Dones i mites de l¡¯antigor

Si per a Ulisses l¡¯Odissea ¨¦s relat de retorn a la llar, per a Tel¨¨mac ¨¦s novel¡¤la de formaci¨®. Al primer cant, Tel¨¨mac refusa el confort del gineceu i seu entre els homes de veu profunda. La casa ¨¦s plena de pretendents, recordem, i Pen¨¨lope lamenta que escoltin un cantor que relata els tr¨¤ngols dels que van ser a Troia. Ella demana temes m¨¦s alegres. Tel¨¨mac s¡¯encara a la mare, llavors veu l¡¯oportunitat de parlar com a adult i (en traducci¨® de Joan Francesc Mira) diu: ¡°M¨¦s val que tornes a dins i t¡¯ocupes dels teus treballs propis, la filadora, el teler. [...]Parlar els pertoca nom¨¦s als homes, i a mi sobretot, el que mana en la casa¡±. Sobren subratllats. Pot ser que Homer fos un poeta cec. Nosaltres no podem negar el que salta a la vista.

Sota el t¨ªtol La veu i el poder de les dones es publiquen ara dues confer¨¨ncies de la catedr¨¤tica de Cl¨¤ssiques de la Universitat de Cambridge Mary Beard (Much Wenlock, Regne Unit, 1955) que lliguen erudici¨® cl¨¤ssica i comprom¨ªs present. L¡¯an¨¨cdota de Tel¨¨mac li serveix per obrir un discurs sobre la veu femenina a l¡¯¨¤gora pol¨ªtica. De Pen¨¨lope s¡¯espera que calli i no interfereixi en la parlamenta dels homes. Del pipioli del fill, que maduri tot expressant-se amb autoritat. D¡¯aquests dec¨°rums, Beard a?lla els prejudicis que han excl¨°s les dones del debat p¨²blic. Sap el que roman de l¡¯antigor en la contemporane?tat. Ja pot citar Lis¨ªstrata o les nimfes emmudides a Les Metamorfosis, que (quin remei) ho relacionarem tot amb les traves que pateixen aquelles que participen a l¡¯esfera p¨²blica.

De Beard ja coneix¨ªem Pompeya (2008) i SPQR (2015), les dues a Editorial Cr¨ªtica, les dues divulgacions magn¨ªfiques de la vida romana, ¨ªntima i col¡¤lectiva, que no perden l¡¯oportunitat de descreure certs mites de l¡¯antigor. Beard va ser llorejada amb el Princesa d¡¯Ast¨²ries de 2016, guard¨® que li refor?a els honors del curr¨ªculum i que demostra que els emperadors escolten bons assessors (encara que de vegades sembli el contrari). A banda de l¡¯afany acad¨¨mic, Beard freq¨¹enta r¨¤dios, plat¨®s i diaris. Se la convida com a veu femenina capa? de parlar del m¨®n grecollat¨ª, aix¨ª com d¡¯assumptes m¨¦s propers en el temps i, per tant, m¨¦s criticables (m¨¦s reprovables). Exposar-se p¨²blicament, per¨°, l¡¯ha fet objecte a les tert¨²lies, als f¨°rums dels diaris, a Twitter, de tota mena de comentaris que van des del mansplaining (a una catedr¨¤tica de Cambridge!) fins a la cal¨²mnia m¨¦s infame per part dels trols. Beard es recorda de tots ells quan considera la perviv¨¨ncia dels ¡°vells esquemes¡± de la misog¨ªnia i la potestat masculina, i alerta que ¡°si ets una dona, tant ¨¦s l¡¯opini¨® que expressis, si goses entrar en un territori tradicionalment mascul¨ª, els insults arriben igualment. El que els motiva no ¨¦s el que dius, sin¨® el fet mateix de dir-ho¡±.

Amb la segona dissertaci¨®, ens fa avinent aquest cl¨¤ssic de la ficci¨® ut¨°pica que ¨¦s Terra d¡¯elles (Laertes, 2002), i amb el qual l¡¯escriptora nord-americana Charlotte Perkins Gilman imaginava una societat exclusivament femenina: un m¨®n que rutlla fins que el torba la visita de tres homes. ?s condici¨® de tota utopia fer de receptacle dels anhels pol¨ªtics de l¡¯autor: en la rep¨²blica de Gilman, la reproducci¨® omet el mascle. Per tant, no hi ha sexe. Per tant, no hi ha divisi¨® sexual del treball. Per tant, res a veure amb la realitat femenina cap a 1915, quan l¡¯escriptora enllestia la novel¡¤la. Els esfor?os de Gilman sempre s¡¯encaminaven a denunciar la situaci¨® de la dona. Feli?ment, els esfor?os van produir alguna obra de qualitat. El paper de paret groc (Laertes, 2016) n¡¯¨¦s un exemple ineludible. Al relat, una jove segueix consells maritals i es retira de la vida social per superar problemes nerviosos. D¡¯amagat, porta un dietari on consigna impressions. Les ¨¤nsies de la protagonista ens recorden que, durant una depressi¨®, Gilman va ser tractada per un psiquiatre que li prohibia tot exercici intel¡¤lectual, escriptura inclosa. Una mica m¨¦s i la cura de rep¨°s l¡¯embogeix. ?s l¨°gic que Beard recuperi Gilman a l¡¯hora d¡¯acusar que les dones segueixin infrarepresentades en les posicions de poder, ara silenciades, ara ridiculitzades. Per¨°, qui hauria previst, dos mil anys enrere, que la persuasi¨® ciceroniana s¡¯aliaria amb la intel¡¤lig¨¨ncia feminista?

Ambdues confer¨¨ncies, una del 2014 i l¡¯altra del 2017, van ser pronunciades al British Museum, per una autoritat tan l¨²cida com apassionada. Callem i escoltem-la.