¡®Charlie Hebdo¡¯ denuncia l¡¯elevat cost de la llibertat de premsa

L'¨²ltima portada de Charlie Hebdo, just abans del tercer aniversari de l'atac terrorista contra la seva redacci¨®, que va causar 12 morts, entre els quals 8 membres de la redacci¨®, resumeix l'estat f¨ªsic i an¨ªmic del setmanari sat¨ªric franc¨¨s: com en un furg¨® blindat, una caixa forta o fins i tot "una llauna de conserves", obligat a viure sota fortes mesures de seguretat que no nom¨¦s tenen un alt cost personal, sin¨® tamb¨¦ econ¨°mic. De fet, d'entre un i 1,5 milions d'euros que?Charlie Hebdo ha de pagar ¡°completament¡± de la seva butxaca per assegurar la redacci¨®. Un preu ¡°extremadament alt¡± i que fa que el director de la publicaci¨®, Riss, es pregunti en un editorial?si la llibertat d'expressi¨® no s'est¨¤ convertint cada vegada m¨¦s en un producte de luxe.

¡°Cada setmana s'han de vendre almenys 15.000 exemplars, ¨¦s a dir, gaireb¨¦ 800.000 exemplars l'any, nom¨¦s per pagar la seguretat dels locals de Charlie Hebdo ¡±, explica Laurent Sourisseau, Riss, en l'editorial del n¨²mero dedicat completament a explicar, i denunciar, les condicions extremadament dif¨ªcils en qu¨¨ el setmanari sat¨ªric franc¨¨s segueix sortint cada setmana des de la ¡°data vermella de sang¡± del 7 de gener del 2015, el dia en qu¨¨ els germans Ch¨¦rif i Said Kouachi van entrar a la redacci¨® amb armilles antibala i fusells d'assalt i van cometre la matan?a.

Des de llavors, alguns dels redactors de la revista viuen amb escortes pagats per l'Estat ¨C¨¦s a dir, amb impostos que tamb¨¦ recapta de Charlie, subratlla Riss¨C. Per¨° la seguretat del local que acull la redacci¨® supervivent no est¨¤ pagada per l'Estat, afegeix. ?s la revista la que va invertir en ¡°costosos equips de seguretat¡± i la que paga cada mes el preu de la vigil¨¤ncia per part d'agents de seguretat d'una societat privada.

Despr¨¦s dels atemptats,?Charlie Hebdo va aconseguir unes vendes r¨¨cord i un gran nombre d'abonats, cosa?que li va permetre omplir les arques d'una revista fins llavors prop de la fallida. Segons l'emissora BFM TV, que al desembre va analitzar els comptes de la revista, el setmanari va obtenir el 2015 un volum de negocis de 63,6 milions d'euros, amb uns beneficis nets de 14,5 milions. Un any m¨¦s tard, malgrat la caiguda en picat dels abonats que no van renovar la subscripci¨® que havien fet just despr¨¦s de l'atemptat, el volum de negocis va ser de 19,4 milions i el resultat net de 2,4 milions. ?s a dir, gaireb¨¦ 17 milions de beneficis nets, dels quals 15 milions s'han dipositat en un ¡°fons de reserva obligatori consagrat al manteniment o el desenvolupament de l'empresa¡±. Sense arribar a comentar aquestes xifres, en la seva editorial Riss reconeix que el setmanari t¨¦ una bona reserva gr¨¤cies a les ¡°vendes excepcionals del 2015¡±. Per¨° llan?a la pregunta de qu¨¨ passar¨¤ quan aquestes s'esgotin, sobretot si el cost de la seguretat l'ha de seguir mantenint la revista en el futur.

¡°?s normal per a un diari d'un pa¨ªs democr¨¤tic que m¨¦s d'un exemplar de cada dos venuts als quioscos financin la seguretat dels locals i dels periodistes que hi treballen?¡±, insisteix. ¡°Quin altre mitj¨¤ a Fran?a ha d'invertir tants diners per poder utilitzar aquesta llibertat fonamental que ¨¦s la llibertat d'expressi¨®?¡±.

En un reportatge sobre com ha canviat la vida dels redactors de Charlie aquests ¨²ltims tres anys, Fabrice Nicolino, que va resultar ferit el 7 de gener del 2015, interpel¡¤la directament el president franc¨¨s, Emmanuel Macron, per la situaci¨® de seguretat de la revista.

¡°Qu¨¨ hauria passat si Charlie no hagu¨¦s tingut prou diners per pagar-se els seus propis policies? Qu¨¨ passar¨¤ si dem¨¤ ja no tenim els mitjans dels rics?¡±, li pregunta.

¡°Plorem per la nostra Rep¨²blica difunta, incapa? de parlar clarament perqu¨¨ els principis senzills de la llibertat d'expressi¨® siguin respectats a qualsevol punt del nostre pa¨ªs¡±, lamenta Nicolino. ¡°Aquesta llibertat, vital i indissociable de la nostra democr¨¤cia, est¨¤ en vies de convertir-se en un producte de luxe, com ho s¨®n els cotxes esportius o els rius de diamants de la pla?a Vend?me, i nom¨¦s els mitjans amb diners podran tenir un futur¡±, adverteix Riss unes p¨¤gines abans.