Un cad¨¤ver dins la cuina

All¨¤ mateix on els habituals, callats o indiscrets, feien tot sols els negocis del s¨°l, pintaven i ratllaven els mapes per on creixien les illes, un home gran vestit de negre mor d¡¯un atac fulminant dins les cuines d¡¯un restaurant d¡¯antiga gl¨°ria d¡¯un hotel hist¨°ric del passeig Mar¨ªtim de Palma.

El succ¨¦s, un xoc dram¨¤tic, esdev¨¦ gaireb¨¦ en societat, entre presses, renou de plats i cambrers, focs i pelles, menjars per a grans fetes. El protagonista ¨¦s l¡¯amo, el director d¡¯una factoria d¡¯atenci¨® gastron¨°mica que marc¨¤ estil i ofici.

L¡¯accident sense remei esdev¨¦ mentre estan estibats els salons del negoci que aquella persona, un cos est¨¨s al trespol, puj¨¤ des del no-res on acab¨¤ en perip¨¨cies diverses. Ell era avinent, proper a tothom, en especial als senyors del poder; sempre amatent, donava bons menjars per a pocs o per a noces i molts de c¨¤terings oficials.

Hi havia dinars d¡¯homenatge i men¨² habitual: c¨°ctel de gambes, arr¨°s paella, peix a la sal o entrecot, els plats comuns i de banquet. De vegades, entre taules i copes, rodava una tauleta de cuina on els cambrers o el mestre fan bistec t¨¤rtar, filet al pebre, creps i bananes flamejades. D¡¯aix¨°, en Miquel Calent a IB3 en fa narraci¨® cultural antropol¨°gica dels menjars.

Era freq¨¹ent trobar-hi executius i viatgers forans, hostes d¡¯hotels propers que contaven o s¡¯inventaven la vida a les seves solit¨¤ries i avorrides companyies d¡¯ocasi¨®.

L¡¯home que fin¨ª a l¡¯escenari de la seva vida era reverencial, servicial. Feu el bategot de cop, al peu del can¨®. Tengu¨¦ una mort de b¨°til ¡ªun barral de vidre¡ª com en diuen els vells de poble al posar imatges concretes a all¨° inexplicable.

Aquella nit havia rendit cortesia a una de les primeres autoritats illenques que com molts de cops, anava a presidir i fer sopars oficials i de partit. Client de refer¨¨ncia i protecci¨®. Poc temps despr¨¦s del fet el personatge pol¨ªtic acab¨¤ a la pres¨®, com d¡¯altres habituals del restaurant, on tamb¨¦ anaven militars, jutges, fiscals, policies i gu¨¤rdies civils. Mig Mallorca havia fet banquets all¨¤, era un indret del sistema. Uns pocs havien duit part al joc del futur, als percentatges de la vida econ¨°mica, als jocs de sal¨®.

Un restaurant estibat i un cad¨¤ver dins la cuina ¨¦s una situaci¨® absolutament imprevista, un gui¨® no assetjat, tot i les pel¡¤l¨ªcules que temps enrere hi havien enregistrat. M¨¦s enll¨¤ de la cuina ning¨² se¡¯n va t¨¦mer de la feta. El metge d¡¯urg¨¨ncies entr¨¤ per la part de darrera de la cuina per¨° no hi ha res a fer. I s¡¯ha d¡¯esperar el jutge per ordenar d¡¯al?ar el cos sense vida.

El fill del propietari desfet cavil¡¤la. ¡°No podem treure la gent i deixar de servir els sopars¡±. Creu que obra com voldria aquell que ja no ¨¦s res. ¡°No ha passat res perqu¨¨ no han vist res, no se n¡¯han temut. La gent ha de menjar¡±.

Tapa el cos de son pare amb dues estovalles blanques i la rutina segueix gaireb¨¦ sigil¡¤losa. L¡¯hereu xiuxiueja la feta i la seva decisi¨® d¡¯acabar de servir plats a l¡¯autoritat de la festa. Sigil, el negoci per davant de tot.

I el gran cambrer-mestre-amo surt de l¡¯escenari en el t¨²mul on el foc i el fred feren la seva ja esquifida fortuna. Tot ¨¦s mem¨°ria, els plecs de la manta de la taula de joc que amaguen els fracassos i la realitat.