Vict¨°ries, fracassos i fractures

Som on ¨¦rem, per¨° d¡¯una altra manera. Les forces s¨®n semblants. El bloc independentista supera els dos milions de vots, amb quatre punts d¡¯avantatge sobre el constitucionalisme, amb el 7,5 per cent dels comuns al mig. Per¨° la situaci¨® no ¨¦s la mateixa. Pel context judicial en qu¨¨ s¡¯han desenvolupat les eleccions i que acompanyar¨¤ les negociacions per formar govern, per descomptat. Per¨°, a m¨¦s, per quatre fets significatius: Primer, Puigdemont, que semblava desnonat a Brussel¡¤les, amb una campanya molt personalista basada en la legitimitat de les urnes i en el poder carism¨¤tic de la presid¨¨ncia de la Generalitat, ha guanyat, tot i que per la m¨ªnima, la batalla per l¡¯hegemonia al si de l¡¯independentisme. Un factor que indubtablement complica la situaci¨®, atesa la seva peculiar circumst¨¤ncia, a l¡¯hora d¡¯obrir una nova etapa que demana un canvi de rumb estrat¨¨gic.

Segon, la vict¨°ria sense premi d¡¯Arrimadas trenca el mite d¡¯un sol poble i fa visible el que fins ara no havia emergit mai a Catalunya: la fractura identit¨¤ria, el b¨¤ndol catal¨¤ i l¡¯espanyol. De fet, ¨¦s significatiu que In¨¦s Arrimadas pronunci¨¦s el seu discurs de celebraci¨® exclusivament en castell¨¤.

Tercer, l¡¯estrepitosa derrota de Mariano Rajoy, que va convocar unes eleccions per derrotar l¡¯independentisme i ha obtingut el pitjor resultat per als seus interessos: majoria absoluta independentista i desaparici¨® del PP a Catalunya, amb Ciutadans amena?ant el seu futur. Amb quina autoritat podr¨¤ seguir gestionant el gran frac¨¤s de la seva legislatura?

Quart, la incapacitat dels comuns i del PSC per atreure amplis sectors de les classes populars de la perif¨¨ria de Barcelona, que han buscat refugi en Ciutadans. No han trobat el to en una campanya centrada en el terreny identitari. La ra¨® simb¨°lica ha guanyat la batalla, cosa que no deixa de ser un av¨ªs per a l¡¯esquerra, que, com a tot Europa, est¨¤ perdent la capacitat d¡¯il¡¤lusionar.

Aquests factors defineixen la necessitat d¡¯emprendre rectificacions significatives. L¡¯independentisme ha demostrat la seva resist¨¨ncia. Els qui pretenien carregar-se¡¯l s¡¯ho hauran de repensar. Per¨° al mateix temps ha confirmat els seus l¨ªmits: si buscava un plebiscit, no l¡¯ha guanyat. Segueix sense tenir la for?a suficient per mantenir l¡¯estrat¨¨gia d¡¯unilateralitat, la qual cosa no significa que no tingui capacitat de desestabilitzar la pol¨ªtica espanyola. Els normalitzadors de l¡¯article 155 donaven l¡¯independentisme per acabat i, malgrat tot, ha aconseguit una acumulaci¨® significativa de capital pol¨ªtic que li hauria de servir per entrar en una nova estrat¨¨gia, buscant pactes i aliances i abandonant l¡¯agitaci¨® permanent. I al seu torn, des de les institucions espanyoles s¡¯haurien d¡¯assumir els l¨ªmits d¡¯una estrat¨¨gia fundada en la via judicial. La t¨¤ctica del no sistem¨¤tic s¡¯ha mostrat in¨²til. Mariano Rajoy s¡¯ha clavat una patacada. Per¨° Pedro S¨¢nchez i Pablo Iglesias tampoc es poden apuntar cap m¨¨rit. El president est¨¤ tocat, mentre que S¨¢nchez i Iglesias no saben, no contesten.

Ara les circumst¨¤ncies han canviat, per¨° els protagonistes s¨®n els mateixos. I aquest ¨¦s un h¨¤ndicap de cara a obrir una nova etapa. Amb l¡¯escenari de fons dels procediments judicials entrarem en un complex¨ªssim proc¨¦s de formaci¨® de govern. I Puigdemont porta una c¨¤rrega al damunt que li fa dif¨ªcil diferenciar l¡¯inter¨¨s personal de l¡¯inter¨¨s del pa¨ªs. Que un president sigui reelegit i no pugui prendre possessi¨® no ser¨¤ f¨¤cil d¡¯explicar ni ¨¦s una imatge que afavoreixi la democr¨¤cia espanyola, per m¨¦s que el fonamentalisme judicial hagi fet fortuna aquests ¨²ltims anys. La prolongaci¨® de la incertesa ¨¦s un problema que concerneix a tots. I en un escenari de bipolaritat identit¨¤ria una caiguda de l¡¯economia es pot traduir perillosament en confrontaci¨® social. ?S¡¯haur¨¤ d¡¯esperar fins que el deteriorament de la situaci¨® econ¨°mica arribi a la vida quotidiana dels ciutadans i que salti l¡¯alarma a Europa perqu¨¨ s¡¯entengui que cal buscar camins diferents als que s¡¯han tra?at fins ara?

Si aquestes eleccions no han servit perqu¨¨ s¡¯imposi el principi de realitat, decaigui el pensament il¡¤lusori i s¡¯obrin vies pol¨ªtiques per buscar espais compartits, serem on ¨¦rem, per¨° sensiblement pitjor. Perqu¨¨ si alguna cosa ha deixat clar el vot ¨¦s que l¡¯independentisme no est¨¤ disposat a deixar-se humiliar, per¨° l¡¯unionisme tampoc a deixar-se menystenir, i que cap part es pot imposar de manera determinant sobre l¡¯altra. Es busquen corredors de fons.