L¡¯ordre de la llum

Com si es confess¨¦s, en un dels textos m¨¦s subtils i intel¡¤ligents de Manual del distra¨ªdo, Alejandro Rossi escrivia que "represento una racionalidad laboriosa y modesta, sin ¨¦xtasis solares o nocturnas hipotecas del alma", unes paraules que molt b¨¦ poden recordar-se quan es llegeix La bellesa del temps , el cinqu¨¨ dietari de Valent¨ª Puig (Palma de Mallorca, 1949), una pe?a m¨¦s d'aquesta obra mestra en construcci¨® que ¨¦s la novel¡¤la en¨¨rgica, intel¡¤lectual i art¨ªstica de la seva vida. Bosc endins eren les anotacions d'alg¨² que volia ser l'escriptor que ja ¨¦s al seu segon dietari, Mat¨¨ria obscura, el novel¡¤lista, poeta i periodista rigor¨®s que als 36 anys, a Rates en el jard¨ª, decideix lliurar-se en exclusiva a la vocaci¨® indomable d'escriure, i que a Dones que dormen, despr¨¦s d'exercir de cr¨ªtic de llibres, s'embarcava cap a Londres per ocupar-se de la corresponsalia del diari ABC : ¨¦s l'aventura que Puig narra a La bellesa del temps, el goig de constatar "que alguna metamorfosi de la personalitat encara ¨¦s factible", i que aix¨° "genera noves ratxes de felicitat, un rar equilibri magn¨¨tic quan ja havies acceptat suposar-ho impossible", la conquesta d'un "nou marge de voluntat i arbitri" en passar de viure a Mallorca "a viure a la vasta capital d'un antic imperi" i haver d'enfrontar-se al repte de convertir les convulsions del m¨®n en una cr¨°nica efica? i llegidora. A l'altra banda de les obligacions professionals, hi ha la llibertat d'acatar les normes que imposa l'escriptura d'un dietari, anotar-hi les coses vistes al llarg dels dies, i saber una cosa essencial, que "tot ho dev¨ªem i ho devem als llibres. ?s una forma de dest¨ª".

Entre 1990 i 1993 Puig veu les conspiracions de la crisi pol¨ªtica brit¨¤nica i com John Major substitueix Margaret Thatcher al capdavant del partit conservador, no comparteix l'entusiasme que genera Gorbatxov i creu que la reunificaci¨® d'Alemanya deu anar b¨¦ perqu¨¨ G¨¹nther Grass hi est¨¤ en contra. Visita Iugosl¨¤via abans que comenci a partir-se, contempla la construcci¨® de l'Europa de Maastricht, segueix la campanya electoral nord-americana i les disputes entre Bush, Clinton i Ross Perot, i constata la mala sort que cau sobre la casa de Windsor. Per¨° tamb¨¦ entrevista Popper, Silitoe i Rostrop¨°vitx, estableix una amistat c¨°mplice amb Cabrera Infante, s'impregna de la idiosincr¨¤sia de Londres, i es parapeta contra el caos i el desordre circumdants gr¨¤cies als apunts contra l'obvietat que va ajuntant a La bellesa del temps, sense apartar-se mai de l'observaci¨® que es feia el Doctor Johnson: "Els llibres sense coneixement de la vida s¨®n in¨²tils perqu¨¨, qu¨¨ haurien d'ensenyar els llibres sin¨® l'art de viure?".

LA BELLESA DEL TEMPS

Valent¨ª Puig
Proa
320 p¨¤gines
20 euros

A La bellesa del temps el lector hi troba aforismes i pensament, en defensa sempre de la llei i de la bona educaci¨® i amb la certesa que el desordre ¨¦s el principal enemic de la llibertat. O agudes reflexions pol¨ªtiques, amb el sentit com¨² com a punt de partida indispensable. O v¨ªvides descripcions dels costums de Londres, estampes professionals, pinzellades narratives fulgurants, refinades an¨¤lisis morals de personatges i detalls de la vida dom¨¨stica, el registre de les min¨²cies que podrien oblidar-se de tan presents que s¨®n. I hi ha notes de lectures, a favor de la literatura que no participa del trencament i l'experimentalisme -a vegades conv¨¦ no llegir tant Bernhard i entusiasmar-se una mica m¨¦s amb Somerset Maugham, diu amb molt bon criteri-, o divagacions l¨²cides i ocioses, records i previsions de futur, turmentades fases d'insomni com la que experimenta a Los Angeles.

La bellesa del temps, en fi, ¨¦s la mirada d'un home atent al m¨®n en fuga i que t¨¦ el privilegi, a m¨¦s a m¨¦s, d'escriure una de les proses estil¨ªsticament m¨¦s resplendents que es poden llegir a l'actualitat, com si fos un observador pacient del seu ritme i de la manera justa de lligar els substantius, els verbs i els adjectius amb un impuls el¨¨ctric: per a Puig escriure ¨¦s pensar, i veu la literatura com una manera de pensar el llenguatge i explorar les relacions entre llenguatge i pensament. La conseq¨¹¨¨ncia immediata ¨¦s que la seva prosa sigui sempre reveladora: al cap i a la fi, al darrere de cada s¨ªmil es produeix l'obertura d'una porta inc¨°gnita que du el lector cap a unes latituds de la lucidesa que el torben al mateix temps que l'ensenyen a ser feli?, com si a cada p¨¤gina contempl¨¦s "l'ordre de la llum" sense cansar-se'n mai.