Iceta: ¡°O soc jo president o ho ¨¦s un independentista. No veig una altra sortida¡±

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) arriba amb retard a l¡¯entrevista despr¨¦s d¡¯una jornada intensa a la qual encara espera un acte nocturn. T¨¦ un refredat que tracta amb paracetamol i que vol controlar per a la fi de la campanya. Est¨¤ conven?ut que pot presidir Catalunya en solitari amb una complexa operaci¨® pol¨ªtica. Ho fia tot al seu talent i el seu tarann¨¤.

Pregunta. Comencem per la pol¨¨mica suscitada sobre la seva idea d¡¯indultar els l¨ªders del proc¨¦s. Ha dit que ¨¦s prematura...

Resposta. Era prematur des del primer moment i ho vaig dir en resposta a si estava a favor d¡¯una amnistia. Per¨° si s¨®n condemnats em plantejaria demanar l¡¯indult, s¨ª.

P. No veu un altre cam¨ª per al que vost¨¨ creu que ha de ser la reconciliaci¨®?

R. Jo em veig en la tessitura de ser un president de la Generalitat que intenta reconciliar una societat dividida que ha passat per un trauma molt potent i vol guarir les ferides.

P. Costa d¡¯entendre que als que han intentat trencar unilateralment amb Espanya els surti de franc el que ha succe?t.

R. Vost¨¨ creu que els ha sortit de franc? Cal tenir en compte, primer, que ha d¡¯actuar i sentenciar la just¨ªcia. Segon, per a l¡¯indult s¡¯ha de produir un reconeixement (de culpa) de qui el sol¡¤licita i un pronunciament dels jutges. Part de l¡¯origen d¡¯aquest conflicte ¨¦s pol¨ªtic, i des de la pol¨ªtica es poden assajar mecanismes per reduir els danys. Jo ho tindr¨¦ en compte tot. ?s un error pensar que tot s¡¯acaba amb una vict¨°ria dels partits constitucionalistes el 21 de desembre.

Hi ha gent que em diu, ¡°ui, aix¨° a partir del 22¡±. ?s veritat, per¨° m¡¯agrada que la gent vegi que em preocupo per resoldre els problemes. Aix¨° requereix empatia i risc. En fi, soc aix¨ª.

P. En realitat ha volgut anticipar un debat que sap que es produir¨¤ tard o d¡¯hora?

R. S¨ª, com quan ho vam fer amb la reforma constitucional o el finan?ament. En aquesta campanya les pol¨¨miques sobre continguts han estat propostes nostres, com el finan?ament auton¨°mic. ?s una campanya estranya, sense gaire propostes. No n¡¯hi ha prou amb dir no a la independ¨¨ncia. Cal oferir un projecte diferent que deixi raonablement c¨°mode una majoria de catalans.

P. Ent¨¦n que es digui que la just¨ªcia queda en mal lloc¡­

R. Per qu¨¨?

P. Perqu¨¨ es pot pensar que per qu¨¨ s¡¯est¨¤ investigant si el cas acabar¨¤ en un indult.

R. Aix¨° pot passar en qualsevol cas. Quants indults es demanen i es concedeixen a l¡¯any? El que m¡¯estranya ¨¦s que alg¨² s¡¯estranyi que es pugui pensar en una cosa aix¨ª.

P. Veu m¨¦s favorable a un Govern del PSOE concedint l¡¯indult que a un del PP?

R. No, no. La reflexi¨® ¨¦s com guarirem les ferides i tornar a la normalitat democr¨¤tica. I si la sent¨¨ncia ¨¦s absolut¨°ria? ?s prematur, s¨ª, per¨° la gent ha de saber que si soc president mour¨¦ cel i terra per tancar ferides. No crec que el conflicte hagi de seguir viu vint anys m¨¦s.

P. En quines altres iniciatives est¨¤ pensant?

R. En fer una aposta pol¨ªtica arriscada. Estem dient als independentistes que han fracassat, i ara cal demostrar-los que la via del di¨¤leg dona resultats. Com que no els ho podem prometre ad calendas graecas, els dic: ¡°Vost¨¨s han fracassat. Si jo en dos anys no aconsegueixo avan?ar en una agenda de negociaci¨® amb objectius concrets, jo no podr¨¦ seguir dient que aquest ¨¦s el cam¨ª¡±. Els no independentistes hem d¡¯oferir una alternativa que obtingui resultats i, per a aix¨°, ¨¦s imprescindible que des de les institucions de l¡¯Estat es comprengui i es recolzi aquesta via. Si no, aix¨° no t¨¦ sortida. ?s un repte per al proper president de la Generalitat per¨° tamb¨¦ per als dirigents pol¨ªtics espanyols i el primer, el president del Govern.

P. Va parlar amb Pedro S¨¢nchez abans o despr¨¦s de la proposta d¡¯indult?

R. Despr¨¦s, i em va dir que la respectava.

P. Es presenta com l¡¯¨²nica persona capa? de obrir ponts i governar. Com ¨¦s possible, si les enquestes coincideixen que el PSC ser¨¤ el tercer o quart partit m¨¦s votat?

R. Primer, jo vull ser el m¨¦s votat. Segon, ser¨¤ investit president el que aconsegueixi una majoria parlament¨¤ria, hagi estat el primer, el segon o el tercer. El consens es va a produir entre posicions catalanistes i de centreesquerra. L¡¯independentisme no ¨¦s una opci¨®, per¨° l¡¯immobilisme tampoc.

P. Parla d¡¯un Govern catalanista de centreesquerra. Com espera fer-ho?

R. La meva idea ¨¦s que fem un pacte per la investidura per¨° que el president formi un Govern que no sigui de coalici¨®. Aix¨° no funcionar¨¤ i ho sap tothom. Vull un Govern amb credibilitat, que obri la negociaci¨® amb el Govern d¡¯Espanya. Si no fem aix¨°, la pol¨ªtica catalana quedar¨¤ bloquejada i la societat dividida en dos blocs.

¡°No hi haur¨¤ tripartit entre els comuns, el PSC i Esquerra¡±

P. Aquesta ¨¦s la famosa via Borgen danesa¡­

R. No exactament. A Borgen els governs s¨®n de coalici¨®, per¨° en aquest moment de la vida pol¨ªtica catalana no ho veig possible.

P. Quins suports espera tenir a la investidura?

R. Avui, cap. Ning¨² vol prometre el seu suport. Jo he dit que no farem president a cap independentista ni volem un president conservador. O el president ¨¦s un independentista o acabo sent-ho jo. No veig una altra sortida.

P. Els comuns creuen que l¡¯¨²nica sortida ¨¦s un pacte amb Esquerra i el PSC.

R. ERC est¨¤ reformulant el seu projecte, per¨° la seva idea ¨¦s fer realitat la rep¨²blica. Aquest tripartit no es produir¨¤.

P. Arrimadas diu que si vost¨¨ ¨¦s m¨¦s votat que ella i hi ha possibilitat de formar un Govern constitucionalista el recolzar¨¤ com a president. Vost¨¨ far¨¤ el mateix si ella ¨¦s la m¨¦s votada?

R. No crec que el seu projecte sigui la soluci¨® per a la propera etapa. El discurs de Ciutadans no t¨¦ el grau de transversalitat necessari per tancar les ferides en la pol¨ªtica catalana.

P. No obstant aix¨°, espera ser president amb el recolzament en la investidura del PP i Ciutadans. Aix¨° no ¨¦s una quimera?

R. No, encara que pot ser molt dif¨ªcil. El consens es va a situar en el catalanisme de centreesquerra, per¨° la meva idea ¨¦s fer un Govern d¡¯espectre m¨¦s ampli. Un Govern de coalici¨® ser¨¤ ingovernable. Si per als constitucionalistes el m¨¦s important ¨¦s que hi hagi un president no independentista, crec que qui t¨¦ m¨¦s possibilitats soc jo.

P. En qui pensa quan diu un Govern d¡¯espectre ampli?

R. El debat de la investidura ¨¦s per fer un president amb un programa pol¨ªtic i un discurs que haur¨¤ de ser acordat. Per¨° la formaci¨® del Govern ¨¦s una prerrogativa del president i si soc jo, no vull veure¡¯m limitat per la necessitat de les quotes.

P. Un altre escenari ¨¦s que els independentistes tornin a guanyar.

R. Naturalment, la majoria d¡¯enquestes ho dona com a possible.

P. Qu¨¨ caldria fer llavors amb el 155?

R. Nom¨¦s s¡¯ha d¡¯aplicar el 155 si hi ha un sup¨°sit de ruptura de la legalitat, que ¨¦s el que ha portat a la seva aplicaci¨® actual. Amb el nomenament del nou president no t¨¦ sentit el 155, per¨° si aquest president s¡¯obstina a seguir un cam¨ª de ruptura de la legalitat hi haur¨¤ un esfor? de l¡¯Estat per restaurar aquesta legalitat.

P. Dona per mort el proc¨¦s?

R. La demanda d¡¯independ¨¨ncia no s¡¯ha acabat. La incomoditat sobre la relaci¨® amb el Govern d¡¯Espanya segueix. El que ha acabat ¨¦s aquest cap¨ªtol. Per aix¨° l¡¯independentisme, amb la meitat del Govern a la pres¨® i amb altres membres a Brussel¡¤les amb comptes pendents amb la just¨ªcia, ha de digerir el que ha passat i refer el seu projecte. Quan parlo de tancar ferides tamb¨¦ cal fer un esfor? d¡¯empatia i d¡¯entendre l¡¯altre. No per compartir les seves idees sin¨® per con¨¨ixer les seves dificultats, que compliquen l¡¯estabilitat pol¨ªtica a Catalunya.

P. Els protagonistes del proc¨¦s han de posar fi a la seva carrera pol¨ªtica?

R. Jo ho deixaria, per¨° ho han de decidir ells. Imagini que el 21 de desembre a la nit tenen un suport majoritari. Si s¨®n revalidats per les urnes per qu¨¨ se n¡¯han d¡¯anar?