Les inquietuds d¡¯Eduardo Mendoza

A molts lectors d¡¯aquest mateix diari els devia sorprendre veure-hi fa pocs dies un article de Mario Vargas Llosa en qu¨¨ aquest exhibia una certa reserva ¡ªno a la totalitat¡ª a un llibre sobre ¡°la q¨¹esti¨® catalana¡±, que Eduardo Mendoza acaba de publicar: Qu¨¦ est¨¢ pasando en Catalu?a (Barcelona, Seix Barral, 2017).

Mendoza ¨¦s un escriptor s¨°lidament barcelon¨ª que t¨¦ la sort de poder viure una bona part de l¡¯any a Londres ¡ªen aquests moments una ciutat molt m¨¦s oxigenada que Barcelona¡ª, i que, damunt, va passar molts anys a grans ciutats capitals com ara Nova York o Ginebra. Com sol passar amb molta gent que ha tingut aquesta fortuna, nom¨¦s pot tenir, sobre Barcelona i Catalunya, una visi¨® desapassionada i, sobretot, comparativa. A m¨¦s a m¨¦s, convertir-se per raons de resid¨¨ncia en un Weltb¨¹rger, un ¡°ciutad¨¤ del m¨®n¡±, l¡¯ajuda a situar el nostre pa¨ªs en un reducte m¨¦s aviat petit, per molta grandesa que hagi manifestat al llarg de la seva hist¨°ria: Catalunya ha donat a la hist¨°ria econ¨°mica i cultural d¡¯Europa molt m¨¦s del que li ha donat Dinamarca o Su?ssa, posem per cas, i m¨¦s, encara avui, del que hi aporta ?ustria: diguem les coses pel seu nom, i siguem objectius quan cal ser-ho.

Per¨° va succeir que, en un dels cap¨ªtols del llibre de Mendoza, Vargas Llosa hi va trobar una generalitzaci¨® que va molestar-lo: ¨¦s quan l¡¯autor afirma que ¡°el catal¨¤ tendeix a ser prudent i reflexiu (...) T¨¦ un natural t¨ªmid i t¨¦ sentit de l¡¯humor, dues coses que solen anar juntes (...) El catal¨¤ detesta parlar en p¨²blic. Si es veu obligat a fer-ho, avorreix i, en moltes ocasions, no sap com aturar-se i s¡¯allarga fins fer-se insuportable¡±. S¡¯hi esmenten d¡¯altres atributs i d¡¯altres caracter¨ªstiques de la gent catalana, cosa que tamb¨¦ va fer Ferrater Mora en un llibre fam¨®s, i Josep Pla a cada una de les seves p¨¤gines: ¡°El catal¨¤ ¨¦s un animal que s¡¯enyora¡±, o ¡°Les sardines de Calella s¨®n les millors del m¨®n¡±, per exemple.

Aix¨° va desagradar al peru¨¤, que va ser candidat a la presid¨¨ncia del seu primer pa¨ªs justament perqu¨¨ no ¨¦s t¨ªmid. Per¨° Mendoza no s¡¯equivocava, sempre en termes generals: tamb¨¦ diem que l¡¯alemany ¨¦s mel¨°man i amic de qualsevol norma; tamb¨¦ diem que els anglesos s¨®n fleum¨¤tics i amb un sentit de l¡¯humor m¨¦s gran i m¨¦s refinat que el dels catalans, aquests amb una tirada irreprimible a l¡¯escatologia. S¨®n generalitzacions vagues, que no arriben a ser essencials.

Per puntualitzar aquesta generalitat, Mendoza diu, unes quantes p¨¤gines m¨¦s avall, que Catalunya i Barcelona s¨®n plenes de gent que ha vingut d¡¯altres llocs del m¨®n, de migjorn i de ponent, i afirma que tots aquests immigrants no han estat mai incorporats amb efic¨¤cia a la gran xarxa humana de la nostra societat. T¨¦ tota la ra¨®, i aix¨° comporta una cr¨ªtica contundent de les nostres pol¨ªtiques d¡¯assimilaci¨® dels nouvinguts als valors comuns de casa nostra, respectant els seus.

Llegit i rellegit el llibre, potser el que va molestar m¨¦s Vargas Llosa va ser que Mendoza hi presenti una gran reserva quant al paper tradicional de la burgesia catalana, que ho ¨¦s, o va ser-ho, de Barcelona i de moltes altres ciutats industrials d¡¯import¨¤ncia. Es tracta d¡¯aquesta burgesia tan ben analitzada per Josep Maria de Sagarra i d¡¯altres autors, de la qual avui podem afirmar seriosament, i amb gravetat, que sempre deia que estimava el pa¨ªs, per¨° que estimava, sobretot, la possibilitat d¡¯enriquir-se, com ja va passar amb la mediocre burgesia de Guizot i de Llu¨ªs Napole¨® Bonaparte, al Segon Imperi: ¡°Enrichissez-vous!¡±

Si el negoci funciona, llavors la burgesia catalana est¨¤ encantada amb Madrid i amb Espanya, a difer¨¨ncia dels votants de la CUP, que estan disposats, fins i tot, a tenir encara menys oportunitats que ara per amor de la causa republicana i independentista: s¨®n molt m¨¦s idealistes i valents que els nostres burgesos. Ens referim a una burgesia que l¡¯articulista ¡ªno Mendoza, que no parla mai malament de ning¨², a causa de l¡¯educaci¨® i la cortesia que tothom li coneix¡ª definiria com la m¨¦s gran tra?dora a la situaci¨® que ha viscut Catalunya els darrers anys: pensava que la paradeta no patiria les conseq¨¹¨¨ncies del proc¨¦s, i al final l¡¯ha patida tothom: ells, els botiguers de menys subst¨¤ncia i els joves que busquen sense esperan?a casa i feina.

Aquest opuscle magn¨ªfic de Mendoza, que no t¨¦ res de pamfletari, encara t¨¦ una cosa millor, que el del Per¨² potser ja no coneixer¨¤ mai: Mendoza dubta all¨¤ on Vargas pontifica; Mendoza est¨¤ amo?nat all¨¤ on l¡¯altre viu amb ol¨ªmpica satisfacci¨®; el barcelon¨ª ha escrit un llibre per ajudar la gent a dipositar un vot ben pensat i conscient mentre que a l¡¯americ¨¤ li importen un rave les nostres eleccions a causa de la seva filiaci¨®, avui aristocr¨¤tica.

Mendoza s¡¯ha q¨¹estionat els avatars de la nostra situaci¨® pol¨ªtica, ¡°en comptes d¡¯encongir les espatlles davant els prejudicis, la neglig¨¨ncia i la incomprensi¨®¡±, com llegim a la coberta del llibre. L¡¯altre es glorieja sempre, i no cap a la seva pell de tan estirat com va. En suma: Mendoza ha volgut comprendre qu¨¨ succeeix, que ¨¦s la primera obligaci¨® de qualsevol intel¡¤lectual, tant si es manifesta p¨²blicament, com no.

?