¡°A internet no hi ha tensi¨® per si s¡¯escapa una tetona¡±

Lita Claver (Emilia Gim¨¦nez, Saragossa, 1945), La Ma?a, darrera reina del Paral¡¤lel barcelon¨ª, ha decidit deixar el tron. Despr¨¦s d¡¯uns intents en veu baixa el 2006 i el 2010, ara va de deb¨°. Abdica i no t¨¦ en qui. El seu comiat dels escenaris al Teatre Apolo (des de dem¨¤ divendres fins al 14 de gener), s¡¯est¨¤ vivint, i no podia ser d¡¯una altra manera, com el final d¡¯una era. Aquella en la qual els espectacles de varietats, vodevils, revistes i music hall van convertir aquesta art¨¨ria barcelonina en la Meca internacional d¡¯aquests g¨¨neres. Ara els teatres que existien s¡¯han reconvertit, els music hallss¨®n una altra cosa o no en queden, les poques sales de ball ja no tenen aquella tirada, i no existeixen els cabarets. La Ma?a deixa l¡¯ofici als 72 anys, amb unes cames esculturals i una energia no ja impr¨°pia per a la seva edat, sin¨® per a qualsevol persona de qualsevol edat.

Pregunta. Exercir aquest ofici sent gitana la deu haver obligat sovint a no fer cas del que deien...

Resposta. No he renegat mai de la meva ra?a, per¨° s¨ª que he hagut de ser molt trencadora, perqu¨¨ sortir en biquini o en mallot, ensenyar les cames, aix¨° era molt greu, per a la meva gent era el pitjor que hi havia. El cas ¨¦s que havia de dur calerons a casa i aix¨° era una feina. Per¨° ser gitana m¡¯encanta.

P. I qu¨¨ li deien?

R. Marrana. La meva mare anava al teatre on treballava i deia ben fort: ¡°Quina tia marrana, no l¡¯aplaudeixin, que ensenya les urpes¡±, com es deia en cal¨®, i sempre hi afegia: ¡°I mira que balla b¨¦ flamenc¡±. I em muntava pollastres. Era tremenda i molt bona.

P. I qu¨¨ feia vost¨¨?

R. Doncs anava mirant pel forat que hi ha al tel¨® cap al pati de butaques, i si hi havia alg¨² de la meva fam¨ªlia tremolava. Tinc molt respecte als gitanos, tot i que una gitana no podia fumar i jo fumava; no es podia pintar i jo anava com una porta; una gitana no podia entrar en un bar i jo ho feia... Aix¨° s¨ª, segueixo sent abst¨¨mia. I volien decidir la meva vida, fins al punt d¡¯intentar casar-me amb un gitanet de Lleida, i aqu¨ª em vaig plantar.

P. Aix¨° del Paral¡¤lel ¨¦s una mort anunciada?

R. La televisi¨® va fer mal al nostre g¨¨nere, ¨¦s cert, i el que va venir despr¨¦s, amb internet i les xarxes socials, encara va ser pitjor. Per¨° no hi trobaran la picardia, la doble mirada, la tensi¨® per si se t¡¯escapa una tetona... En un escenari hi ha veritat.

P. I vost¨¨, es retira volunt¨¤riament o ¨¦s el pas de la vida el que l¡¯aparta dels escenaris?

R. Em retiro jo perqu¨¨ vull que se¡¯m recordi en plenitud de facultats. Sempre he donat alegria i no vull donar pena. No vull que passi amb mi, tal com va passar quan vaig anar a la reobertura d¡¯El Molino. Li havien robat l¡¯¨¤nima amb una rehabilitaci¨® tan freda.

P. I a la seva filla, advocada, a la seva neta, els transmet el que va heretar com a gitana?

R. De fet ensenyo paraules de l¡¯idioma gitano a la meva filla, i ella les transmet a la seva... perqu¨¨ sempre els dic d¡¯on venen i els recordo que el meu marit era paio, per¨° jo s¨®c gitana.

P. Encara que soni estrany, vost¨¨ ja portava diners a casa, on era la petita de 16 germans, des dels cinc anys.

R. S¨ª. Ballava en un parell de tavernes i passava el platet. Crec que vaig comen?ar a ballar flamenc a la panxa de la meva mare, i encara ara arrenco i em poso a fer palmes.

Jo soc c¨°mica, al marge que hagi ensenyat les cames i hagi fet ¡®topless¡¯. Per¨° mai no m¡¯he hagut de ficat en un llit per treballar¡±

P. Era quan vost¨¨ vivia a la Tener¨ªa saragossana i el seu pare, tractant de rucs, va morir.

R. Aix¨° ho recordo perfectament. Em portava de la m¨¤, va caure a terra i em va dir que avis¨¦s els meus oncles... Va morir all¨¤ mateix d¡¯un infart. ?s una imatge que tinc gravada, s¨¦ com anava vestit, amb la seva imatge tan gitana... ?s l¡¯¨²nic record que tinc d¡¯ell. Quin panorama que deixava a casa!

P. I poc despr¨¦s s¡¯incorpora a la companyia de L¨¢zaro Esteso?

R. La mare sabia en quines mans em deixava i sempre els estar¨¦ agra?da. Em van ensenyar molt. D¡¯entrada a llegir i escriure. Era la companyia itinerant dels pares de Fernando Esteso, amb qui feia molts n¨²meros junts, sent tots dos uns nens. An¨¤vem pels pobles i rif¨¤vem una manta i una ampolla de conyac.

P. All¨¤ va agafar experi¨¨ncia per poder-se incorporar amb 15 anys a l¡¯Oasis, el teatre de varietats m¨¦s conegut de Saragossa.

R. Al principi ballant flamenc, per¨° com que era un tros de mossa i tenia bones cames, em van dir d¡¯incorporar-me al cos de ball com a vedet.

P. Mai no ha acabat d¡¯acceptar que la qualifiquin de vedet?

R. ?s que no ho era ni ho soc. La meva actuaci¨® estava marcada per l¡¯humor, jo soc c¨°mica, al marge que quan ha calgut hagi ensenyat les cames i hagi fet topless. Per¨° aix¨° han estat coses puntuals o per substituir vedets quan queien malaltes.

P. Ha estat un treball dur?

R. De vegades molt. He arribat a fer set funcions en un sol dia. El teatre ambulant ¨¦s dur¨ªssim. I quan les condicions eren millors, t¡¯havies de deixar la pell, i el pitjor de tot era veure la meva filla molt menys del que volia. Per¨° mai no m¡¯he hagut de ficar en un llit per treballar.

P. Demanava feina a la Pilarica i a la Moreneta?

R. Molt. Els tinc una gran devoci¨® perqu¨¨ m¡¯han donat molt, ara nom¨¦s demano salut. A elles i a la verge de la Pietat, que ¨¦s la dels gitanos. Tinc les meves creences, tot i que no vaig a missa perqu¨¨ no crec en els capellans. He vist maldats, l¡¯ab¨²s de nens...

P. Amb 22 anys va arribar al Paral¡¤lel, on qui seria el seu marit, Rafael Garc¨ªa, era la figura del Teatre Vict¨°ria.

R. El Paral¡¤lel era una meravella, una riuada de gent cada dia, tothora. La gent no tenia un duro, per¨° s¡¯ho passava pipa, tot abarrotat, els bars, els pubs, els cabarets, els cinemes. Tot transmetia alegria. Em va impressionar, es respirava llibertat. Est¨¤vem en ple franquisme, per¨° era un oasi. Es respectava els gais.

P. Se¡¯ls anomenava gais?

R. Se¡¯ls anomenava maricons. Gaireb¨¦ sempre de molt mala manera. En el m¨®n de l¡¯espectacle tamb¨¦, per¨° amb bon rotllo, amb respecte, i tamb¨¦ els d¨¨iem marietes. Era l¡¯¨¨poca que venia la policia i s¡¯emportava els nois a comissaria.

P. Entre aquell Paral¡¤lel i aquest, gaireb¨¦ desapareix un g¨¨nere tan important. Qu¨¨ ha passat?

R. Doncs que als vuitanta va comen?ar a decaure, i hi havia gent que menyspreava el g¨¨nere. Recordo que un c¨¤rrec pol¨ªtic anomenat Bru de Sala [director general de Promoci¨® Cultural de la Generalitat als anys vuitanta] va dir que aix¨° no era cultura, i aix¨° que no deman¨¤vem diners, nom¨¦s vol¨ªem que condicionessin i il¡¤luminessin el Paral¡¤lel. Crec que l¡¯inculte ¨¦s ell, aix¨° ¨¦s un insult cap a persones que m¡¯han vingut a veure, com Rafael Alberti, Serrat, Vittorio Gassman, Federico Fellini, Dal¨ª, V¨¢zquez Montalb¨¢n, Michel Piccoli... Tots molt incultes.

P. Els han fet sentir com a professionals inferiors als que feien teatre de text?

R. Totalment. Per aix¨° vaig fer obres de text amb molt¨ªssima il¡¤lusi¨®, perqu¨¨ veiessin que tenia un altre registre.

P. Fins al punt de canviar plomes i pedreria pel m¨¨tode Stanivslavsky amb deixebles de William Layton, cosa que va suposar la primera incursi¨® d¡¯una vedet al Centro Dram¨¢tico Nacional.

R. Jo no sabia qui era el rus, per¨° Juan Margallo i Jos¨¦ Pedro Carri¨®n es van portar meravellosament amb mi quan van muntar La tuerta suerte de Perico Gal¨¢pago, de Jorge M¨¢rquez, encara que era dur interpretar un drama i que la gent no rigu¨¦s. Per aix¨° ho vaig deixar, perqu¨¨ aix¨° de la quarta paret i no poder dirigir-me al p¨²blic no feia per a mi.

P. Autodidacta o t¨¦ refer¨¨ncies?

R. Tot ho he apr¨¨s sola. No tinc refer¨¨ncies. Jo ja era coneguda quan vaig veure actuar Lina Morgan, i em va impactar tant, em va semblar tan gran, que aquell dia vaig fer una funci¨® horrorosa, totalment acomplexada.

P. La preocupa el que est¨¤ passant pol¨ªticament a Catalunya, a Espanya?

R. Hi ha una incertesa tan gran que la gent ni surt al teatre, hi ha molta preocupaci¨®, ning¨² sap el que passar¨¤. El que han de fer d¡¯una vegada els pol¨ªtics ¨¦s seure i parlar. Feia anys que jo nom¨¦s votava per gent que t¨¦ cura del medi ambient, per¨° ara s¨ª que votar¨¦, encara que no molt conven?uda. ?s vergony¨®s haver de triar entre pol¨ªtics que es posen a parir, sense pensar en la gent, sempre som els que paguem els plats trencats.

P. Ara en el seu espectacle Un reencuentro inolvidable torna a compartir escenari amb el m¨¦s fam¨®s dels Esteso. ?s com tancar un cercle vital que va comen?ar fa 67 anys?

R. S¨ª. I aix¨ª vull que sigui. A partir d¡¯aqu¨ª, viatjar i descobrir una altra vida.