La improvisaci¨® disciplinada

V uit anys despr¨¦s d¡¯El testament d¡¯Alcestis, una de les obres m¨¦s complexes d¡¯un autor essencialment complex, Miquel de Palol (Barcelona, 1953) torna a la novel¡¤la amb Qu¨¨! Estampes d¡¯un dependent fil¨°sof, el relat en primera persona d¡¯un protagonista que t¨¦ una relaci¨® tempestuosa amb els altres homes, amb les dones, amb totes les coses inanimades i amb el m¨®n en general, una mena de Thomas Bernhard a la barcelonina manera, afectat, a m¨¦s, d¡¯una contundent satiriasi. Des de la primera fins a l¡¯¨²ltima p¨¤gina la crispaci¨® verbal i moral hi ocupa un lloc preponderant ¡ªarreu hi esclata la viol¨¨ncia, la foscor invisible de la bogeria¡ª, no hi ha res ni ning¨² que no esdevingui una v¨ªctima de les seves canonades cr¨ªtiques, i una obscena acumulaci¨® d¡¯exabruptes, improperis i blasf¨¨mies va convertint la novel¡¤la en un memorial de greuges com si la m¨¤ que l¡¯escriu es deix¨¦s endur ¡°per la gr¨¤cia del col¡¤leccionista, per la fascinaci¨® de la llista, del cat¨¤leg en si¡±. Per¨° si Qu¨¨! Estampes d¡¯un dependent fil¨°sof ¨¦s molt m¨¦s que una obsessiva i mon¨°tona repetici¨® de motius recurrents contra els homes, les dones, les coses i el m¨®n, es deu a la particular manera que Miquel de Palol t¨¦ d¡¯entendre la literatura: si la literatura serveix per a alguna cosa, podria dir, ¨¦s per complicar el que existeix, com si li estigu¨¦s vedat plantejar una escriptura que busqu¨¦s simplificacions.

ESTAMPES D¡¯UN DEPENDENT FIL?SOF

Miquel de Palol

Angle Editorial

248 p¨¤g.

17 euros

Per¨° m¨¦s enll¨¤ del to exasperat del text, de la irritaci¨® que batega al fons de cada paraula, de les contraccions sobtades i espasm¨°diques dels m¨²sculs de cada frase, el lector pot quedar sorpr¨¨s en adonar-se que Miquel de Palol sap donar l¡¯agradable i enganyosa sensaci¨® d¡¯improvisar descaradament quan, en el fons, cada pas de la novel¡¤la est¨¤ meticulosament elaborat ¡ªo com si fos un cas estrany d¡¯improvisaci¨® disciplinada¡ª. Aquesta sensaci¨® ve alimentada per una imaginaci¨® malaltissament febril ¡ªvegi¡¯s, per exemple, la fantasia del narrador en el moment de reencarnar-se en una dona nimf¨°mana¡ª, sovint propera a l¡¯escriptura autom¨¤tica, per la falta de respecte a la noci¨® de g¨¨nere literari ¡ªMiquel de Palol fa absolutament tot el que li dona la gana sense sotmetre¡¯s a cap llei¡ª, per la forma aparentment mec¨¤nica de saltar d¡¯un tema a un altre per anar descobrint el fil secret que els uneix. No ¨¦s petita, d¡¯altra banda, la sorpresa del lector quan s¡¯atura a recapitular quin ¨¦s l¡¯argument de la novel¡¤la que est¨¤ llegint: el protagonista es trasllada de pis i en el nou t¨¦ la desgr¨¤cia d¡¯haver de suportar un ve¨ª extremadament pesat, un ¡°insecte anomenat Mart¨ª Pelag¨®s¡±, ¡°un individu v¨ªric, un ens d¡¯una infecta esp¨¨cie de virus¡±, un d¡¯aquells individus ¡°que tenen la capacitat de canviar la vida de molta gent¡±. En el cas del protagonista de Qu¨¨! La transformaci¨® ¨¦s radicalment infantil: decideix que convindria assassinar-lo, com si Miquel de Palol volgu¨¦s dur a l¡¯escriptura pr¨¤ctica una de les moltes observacions liter¨¤ries que s¡¯escampen al llarg del text i demostrar que la s¨¤tira no s¡¯ha desossat ni ha perdut el sentit, que nom¨¦s cal saber de qu¨¨ es riu i per qu¨¨. No ha de ser casual que Mart¨ª Pelag¨®s sigui ¡°un tipus pr¨°xim al m¨®n intel¡¤lectual, i tamb¨¦ aqu¨ª ¨¦s la vulgaritat personificada, perqu¨¨ en un gremi en qu¨¨ ja no es parla de literatura sin¨® de diners i suports inform¨¤tics, al mig d¡¯aquest pestilent femer d¡¯ignor¨¤ncia i presumpci¨®, ell ha aconseguit fer de la imbecil¡¤litat una categoria¡±. Com un mag de la invenci¨® associativa i de l¡¯absurd quotidi¨¤, Miquel de Palol ha escrit una novel¡¤la poderosa, d¡¯una convincent intensitat dram¨¤tica i on l¡¯humor s¡¯escapa de qualsevol intent de definici¨® perqu¨¨ no convoca el riure sin¨® que acosta el lector a la zona m¨¦s pat¨¨tica de la condici¨® humana: un personatge fascinant, envoltat d¡¯un paisatge urb¨¤ fascinant, ineludiblement porta el lector a una lectura fascinant.

Tamb¨¦ ¨¦s veritat que a Qu¨¨! hi ha uns altres elements que col¡¤laboren sense pausa en la consecuci¨® del plaer lector: que el pensament camini sempre per damunt de l¡¯acci¨®, que les meditacions del protagonista vagin a la recerca del coneixement, que par¨¤graf rere par¨¤graf s¡¯aposti per la complexitat dels plantejaments i es denigri la senzillesa, que el desconegut ocupi l¡¯espai del familiar, i que es prefereixi sempre la ruptura de les convencions.