Mem¨°ria i oblit

A la projecci¨® es veu una m¨¤ armada amb un pinzell, que tra?a amb r¨¤pida per¨ªcia els trets d¡¯un rostre. All¨° ins¨°lit ¨¦s que l¡¯artista est¨¤ pintant amb aigua sobre ciment, lluitant contra els rajos del sol que amb la seva calor van esborrant el dibuix. El pinzell xop i la calor que esborra els seus tra?os incessants creen una estranya coreografia de la qual sorgeixen fesomies iguals, per b¨¦ que sempre diferents. L¡¯obra, un autoretrat d¡¯?scar Mu?oz (Popay¨¢n, 1951), forma part de Des/materialitzacions, l¡¯exposici¨® que li dedica la Fundaci¨® Sorigu¨¦ de Lleida fins al 17 de juny. Es tracta de la primera monogr¨¤fica de l¡¯artista colombi¨¤ a Catalunya, que torna a Espanya sis anys despr¨¦s de presentar la seva obra a La F¨¢brica de Madrid. ¡°Hem seleccionat catorze obres clau, representatives de tota la seva traject¨°ria, que formen una esp¨¨cie de recorregut biogr¨¤fic de la seva carrera¡±, indica Ana Vall¨¦s, presidenta de la Fundaci¨® Sorigu¨¦, que ha comissariat la mostra juntament amb el mateix Mu?oz.

Conegut per depassar els l¨ªmits bidimensionals del dibuix, Mu?oz involucra l¡¯espectador en peces que utilitzen suports ef¨ªmers i inestables en una experimentaci¨® formal i conceptual sobre el pas del temps, la mem¨°ria i l¡¯oblit. ¡°Amb el meu treball intento apropar-me a aquest instant cr¨ªtic i decisiu de salvaci¨® o destrucci¨® de la imatge¡±, afirma l¡¯artista, que materialitza aquest concepte en diverses obres. ?s el cas de Narcisos, un rostre dibuixat amb pols de carb¨® que es fixa nom¨¦s quan l¡¯aigua que el recobreix s¡¯evapora, o L¨ªnea del destino, un v¨ªdeo en qu¨¨ la imatge de l¡¯artista, reflectida a l¡¯aigua que sost¨¦ en el palmell de la seva m¨¤, va desapareixent a mesura que aquesta s¡¯escapa entre els seus dits.

El recorregut expositiu arrenca amb Cortinas de ba?o, del 1986, el seu primer treball en un suport no convencional, en aquest cas una cortina de pl¨¤stic, en qu¨¨ l¡¯artista transfereix una fotografia ruixant-la amb aigua per impedir la fixaci¨® completa del pigment. D¡¯aquell moment en?¨¤, l¡¯elecci¨® del suport m¨¦s idoni es converteix en una de les preocupacions centrals de Mu?oz. Ho demostren peces com Intervalo (mientras respiro), una s¨¨rie d¡¯autoretrats sobre paper cremat o P¨ªxels, un conjunt de retrats realitzats amb caf¨¨ sobre galledes de sucre, que de prop semblen obres abstractes, mentre que de lluny recuperen el sentit figuratiu.

Tant en aquesta com en altres ocasions, Mu?oz utilitza rostres an¨°nims presos dels obituaris. ?s el cas de Aliento, una filera de retrats impresos en fotoserigrafia sobre miralls met¨¤l¡¤lics, de manera que a primer cop d¡¯ull romanen ocults a la mirada i nom¨¦s apareixen quan l¡¯espectador s¡¯apropa i els materialitza amb la seva respiraci¨®. ¡°En aquest ef¨ªmer instant, el rostre reflectit del visitant ¨¦s reempla?at per la imatge impresa d¡¯alg¨² ja desaparegut, que retorna fuga?ment a la vida gr¨¤cies al h¨¤lit de l¡¯observador¡±, explica l¡¯artista, que plasma el pas del temps en diverses obres.

Potser una de les m¨¦s emblem¨¤tiques sigui Juego de las probabilidades, en qu¨¨ Mu?oz explora les possibilitats de la imatge per representar una mateixa persona a trav¨¦s del seu autoretrat i m¨¦s concretament combinant fotografies de carnet, preses al llarg de cinquanta anys, per crear una ¨²nica ef¨ªgie, aliena a la realitat temporal.

La selecci¨® es completa amb El Coleccionista, una instal¡¤laci¨® audiovisual amb cinc projeccions sincronitzades, que s¡¯exhibeix ¨ªntegrament per primera vegada. ?s un autoretrat en construcci¨®, que sorgeix de la necessitat de fixar la mem¨°ria en imatges per no morir una segona vegada en caure en l¡¯oblit¡±, indica l¡¯artista, que amb aquesta pe?a passa a formar part de la prestigiosa col¡¤lecci¨® de la Fundaci¨® Sorigu¨¦.