Les multituds de Josep Maria Blanco envaeixen Barcelona

¡°?s una bogeria¡±, diu Josep Maria Blanco, 91 anys, ¨²ltim de la gran vella gu¨¤rdia del m¨ªtic TBO, la d'Opisso, Urda, Donaz, Munta?ola, Sabat¨¦s o Coll, durant 15 anys autor an¨°nim de la Fam¨ªlia Ulisses quan el seu creador, Benejam, per problemes f¨ªsics, ja no els podia completar. I t¨¦ tota la ra¨® en el que diu, el que va ser Gran Premi del Sal¨® del C¨°mic 2016: est¨¤ fullejant les p¨¤gines del seu ¨¤lbum Barcelona de Blanco (Ediciones B), 28 l¨¤mines amb escenaris de la capital catalana que va publicar el 1993 i a les quals ara n'ha afegit 13 d'in¨¨dites (¡°llocs t¨ªpics de la ciutat que em van quedar per fer: Barcelona ¨¦s tan gran¡­¡±). Res d'especial, si es vol, fora del mestratge i del detallisme amb qu¨¨ reprodueix la Sagrada Fam¨ªlia o l'Anell Ol¨ªmpic de Montju?c, la Rambla, la Fira de Santa Ll¨²cia, la pla?a de Catalunya o El Molino, si no fos perqu¨¨ en cadascuna d'aquestes postals hi ha, almenys, un centenar de personatges, subtilment relacionats entre si i protagonistes directes d'un acudit per la seva acci¨®... o precisament per omissi¨®. Multituds poblant una vinyeta. Aix¨° mateix, una bogeria.

Aquestes 41 postals no s'assemblen gens a la feina que Blanco (Barcelona, 1926) va desenvolupar al?TBO, on va treballar del 1951 al 1981. Res feia presagiar que acabaria all¨¤. De petit, admet, era prou bo dibuixant: ¡°Era feli? quan ens posaven com a deures: ¡®Dibuixeu on heu anat aquest diumenge; i si no, el menjador de casa¡¯¡±, recorda. Autodidacta, doncs, i despr¨¦s de passar per aprenent de pastisser (ofici del seu pare) i administratiu en una notaria, va aterrar al Banco Hispano Americano, on va acabar de cap de comptabilitat; va ser all¨¤ on va con¨¨ixer el dibuixant Manuel Urda, que el va animar, amb Coll, a mostrar els seus treballs al TBO. ¡°A la cartera hi portava desastres: imitava el que es publicava, b¨¤sicament coses de Pulgarcito o del mateix?TBO; jo buscava coses rares: gent amb la n¨¤pia grossa¡­¡±. Va polir tot all¨° amb el raspall de l'humor blanc, innocent i sota un tra? de l¨ªnia clara, tot marca de la casa...

Recorda avui que, de la redacci¨®, qui es va interessar pels seus dibuixos va ser Benejam. ¡°Va ser l'¨²nic, de veritat, n'hi havia alguns de vanitosos¡­ Li vaig agafar carinyo¡±. I potser aix¨° explica que Blanco no sign¨¦s mai les 537 historietes i 7.936 vinyetes que va fer de la Fam¨ªlia Ulisses durant els 13 anys que, entre el 1968 i el 1981, va suplir un Benejam que ja no les podia fer. ¡°Anava a casa seva a rectificar-li les p¨¤gines i els dibuixos, ja no li sortien ni a llapis ni a ploma¡­ Al?TBO no hi havia especialistes, tot ho arregl¨¤vem entre nosaltres i jo vaig tenir l'habilitat de ser molt fidel a l'original, per¨° no el signava per respecte i perqu¨¨ pensava que no se li podia treure una cosa aix¨ª de cop i volta¡­¡±.

Fora de la s¨¨rie sobre uns ind¨ªgenes africans, Els Kakikus, que va crear el 1963 i que va ser la que li va donar m¨¦s popularitat (¡°tothom tocava temes de colonialisme; per desmarcar-me, els vaig fer m¨¦s llestos que els blancs, vaig intentar humanitzar-los¡±, resumeix avui), Blanco no tenia personatges fixos al TBO, on ¡°pagaven un duro per vinyeta; calia ser pr¨¤ctic i aquestes porten molta feina¡±, constata. Per aix¨° en va fer poques on apareguessin multituds.

Aix¨° ho va deixar per quan estigu¨¦s jubilat. La broma va comen?ar el mar? del 1987, quan va aflorar l'ascendent patern que no va sortir amb all¨° de la pastisseria. ¡°Al meu pare li agradaven molt els dibuixos d'Opisso en general i aquestes estampes seves carregades de gent [a la revista L¡¯Esquella de la Torratxa]; col¡¤locar aquestes masses es va acabar convertint en tot un repte i una cosa molt diferent d'aquelles vinyetes d'un sol moviment que feia fins a concretar-ne 32 amb una conclusi¨®; vaig pensar que faria a l'inrev¨¦s de tota la vida: en una sola vinyeta, moltes hist¨°ries¡±. I aix¨ª, equipat amb una c¨¤mera fotogr¨¤fica i un tauler de dibuix, va anar buscant ubicacions. ¡°Trobat l'escenari, m'imagino les situacions; per¨° el m¨¦s important ¨¦s buscar els detalls i aqu¨ª comen?a la bogeria¡±. I recita: postals, fotos i llibres¡­ I entre aquests ¨²ltims cita el Barcelona a vol d¡¯ocell, de Montserrat Roig. Des del cel? ¡°S¨ª, necessito totes les perspectives per saber com he de fer la composici¨®¡±. El detallisme obsessiu arriba al m¨¤xim a la l¨¤mina 30, que va fer el 1995, del moll de Pescadors: per poder completar la panor¨¤mica, en aquest cas en picat, Blanco va fer una maqueta, amb cartr¨®, dels edificis octogonals del mercat del peix de la Barceloneta¡­, que reprodueix amb la famosa torre del Rellotge.

Una vegada agafada la perspectiva, ¡°hi vaig afegint personatges i situacions fins que me'n canso¡±, diu Blanco. Per aix¨° els esborranys s¨®n impagables: ¡°Hi ha coses enganxades, altres de retallades¡­ en solia fer dues o tres simult¨¤niament i de vegades m'emportava una idea d'un a l'altre¡±, confessa. I all¨¤ es queda, cosa que explica que les l¨¤mines originals tinguin mesures grans, per¨° sempre diferents: 76x60 cent¨ªmetres, 79,5x69,5¡­ Per aix¨°, ¨¦s clar, hi cap de tot i aquest tot, a m¨¦s, invisible i laboriosament cosit entre si, de vegades amb un rastre impossible propi del gran M.C. Escher. Un gos pot zigzaguejar per mitja vinyeta o un cable d'una c¨¤mera de televisi¨® pot sortir d'un extrem fins a arribar a mitja il¡¤lustraci¨®; o un nen pot pixar en ple Park G¨¹ell i un visitant es pot sorprendre que la sala hip¨°stila tingui goteres¡­

Tamb¨¦ hi ha espai per als cameos: un Jordi Pujol d'esquena (inconfusible la seva postura amb el bra? darrere l'esquena) est¨¤ a punt d'entrar al Teatre Nacional de Catalunya, mentre un altiu personatge amb cua de cavall (Josep Maria Flotats) s'hi apropa per un lateral. Pujol repeteix al balc¨® de la Generalitat, i des del balc¨® de l'altra banda de la pla?a de Sant Jaume el contempla Pasqual Maragall, en plena picabaralla en l'¨¨poca dels Jocs del 1992, com mostren uns senyals de fum amb les anelles ol¨ªmpiques¡­ ¡°L'alcalde me'n va demanar dues c¨°pies perqu¨¨ una l'hi volia regalar al president¡±, recorda Blanco.

A la nova Barcelona que Blanco pinta entre el 1995 i el 2000 hi apareixen el Port Ol¨ªmpic (encara amb el restaurant Planet Hollywood), el Marem¨¤gnum, o l'aeroport (de 84x67 cm.). ¡°Tinc la sensaci¨® que els escenaris de la primera Barcelona, la d'abans, eren m¨¦s populars, eren llocs m¨¦s viscuts, la vida ja la tenien i me la facilitaven; als nous, jo he hagut d'afegir-hi vida¡±, reflexiona. Tamb¨¦ ¨¦s conscient que els seus dibuixos ¡°m¨¦s que mirar-los, els has de llegir, perqu¨¨ es poden perdre molts detalls¡±. O sigui, incompatible amb els inquiets nens d'avui dia? ¡°?s clar, ¨¦s m¨¦s per a gent gran, que coneix la hist¨°ria. Els meus nets no han obert ni un dels meus volums enquadernats del TBO¡±.

Potencial nen de la guerra republic¨¤ (tenia assignada una beca per anar a perfeccionar dibuix a R¨²ssia) i potencial jugador professional del Bar?a de l'¨¨poca de Ramallets (que va deixar per insist¨¨ncia de qui seria la seva dona), el juganer Blanco (que encara avui fa gargots: "El 2017 vaig fer 160 vinyetes") afegeix sempre una picada d'ullet extra a les seves l¨¤mines: s'hi cola ell mateix, dibuixant-se generalment assegut en un tamboret i amb un gran taul¨®, amb el llapis a punt. Trobar-lo ¨¦s un repte de l'estil On ¨¦s Wally? En principi surt a totes, per¨° costa trobar-lo en una graderia plena de gom a gom al Camp Nou, de les cinc que dedica al temple blaugrana (hi viu a prop). Mira i no es veu. ¡°Potser me'n vaig oblidar¡±, deixa anar. Dif¨ªcil per a un comptable meticul¨®s, que segons els seus n¨²meros va fer, Fam¨ªlia Ulisses a banda, 3.155 historietes i 31.762 vinyetes per a?TBO. Una altra bogeria.