El rei de Catalunya

Formalment s¨®n nom¨¦s tres par¨¤grafs per subratllar les obligacions dels diputats triats el 21-D. Que han de dedicar-se als problemes reals, no als ficticis; pensar en tots els catalans, no exclusivament en una part; respectar la pluralitat i actuar amb responsabilitat.

En els fets, el discurs sencer est¨¤ dedicat a Catalunya. No podia ser d¡¯altra manera en una vig¨ªlia nadalenca plena de f¨²ria i de soroll, en qu¨¨ un president catal¨¤ fugit i destitu?t ha declarat la vict¨°ria electoral de la seva ¡°rep¨²blica catalana¡± sobre ¡°la monarquia de l¡¯article 155¡±.

El discurs fa tres coses. Primer, donar resposta als qui impugnen la democr¨¤cia espanyola, la seva modernitat, el seu paper internacional i, naturalment, les seves institucions, fins a sembrar el dubte sobre el sistema de llibertats. Segon, destacar els grav¨ªssims problemes dels quals de vegades distreu la centralitat de la crisi catalana: l¡¯atur, les desigualtats, la corrupci¨®, el medi ambient, el comprom¨ªs amb Europa o la viol¨¨ncia i abusos contra les dones.

I, en tercer i destacat lloc, assenyala que els catalans han triat els seus representants i aquests i ning¨² m¨¦s s¨®n els que hauran de tenir el protagonisme. Ni un esment a la presid¨¨ncia de la Generalitat o al Govern suspesos; a la rep¨²blica nonada, que ara es pret¨¦n reanimar; als procediments judicials en curs ni, per descomptat, a les reclamacions de Carles Puigdemont des del seu desterrament autoimposat. No podia ser d¡¯altra manera, si es llegeix com a continuaci¨® del discurs del 3 d¡¯octubre, quan va assenyalar ¡°la deslleialtat inadmissible cap als poders de l¡¯Estat¡± per part de les autoritats destitu?des.

Amb poques paraules, i moderades, es poden transmetre missatges contundents. Queda clar que hi ha hagut enfrontament, exclusi¨®, disc¨°rdia, incertesa, des¨¤nim i empobriment moral, c¨ªvic i econ¨°mic. Queda clara l¡¯esperan?a de recuperaci¨®: de la serenitat, l¡¯estabilitat i el respecte mutu; de la confian?a, el prestigi i la bona imatge de Catalunya. I, sobretot, que les institucions i la Constituci¨®, l¡¯article 155 tamb¨¦, han funcionat i ara els parlamentaris han de posar-se a treballar dins de la legalitat.

Felip VI va comen?ar el seu regnat l¡¯any 2014, l¡¯any escollit per l¡¯independentisme per arribar a l¡¯autodeterminaci¨®, coincidint amb el tricentenari de la caiguda de Barcelona en la guerra de successi¨®, el refer¨¨ndum escoc¨¨s i l¡¯oportunitat que oferien les crisi econ¨°mica, pol¨ªtica i fins i tot institucional. En aquest envit persistent s¡¯ho juga tot, el regnat i la corona, identificada com mai en la hist¨°ria amb la democr¨¤cia i la Constituci¨®. Al final de la partida, ser¨¤ rei de Catalunya o no ser¨¤.