El calendari laboral del 2018 permet fer quatre ponts

El?calendari laboral del 2018 ofereix la possibilitat de tenir quatre ponts festius i un cap de setmana llarg, de tres dies. En total, l'any que ve els espanyols tindran 10 dies festius comuns, segons va publicar a l'octubre el BOE. A aquesta desena de jornades cal sumar-hi dues m¨¦s que designa cada comunitat aut¨°noma i dues m¨¦s que fixa cada municipi. En total, la suma arriba als 14 dies. Aix¨° no suposa que es treballi menys al llarg de l'any, ja que la jornada laboral es mesura en hores treballades durant l'exercici, un c¨°mput que es fixa en els convenis col¡¤lectius.

La tradici¨® no s'ha trencat. Segueix aqu¨ª. Quan el calendari ho permet i els 14 dies festius que fixa la norma al llarg de l'any cauen en dimarts o dijous, s'obre la possibilitat que es formin ponts festius. La pol¨¨mica que solen generar per les queixes empresarials no ha fet que desapareguin, en part gr¨¤cies a la promesa incomplerta de traslladar aquests dies al dilluns m¨¦s proper i tamb¨¦ per la resist¨¨ncia de l'Esgl¨¦sia, que encara hi t¨¦ alguna cosa a dir pels acords del 1979.

Per aix¨° aquest any hi haur¨¤ quatre ocasions per poder gaudir d'aquests ponts festius. Aix¨ª doncs, cauen en dimarts o dijous: l'1 de maig (dimarts), l'1 de novembre (dijous), el 6 de desembre (dijous) i el 25 de desembre (dimarts). A m¨¦s, hi ha comunitats en les quals gr¨¤cies a les festes auton¨°miques el nombre creix fins a cinc: Catalunya, Balears, Castella-la Manxa o la Comunitat Valenciana, segons l'ordre del Butllet¨ª Oficial de l'Estat.

En la legislatura anterior, el Govern espanyol es va comprometre a posar fi als ponts i els macroponts. Finalment, no ho va fer, tot i que per fer-ho no cal aprovar cap canvi legal, ja que l'Estatut dels Treballadors assenyala que ¡°el Govern podr¨¤ traslladar als dilluns totes les festes que tinguin lloc entre setmana¡±, excepte quatre: Cap d'Any, el Dia del Treball, el 12 d'Octubre i el Nadal.

10 dies comuns

En total, el 2018 hi haur¨¤ 10 dies festius comuns a tot Espanya, i caldr¨¤ sumar-hi quatre entre festes auton¨°miques i locals. De la primera desena, nou corresponen als anomenats dies de festa nacional no substitu?ble: 1 de gener (Cap d'Any), 30 de mar? (Divendres Sant), 1 de maig (Dia del Treball), 15 d'agost (Assumpci¨® de la Mare de D¨¦u), 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya), 6 de desembre (Dia de la Constituci¨®), 8 de desembre (Immaculada Concepci¨®) i 25 de desembre (Nadal).

A aquests nou dies cal sumar-n'hi un altre: el 6 de gener. Tot i que el 2018, aquest dia que posa fi a les vacances de Nadal cau en dissabte, cap autonomia l'ha substitu?t per un altre. A m¨¦s d'aquests deu festius n'hi ha altres tres que les comunitats aut¨°nomes poden substituir o canviar: el 19 de mar? (Sant Josep), el 29 de mar? (Dijous Sant) i el 25 de juliol (Sant Jaume).

Les difer¨¨ncies a les festes auton¨°miques fan que als ponts de maig i de desembre, els treballadors de Catalunya i Madrid puguin fins i tot tenir cinc dies festius consecutius. En el cas madrileny, el 2 de maig ¨¦s el dia de la comunitat aut¨°noma; en el catal¨¤, el 26 de desembre hi ha la tradici¨® de celebrar el dia de Sant Esteve.

A m¨¦s de les recurrents queixes d'associacions empresarials ¨Cel president del CEOE, Juan Rosell, ha demanat el trasllat al dilluns m¨¦s proper¨C i dels advertiments de restauradors i hotelers contra el canvi, hi ha una altra pol¨¨mica habitual a Espanya sobre els dies festius i els ponts: es treballa menys a Espanya que en altres pa?sos? La resposta ¨¦s no. La jornada laboral es mesura legalment en un c¨°mput anual d'hores. Seguint aquest criteri, l'OCDE calculava que a Espanya el 2015 es van treballar gaireb¨¦ 1.700 hores l'any, 330 m¨¦s que a Alemanya o 250 m¨¦s que a Holanda, Noruega o Dinamarca. No obstant aix¨°, l'argument utilitzat en el seu moment pel CEOE tamb¨¦ feia refer¨¨ncia a la baixa productivitat dels treballadors durant els dies m¨¦s propers als ponts.