Cinquanta anys despr¨¦s

Cada any t¨¦ les seves pr¨°pies commemoracions, i aquest 2018, entre moltes altres, celebrarem el cinquant¨¨ aniversari dels fets de Maig del 68, que tants debats, an¨¤lisis i interpretacions de tota mena han anat generant. Les declaracions d¡¯Emmanuel Macron, nascut nou anys despr¨¦s del 1968, afirmant que des de l¡¯Elisi es volia aprofitar el moment per, ¡°sense dogmes ni prejudicis, extreure lli?ons que no siguin nom¨¦s ¡®en contra¡¯ o ¡®a favor¡± han desencadenat una infinitat de comentaris, cr¨ªtiques i debats. La seva actitud contrasta amb la de Sarkozy, que uns anys abans havia afirmat que calia ¡°liquidar d¡¯una vegada per sempre l¡¯her¨¨ncia del 68¡±, ja que al seu parer havia imposat, amb el seu ¡°prohibit prohibir¡±, un relativisme intel¡¤lectual i moral, destruint els valors morals i la noci¨® mateixa de jerarquia, sobretot en el sistema educatiu. Comentaris, per cert, molt similars als que Jos¨¦ Ignacio Wert va expressar en el seu informe del 2012 per a la FAES, en el qual denunciava la ¡°toler¨¤ncia axiol¨°gica¡± imperant en la societat espanyola. Una permissivitat moral que, segons l¡¯exministre, no afavoria que es disting¨ªs adequadament entre el b¨¦ i el mal.

El que ¨¦s evident ¨¦s que el 68 va ser un any convuls, i ¨¦s probable que no nom¨¦s es commemori a Par¨ªs, sin¨® tamb¨¦ a Praga (per la invasi¨® de les forces sovi¨¨tiques en plena ¡°primavera¡± reformista), a Ciutat de M¨¨xic (per la matan?a a la Plaza de las Tres Culturas) o a molts punts dels Estats Units (on es van fer grans manifestacions en contra de la guerra del Vietnam). De fet, el 2018 ser¨¤ un any en qu¨¨ mem¨°ries, interpretacions i traces a seguir formaran part de les agendes pol¨ªtiques i culturals.

Cinquanta anys s¨®n molts. Ens situem en el que, segons assenyala Maurice Halbwachs en el seu llibre La memoria colectiva, seria el llindar entre mem¨°ria i hist¨°ria. Encara tenim molts testimonis d¡¯aquells fets i, per tant, preval la mem¨°ria a la hist¨°ria. Som, doncs, en un moment interessant en el qual es van configurant interpretacions i categories anal¨ªtiques que s¡¯utilitzaran posteriorment per discutir fets i problemes del present.

De fet, la literatura que s¡¯ha anat acumulant sobre el tema en aquest mig segle ¨¦s molt considerable. S¡¯ha subratllat sempre el moment de renovaci¨® que va suposar a tot el m¨®n la generaci¨® nascuda despr¨¦s de la Segona Gran Guerra i el que aix¨° va comportar de refor?ament de l¡¯individualisme, de renovaci¨® d¡¯un capitalisme que va entendre la necessitat de passar d¡¯un sistema fordista de consum de masses a un en qu¨¨ se seguissin pautes de personalitzaci¨® del consum, o els que apunten a la imprevisibilitat de les crisis i la creixent significaci¨® en aquestes explosions fulgurants d¡¯elements postmaterialistes. S¡¯ha subratllat tamb¨¦ la inquietud i la prevenci¨® que aquells fets van produir en les organitzacions pol¨ªtiques i sindicals de l¡¯esquerra tradicional. L¡¯explosi¨® d¡¯¡°esquerranismes¡± de tot tipus, de rebuig als formats de matriu centralista i jer¨¤rquica en les din¨¤miques de transformaci¨® social, la voluntat de lligar el canvi del m¨®n al canvi de la pr¨°pia vida, han estat destacats com una her¨¨ncia directa d¡¯aquells moments.

En el que molts han estat d¡¯acord ¨¦s en el fet que el Maig del 68 ha acabat sent m¨¦s influent des del punt de vista cultural, medi¨¤tic, educatiu, en els models familiars, en els rols de g¨¨nere o en les pautes sexuals o de treball que no pas en el camp pr¨°piament pol¨ªtic. Va canviar m¨¦s la manera de ser i d¡¯actuar que no pas la pol¨ªtica.

No s¨®n pocs els que ara a Fran?a es remeten a la famosa frase de Marx ¨Cde qui, per cert, tamb¨¦ se celebra el 2018 el bicentenari del seu naixement¨C en qu¨¨ deia que ¡°els grans fets acostumen a repetir-se dues vegades: la primera vegada com a trag¨¨dia i la segona vegada com a farsa¡±. Alain Krivine afirma que, ¡°venint de Macron, el que es far¨¤ ser¨¤ m¨¦s aviat un enterrament que no pas una celebraci¨®¡±. Des del meu punt de vista, el que el Maig del 68 ha acabat significant ¨¦s una ruptura de les formes convencionals de fer pol¨ªtica, a cavall de canvis molt de fons sobre moltes altres transformacions vitals i d¡¯interacci¨® social. Va haver-hi una negaci¨® de les intermediacions tradicionals, un rebuig a les convencions tacticistes i una prefer¨¨ncia per la intervenci¨® directa i en primera persona davant de les formes centralitzades, institucionals i jer¨¤rquiques d¡¯acci¨® pol¨ªtica. M¨¦s enll¨¤ de celebracions, moltes vegades r¨¤ncies, aquestes s¨®n traces que ens han anat arribant de manera inequ¨ªvoca en relaci¨® amb uns fets que seguim recordant.