la seva actitud reactiva s¡¯obliden de transmetre una il¡¤lusi¨®.