Nou feix d¡¯espurnes de Joan Brossa

¡°Vivim damunt un drac / que quan badalla i mou la cua / fa tremolar la terra¡±, escriu Joan Brossa, com sempre breu, pura espurna (un poeta sempre ¡°amb un feix de llamps a la m¨¤¡±, com va escriure una vegada) i ambivalent: serveix per a la vida, la de finals dels setanta, quan compon aquests versos, per¨° tamb¨¦ per a la d'avui i, ¨¦s clar, per a la situaci¨® sociopol¨ªtica catalana d'ara mateix. ?s l'eternitat dels grans. El poema pertany a Gual permanent (1977), que, conjuntament amb Mapa de lluites (1979-1984), conformen uns dos centenars de poemes no publicats fins avui i que ara apareixen reunits a?Poemes in¨¨dits (Rata).

¡°S¨®n un bon exemple de la tasca po¨¨tica idiosincr¨¤tic de Brossa; si li vols seguir el rastre ho has de fer al llarg dels set volums i gaireb¨¦ 1.800 p¨¤gines dels diversos t¨ªtols que van formar Els entre-i-surts del poeta; aqu¨ª ho tens en un i, tot i que no hi ha sonets, resumeix b¨¦ el missatge i la construcci¨® po¨¨tica de Brossa, guanya la concisi¨®: s¨®n el m¨¦s semblant als seus poemes visuals¡±, centra Gloria Bordons, una d¨¨cada (1976-1986) per fer la tesi doctoral sobre el poeta i, en el fons, tota una vida dedicada a estudiar-lo: ¡°Soc una criatura embrossada¡±, diu l'autora tamb¨¦ del pr¨°leg a aquesta edici¨®, amb ep¨ªleg de Vicen? Altai¨®.

Il¡¤lustren aquests Poemes in¨¨dits ¡°l'obsessi¨® de Brossa per partir sempre de la realitat del carrer, que portar¨¤ fins a l'extrem d'oferir el document tal com ¨¦s, uns poemes documentals, com fa aqu¨ª a?Oda funcional a un gran patriota i humanista assassinat, on reprodueix la condemna a mort del consell de guerra i la posterior acta de defunci¨® del pol¨ªtic Carles Rahola, afusellat pel franquisme: el t¨ªtol ho diu tot¡±. Aquesta recerca i reproducci¨® del document, apunta l'experta, ¡°¨¦s el que el fa modern i aix¨° ja ho practicava el 1946, com a?Tres poemes purs, ¡®el secret consisteix nom¨¦s a saber mirar¡¯, deia; la poesia ¨¦s al carrer; quan retalla un diari i l'enganxa, el poema ¨¦s la not¨ªcia; a?llant-la de la resta del diari, el lector, per la tasca del poeta, es veu obligat a reaccionar¡±, compendia Bordons.

Les composicions Brossa ja les considerava tancades, despr¨¦s de passar el seu dur¨ªssim control productiu, que s'iniciava, quan n'havia fet una primera redacci¨® a llapis, amb una segona correcci¨®, tamb¨¦ amb aquest material, llavors el passava ¡°a tinta¡± (bol¨ªgraf) i d'aqu¨ª ja a galerades, ¡°encara que despr¨¦s tamb¨¦ les retocava i pots trobar-te amb altres versions o altres poemes al revers¡±. Entre el llapis i la tinta, Brossa, cartesi¨¤ i polit amb la seva obra (als ant¨ªpodes en la resta dels aspectes quotidians), enumerava fins i tot les p¨¤gines de cara al futur llibre ¡°perqu¨¨ hi ha un joc en l'ordre de lectures¡±, revela Bordons. ¡°Aquest poema esdevindr¨¤ el que jo en faci, / seguint els anteriors i seguit pels que vindran¡±, escriu Brossa en aquest volum. ¡°Exactament! ?s tracta de la preparaci¨® de totes / les peces d¡¯aquest joc d¡¯escacs que es diu / un vers, una estrofa, un poema¡±, reincideix tot just 30 p¨¤gines despr¨¦s.

A trav¨¦s d'aquest fil, apareixen, doncs, meditacions sobre l'escriptura, ben embastades, sobre la vida, la quotidianitat i, sobretot, la pol¨ªtica. ¡°S¨®n les seves composicions m¨¦s pol¨ªtiques, sens dubte, juntament amb les de Sextines 76, que tamb¨¦ ¨¦s de l'¨¨poca¡±, admet Bordons. S¨®n tamb¨¦ els temps: les albors de la democr¨¤cia. ?s un Brossa, per cert, molt optimista amb la recuperaci¨® de la Generalitat i el retorn de Tarradellas, una l¨°gica satisfacci¨® de qui es va criar en un ambient de catalanisme popular. Aix¨ª, Joia! ¨¦s la constataci¨® de l'aterratge al Prat (¡°Visca els Pa?sos Catalans!¡±, conclou) d'un personatge de qui n'elogia fins i tot la puntualitat. ¡°Tantes senyeres! / Se'm posa un nus a la gola i se m¡¯entela / el paisatge¡±, escriu a Generalitat provisional, que dedicar¨¤ a la seva dona, Pepa Llopis; ¨¦s la punta d'iceberg de diversos poemes m¨¦s, en qu¨¨, aqu¨ª ja amb la ironia c¨¤ustica brossiana marca de la casa, juga amb el fet que la venda de senyeres est¨¤ salvant la ind¨²stria t¨¨xtil catalana i els botiguers.

Un Brossa pol¨ªticament entusiasmat amb Catalunya, doncs, cr¨ªtic amb Espanya (¡°Abans d¡¯ahir menj¨¤veu entrepans d¡¯anxoves / Ahir us quadr¨¤veu a la manera alemanya / Ara us cauen els bigotis / I dem¨¤ caminareu de puntetes¡±, diu a?Bergant), que contrasta amb el dels ¨²ltims anys de la seva vida, molt esc¨¨ptic en l'¨¤mbit sociopol¨ªtic. ¡°En el primer llibre es mostra m¨¦s euf¨°ric que en el segon, perqu¨¨ en aquest ja ha viscut l'etapa convergent, amb la qual no combregava; no va militar mai en un partit, tot i que deixava el seu estudi perqu¨¨ s'hi refugiessin militants clandestins, per¨° el seu era un catalanisme d'esquerres proper al PSUC¡±, emmarca Bordons, aspecte que ratifiquen alguns poemes, on apareix el llavors esl¨°gan del partit: ¡°Imagino el trobador Cerver¨ª de Girona dient / ¡®Vota PSUC. Socialisme en llibertat¡¯ / en un espot de vint segons¡±.

¡°Encara que duri segles, el temps no fa / que tingui m¨¦s ra¨® quan no n¡¯hi havia / de bon comen?ament, i la injust¨ªcia continua / essent all¨° que era¡±, escriu a?1714. Era independentista, Brossa? Qu¨¨ diria avui? ¡°Potser d'una manera no tan radical i manifesta com Manuel de Pedrolo, per¨° s¨ª, Brossa era independentista: creia que tots els mals venien d'Espanya, especialment des de la derrota a la Guerra Civil, amb unes conseq¨¹¨¨ncies que considerava una humiliaci¨®; creia que, independent, potser Catalunya no milloraria gaire, per¨° que sempre li aniria millor despullant-se d'Espanya. Avui? Segurament els posaria a parir a tots; els ¨²ltims anys estava desenganyat de moltes coses, per¨° els diaris li estarien proporcionant cada dia grans not¨ªcies per als seus poemes documentals¡±.

Poemes in¨¨dits deixa veure, tamb¨¦, el Brossa surrealista (¡°Un canari ha entrat en una bombeta / ha calgut trencar-la per a alliberar-lo¡±) i ¨¤cid que s'alimentava de l'absurditat de la vida mateixa (per escoltar una can?¨® sencera de Cole Porter al fil musical d'un ascensor comptabilitza ¡°pujar i baixar dotze vegades¡±, constata que un nedador s'ofega perqu¨¨ es va ennuegar amb la seva dentadura postissa) i que ell subvertia en aut¨¨ntiques bombes, com el titulat, amb tota la intenci¨®, La Caixa (¡°Una dona ha resultat enverinada / en menjar-se un feix de bitllets de banc / obligada pel seu marit¡±). Els dobles o triples nivells de lectura hi s¨®n en cada composici¨® (?s Raimon l'egoc¨¨ntric de Cantautor? Lamenta l'afany de fer diners del seu amic T¨¤pies a?Mercedes?), en les quals ¨¦s habitual que hi traspu? un substrat filos¨°fic. ¡°Era un gran pensador de l'ess¨¨ncia humana, un fet al qual no sempre se li presta atenci¨®; al final dels seus dies arrossegava cert desenc¨ªs per haver volgut canviar les coses i no haver-ho aconseguit¡±, diu la seva estudiosa. ¡°Avant! Avant! Avant!, / tot tornant al punt de partida¡±, escriu a Circular. ¡°Amb les mateixes paraules podem / dir dues coses contr¨¤ries: nom¨¦s / cal afegir-hi un no¡±, sost¨¦ a?Picaroleig¡­

En qualsevol cas, Brossa sembla feli? a la cru?lla que dibuixa tipogr¨¤ficament i d'on surten les frases ¡°Al Jard¨ª Encantat / Al Zoo dels Joguines / Al Palau dels Meravelles / Al Bosc de Xocolata¡±. Aquest era el seu territori. O era una altra ironia? En definitiva, en un m¨®n on ¡°les anelles (¡­) fan la impressi¨® / d¡¯uns cercles tancats, per¨° es tracta / d¡¯una espiral¡±, un ha de ser un: ¡°Malauradament la humanitat no va / tan b¨¦ perqu¨¨ les coses millors agradin / a la majoria; busquem, doncs, all¨° que cal / fer i no pas all¨° que sigui costum¡±; el t¨ªtol: Prou ja!