Frivolitat

Almenys dues vegades, al llarg del segle XX, va semblar que la sort estava ja decidida: tant a principis dels anys trenta com a finals dels anys seixanta, va fer l¡¯efecte que es vivien dues ¨¨poques d¡¯esperan?a per a la literatura, com si fos possible deixar enrere la superviv¨¨ncia, m¨¦s enll¨¤ del seu ¨¤mbit cronol¨°gic, d¡¯unes formes expressives avalades pels costums i els gustos de la burgesia nascuda al segle XIX. Que l¡¯avantguarda del per¨ªode d¡¯entreguerres va ser tan sols un miratge ¨¦s un fet que ja es va encarregar d¡¯explicar Octavio Paz. I que el 1969 un escriptor com Samuel Beckett obtingu¨¦s el premi Nobel podia semblar un fet natural, la conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica que derivava de l¡¯aparici¨® sistem¨¤tica dels t¨ªtols m¨¦s representatius del nouveau roman, l¡¯¨²ltima manifestaci¨® de l¡¯avantguarda cl¨¤ssica, com si s¡¯accept¨¦s la certesa que nom¨¦s es podia escriure tenint en compte l¡¯exist¨¨ncia de les lli?ons de James Joyce i dels altres exemples de la modernitat. Que quinze anys despr¨¦s, per¨°, la concessi¨® del Nobel a Claude Simon, un autor d¡¯unes condicions i caracter¨ªstiques semblants a les de Beckett, estigu¨¦s envoltada de pol¨¨miques i reaccions contr¨¤ries, evidenciava tan sols el que era ja un canvi d¡¯actitud generalitzat, que en la reactualitzaci¨®, en nom de la modernitat, de la manera de fer m¨¦s caracter¨ªstica del segle anterior, hi havia nom¨¦s una estrat¨¨gia d¡¯oposici¨® frontal als guanys de l¡¯avantguarda.

Els detractors de Simon deien que la seva prosa sumptuosa i acaparadora era el resultat d¡¯haver pa?t malament les lli?ons de William Faulkner, se li va retreure que escriv¨ªs frases de m¨¦s de mil paraules ¡ªo que prescind¨ªs massa sovint de la puntuaci¨®¡ª, i que el seu afany descriptiu estigu¨¦s renyit amb el moviment de la vida: que la trama li import¨¦s molt poc i que opt¨¦s sempre per la simultane?tat compositiva no acabava de satisfer els lectors que necessitaven saber a quina hora sortien els protagonistes de casa seva. Els partidaris de Simon, per¨°, els entusiastes de La ruta de Flandes, que no t¨¦ res a veure amb les perip¨¨cies de cap pr¨°fug, els fan¨¤tics de Le Palace, de L¡¯herba, de Les Ge¨°rgiques ¡ªsegurament una de les novel¡¤les essencials del tombant del segle passat¡ª, no es cansen d¡¯assaborir el seu afany de bellesa verbal ¡ªSimon sap pintar amb paraules¡ª, les ratxes tumultuoses d¡¯esplendor sensorial, el seu instint estil¨ªstic, la passi¨® moral i el seu combat per atrapar, i immobilitzar, els meandres de la mem¨°ria.

Ara, a Fran?a, dos escriptors que admiren Simon van voler comprovar quin ¨¦s l¡¯estat de la ind¨²stria dels llibres, i van enviar an¨°nimament cinquanta p¨¤gines de Le Palace a dinou editorials: n¡¯hi va haver set que no van respondre, i les altres dotze van rebutjar-les. Aix¨° t¨¦ un nom.