Una Barcelona ¡®hollywoodiana¡¯

Tenir una imatge d¡¯una pel¡¤l¨ªcula del Hollywood cl¨¤ssic i buscar un enquadrament als carrers i parcs de Barcelona. Aix¨ª ¨¦s possible una mixtura que pot causar m¨¦s d¡¯una sorpresa, com veure Tarzan al peu dels lleons de l¡¯est¨¤tua de Colom de Barcelona o Marylin Monroe a la platja de la Barceloneta acompanyada de Tony Curtis i Jack Lemmon en una escena de Ning¨² no ¨¦s perfecte (1959), de Billy Wilder. V¨ªctor Colomer, periodista i un boig del cinema cl¨¤ssic, t¨¦ una obsessi¨®, que ¨¦s buscar llocs que encaixin a la perfecci¨® amb escenes famoses cinematogr¨¤fiques, preferentment de la ind¨²stria cl¨¤ssica de Hollywood, tot i que tamb¨¦ d¡¯alguns directors de cinema espanyol, com Luis Garc¨ªa Berlanga.

Estudia exactament els angles i la llum en qu¨¨ es van fer algunes imatges de les pel¡¤l¨ªcules i les situa en un lloc concret de Barcelona si veu que quadra per fer el fotomuntatge. ¡°Em podria presentar com a manipulador de fotos¡±, explica. Amb aquest sistema ha fet un calendari de Barcelona del 2018. S¨®n 12 estrelles de la cinematografia situades en llocs molt recognoscibles de la ciutat. La portada del calendari ¨¦s la imatge de Stan Laurel i Oliver Hardy al cotxe de Leave¡¯em laughing (1928) sancionats per un policia, com a la cinta, per¨° amb la Pedrera de fons: ¡°En aquest cas la pel¡¤l¨ªcula no ¨¦s de les m¨¦s famoses per¨° l¡¯escena m¡¯anava molt b¨¦ amb la Pedrera darrere¡±, explica.

De vegades, no ¨¦s q¨¹esti¨® de la llum, sin¨® de la pluja i l¡¯aigua. Aquest va ser l¡¯enquadrament que va buscar per suplantar la famosa imatge de James Dean caminant per Times Square del fot¨°graf Dennis Stock i sobre la qual es va fer la pel¡¤l¨ªcula Life, d¡¯Anton Corbijn. ¡°Era un dia d¡¯hivern, d¡¯aquests grisos i a la pla?a de Catalunya hi havia bassals. Em va venir al cap aquesta imatge i d¡¯aqu¨ª el muntatge de l¡¯actor caminant a la pla?a de Catalunya, que ¨¦s la que il¡¤lustra el mes de gener al calendari¡±, explica Colomer, que sol comparar una foto de l¡¯escena que vol representar amb el lloc triat.

L¡¯abril est¨¤ representat per una de les escenes d¡¯El son etern (1946), de Howard Hawks, amb Humphrey Bogart i Lauren Bacall. Colomer els asseu en una taula d¡¯un dels restaurants amb solera del centre de Barcelona, Casa Alfonso.

¡°Es tracta de clares icones que s¨®n al nostre imaginari ¨Cespecialment en el dels adults¨C per¨° traslladades a un lloc local. Ho han arribat a anomenar glocalisme i ¨¦s un concepte que m¡¯agrada per definir el que faig amb els fotomuntatges. ?s clar que tamb¨¦ es podrien presentar com a grans mentides¡±, reconeix Colomer, que no sap ben b¨¦ com definir aquesta manipulaci¨®. ¡°Per a alguns ¨¦s art¡±, apunta.

Ha visionat La dolce vita (1960) de Federico Fellini moltes vegades. I buscava un enquadrament complicat perqu¨¨ es tractava de substituir la Fontana di Trevi de Roma en una de les escenes memorables de la cinta en qu¨¨ Marcello Mastroianni no es pot resistir a Anita Eckberg. ¡°Necessitava un llac i una font i la cascada del Parc de la Ciutadella t¨¦ certa semblan?a amb la Fontana perqu¨¨ totes dues s¨®n d¡¯estil cl¨¤ssic i en el muntatge l¡¯aigua els arribava fins al genoll, com a la pel¡¤l¨ªcula de Fellini¡±. Diu que l¡¯ideal ¨¦s que la imatge sigui recognoscible al 50%: per l¡¯escena cinematogr¨¤fica i per la localitzaci¨®. De vegades, aconsegueix aquest objectiu per complet. Per exemple, en l¡¯escena que il¡¤lustra el mes de mar? del calendari en qu¨¨ es veu Boris Karloff i Marilyn Harris a Frankenstein (1931), de James Whale. Per a la imatge buc¨°lica del monstre desfullant una margarida amb la nena ¨Cencara en fase calmada, abans que la mati¨C necessitava un llac de fons i a Barcelona no n¡¯hi ha gaires. Colomer va situar l¡¯escena al llac de la Sagrada Fam¨ªlia: ¡°Perqu¨¨ ¨¦s un element arquitect¨°nic de la ciutat que ¨¦s absolutament recognoscible, igual que aquesta escena. ?s clar que hi ha qui pensa que aquest enquadrament ¨¦s una ironia sobre el temple, per all¨° que alguns l¡¯han qualificat de monstru¨®s. La veritat ¨¦s que aquesta no era la meva intenci¨®¡±.

No ¨¦s la primera vegada que experimenta amb els fotomuntatges. Ja ho va fer a Sabadell, amb l¡¯edici¨® de calendaris que barrejaven el cinema amb racons de la ciutat. I el 2015 va realitzar altres fotomuntatges amb llocs de Barcelona i escenes de cinema cl¨¤ssic. Amb aquest mateix sistema va publicar el llibre El llibre dels Meravelles, una cosa semblat a una interpretaci¨® en clau d¡¯humor dels anhels i la simbologia independentista tamb¨¦ amb llocs famosos de fons, com una Est¨¤tua de la Llibertat de Nova York que en comptes de la torxa sost¨¦ una estelada.

El dissenyador dels calendaris, que es venen a les llibreries de La Central, la FNAC i Amazon, tamb¨¦ ha fet una versi¨® amb imatges ic¨°niques de Madrid, on no li ha costat gens col¡¤locar Tarzan al costat dels lleons del Congr¨¦s dels Diputats. Diu que no li va malament: ¡°A la gent li sembla divertit barrejar all¨° que coneix amb imatges de cinema¡±.