El di¨¤leg com a fetitxe

La paraula di¨¤leg s¡¯ha convertit en un fetitxe. Com si pel sol fet de ser pronunciada, i encara m¨¦s posada en pr¨¤ctica, un ja es trob¨¦s en el bon cam¨ª de la resoluci¨® d¡¯un conflicte. ¡°Com ¨¦s que no dialoguen?¡±, es habitual sentir queixar-se. M¨¦s encara si resulta que tothom est¨¤ disposat a fer-ho. Perqu¨¨ s¨ª, fa de mal dir que hom en renega. ?s pol¨ªticament incorrecte.

En sentit estricte, di¨¤leg no vol dir comunicaci¨® entre dos o m¨¦s persones, com podria suggerir la contraposici¨® que se sol fer entre mon¨°leg i di¨¤leg. Di¨¤leg es compon del prefix dia- que significa ¡®a trav¨¦s¡¯, i de -logos, un mot polis¨¨mic que es pot traduir com ¡®paraula¡¯, ¡®discurs¡¯ o ¡®ra¨®¡¯, entre d¡¯altres. Dialogar, doncs, expressa l¡¯acci¨® de fer passar un missatge a trav¨¦s de la paraula (o de la ra¨®) i no pas entaular una conversa amb una o m¨¦s persones.

A la pregunta de si tothom dialoga, cal dir que des d¡¯aquesta perspectiva s¨ª, tothom dialoga. Qualsevol discurs compartit que passi pel sed¨¤s de la paraula i la ra¨® seria susceptible de ser catalogat de di¨¤leg. Posar a disposici¨® de l¡¯interlocutor un discurs reconeixible i comprensible sembla un requisit a l¡¯abast de tothom. Per¨° l¡¯apel¡¤laci¨® al di¨¤leg no es fa en aquest sentit. Quan d¡¯alg¨² es diu que ¨¦s dialogant ¨¦s perqu¨¨ s¡¯ent¨¦n que ¨¦s capa? de cedir, ¨¦s a dir, que pot arribar a recon¨¨ixer, si cal, que en les seves paraules no es troba la millor de les perspectives d¡¯un fet o d¡¯una situaci¨®. ?s assumir que l¡¯altre pot enunciar altres raons, i que a m¨¦s poden ser certes. Que pot tenir ra¨®. Per tant, dir d¡¯alg¨² que ¨¦s dialogant ¨¦s adjectivar-lo de manera positiva, destacant-ne una caracter¨ªstica desitjable que facilita una comunicaci¨® exitosa.

Doncs b¨¦, ¨¦s fals que el fet de dialogar comporti, per si sol, arribar a un punt de soluci¨®. La vida quotidiana est¨¤ plena d¡¯exemples que ho corroboren. No n¡¯hi ha prou amb dialogar: qualsevol de nosaltres pot simular voler-ho fer sense assumir una genu?na voluntat d¡¯entendre les posicions de l¡¯interlocutor. ?s, de fet, el que no acaba de resoldre l¡¯acci¨® comunicativa (Habermas), que pret¨¦n arribar a l¡¯establiment performatiu d¡¯uns procediments que possibilitin i garanteixin la participaci¨® real dels interlocutors implicats en una determinada controv¨¨rsia. Pel sol fet d¡¯argumentar i discutir no s¡¯est¨¤ m¨¦s a prop d¡¯arribar a una soluci¨®, ni tan sols es posen les bases per poder-s¡¯ho plantejar, entenent per soluci¨® un consens o pel cap baix un reconeixement de les parts implicades de la validesa dels arguments de l¡¯adversari.

La manca de di¨¤leg no ¨¦s la causa directa de la incomprensi¨® m¨²tua. ?s quelcom m¨¦s insondable: precisament la voluntat d¡¯entesa i capacitat d¡¯empatia discursiva. Tan senzilla d¡¯anomenar com dif¨ªcil de promocionar, en aquesta s¡¯hi conjuguen elements tan dispars i dif¨ªcils d¡¯homogene?tzar com les pulsions, el context cultural, l¡¯educaci¨® rebuda o l¡¯h¨¤bit conjuntural de fer-ho. Per aix¨°, ¨¦s probable que ni en un m¨®n ideal on tothom pogu¨¦s rebre la millor de les atencions psicol¨°giques i pedag¨°giques constat¨¦ssim comunicacions perfectament assolides. L¡¯optimisme racionalista de propostes deliberatives com les del mencionat Habermas o contractualistes com les del primer Rawls topen en aquest punt amb un escull quasi definitiu: no sembla factible que en cap posici¨® original la ra¨® pugui ser ni ¨²nica ni pura. Ning¨² pot parlar en nom de la ra¨®, com tampoc es pot descartar en les decisions la interacci¨® determinant d¡¯elements aliens a la pr¨°pia racionalitat. M¨¦s aviat el contrari, la pretensi¨® de raonabilitat pot emmascarar interessos de dubtosa honorabilitat que m¨¦s val ni esmentar.

Estem condemnats al solipsisme i a la resoluci¨® dels conflictes per la llei del m¨¦s fort? De vegades ho sembla. La hist¨°ria aix¨ª ho testifica. Per fortuna, per¨°, la majoria de nosaltres acceptem que la frustraci¨® forma part de l¡¯experi¨¨ncia interpersonal i que ¨¦s m¨¦s edificant veure el got mig ple i acceptar que dif¨ªcilment cap de nosaltres esdevindr¨¤ l¡¯interlocutor perfecte. El principi de realitat s¡¯imposa. Per aix¨° ¨¦s especialment necessari que en pol¨ªtica no s¡¯emprin les paraules com a fetitxe, sobretot quan aquestes es proposen com a alternativa a projectes que es titllen de m¨¤gics. Si hi ha quelcom tranversal a tots els populismes ¨¦s justament la simplificaci¨® de la realitat i l¡¯ab¨²s de la demag¨°gia. ?s, de fet, el millor aliat per perpetuar un di¨¤leg de sords.

Miquel Segur¨® ¨¦s professor de la UOC i investigador de la C¨¤tedra Ethos.