Canviar les preguntes?

Despr¨¦s de les eleccions del 21-D, el dubte que entenc que es planteja ara ¨¦s si nom¨¦s cal canviar les respostes ja que les preguntes a resoldre segueixen sent les mateixes, o si el raonable seria modificar les preguntes. Fa un parell d'anys, a la sortida de les eleccions del 27-S, les primeres reaccions dels tres partits que donaven suport a l'opci¨® independentista, apuntaven, amb diferents matisos, que no s'havia aconseguit guanyar les eleccions plebiscit¨¤ries. El 47¡¯8% era insuficient. Despr¨¦s, al cap d'uns dies de debats, la possibilitat d'aprofitar la finestra d'oportunitat de la majoria parlament¨¤ria va desencadenar el pla que ens ha condu?t fins a aqu¨ª. La pregunta era, podem tibar la corda al l¨ªmit i provocar una reacci¨® internacional que permeti negociar amb l¡¯Estat des d'una posici¨® de for?a?. I la resposta que ells mateixos es van donar va ser que s¨ª.

Els informes del ¡°Consell assessor per a la transici¨® nacional¡± apuntaven quatre condicions b¨¤siques perqu¨¨ la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia fos viable: realitzaci¨® de consulta amb garanties avalades per observadors internacionals, una majoria s¨°lida que don¨¦s suport a la secessi¨®, reconeixement d'una Catalunya independent per diferents pa?sos, i exist¨¨ncia d'estructures d'Estat que garantissin la transici¨®. No va passar res d'aix¨°. Les mateixes debilitats processistes es van anar compensant amb el tancament a qualsevol di¨¤leg per part del govern de l¡¯Estat. L'aventurisme d'uns trobava resposta segura en la tossuderia dels altres, que continuaven confonent democr¨¤cia amb legalitat estricta. I aix¨ª, de dia hist¨°ric a dia hist¨°ric, i de recurs d'inconstitucionalitat a recurs d'inconstitucionalitat, hem anat passant setmanes i mesos. Uns explicant amb somriures a tot el m¨®n, menys a la resta d¡¯Espanya, com de viable seria una Catalunya independent i les raons per a aix¨°, i els altres utilitzant tot el seu gran instrumental estatal per tancar camins i possibilitats.

Tot aix¨° ja ho hem viscut. Uns fent hist¨°ria i els altres atiant els jutges perqu¨¨ castiguessin la dissid¨¨ncia. Ning¨² s'ha dedicat a fer pol¨ªtica. ?s a dir, ning¨² ha intentat trobar correlacions de for?a diferents que obrissin camins no explorats pels blocs en oposici¨®. Els pocs que intentaven insinuar sortides eren titllats de fluixos i indignes. Fa anys que ens trobem amb c¨¤rregues d'identitat cada vegada m¨¦s excloents, amb negacions interessades de la pluralitat i amb essencialismes que han anat tancant espais possibles de conflu¨¨ncia. I al final, voler ser conseq¨¹ents fins al final per part de tots dos b¨¤ndols ens ha condu?t a una situaci¨® sense sortida i amb abundants danys col¡¤laterals. Danys en forma d'empresonaments, autoexilis i processos judicials en marxa que no auguren res de bo. Han estat eleccions de retrets creuats i d'ofenses a rescabalar. Les declaracions de Puigdemont i Arrimadas la nit electoral continuaven ancorades en el passat.

I ara?. Necessitem una pol¨ªtica de reducci¨® de danys. Les eleccions mostren que no hi ha espai per a la vict¨°ria unilateral. La pregunta amb la qual hem arribat fins a aqu¨ª ja no serveix. La via del conflicte obert amb l'Estat no troba solidaritat suficient m¨¦s enll¨¤ de Catalunya perqu¨¨ sigui pol¨ªticament rendible i a m¨¦s castiga durament els que honestament intenten defensar la seva dignitat personal i col¡¤lectiva. Si ten¨ªem dubtes ja no en tenim. Menys hist¨°ria, menys legalisme repressor i m¨¦s pol¨ªtica. Volem conviure amb els que no pensen com nosaltres?. Podem explorar vies factible perqu¨¨ la identitat nacional de Catalunya sigui institucionalment reconeguda preservant i millorant l'autogovern?. Buscarem aliats a Espanya per a aix¨°?. Servir¨¤ sobre aquest tema el gran impacte internacional que el conflicte obert ha generat al m¨®n?. Si constru?m espais perqu¨¨ aquestes siguin les preguntes a plantejar despr¨¦s del 21-D, les majories per intentar buscar vies de resposta hi s¨®n. Sens dubte transporten menys c¨¤rrega emocional i tamb¨¦ menys il¡¤lusi¨® en forma de soluci¨® m¨¤gica. Per¨°, s¨®n potser preguntes que concorden m¨¦s amb l'escenari global en el qual ens movem en qu¨¨ les incerteses s¨®n enormes, les pors i les amenaces proliferen i la gent se sent enormement desprotegida. No hi ha espais ni for?a suficient per a una simple repetici¨® de la jugada. No tot continua igual despr¨¦s del 21-D. Moltes coses han canviat i moltes ferides han de curar-se. Busquem espais dignes i possibles i trobem aliats per fer-ho.