Mandra intel¡¤lectual i realitat transversal

La pol¨ªtica no ¨¦s un accelerador d¡¯idees ni un multiplicador de coneixement. M¨¦s aviat el contrari: la pol¨ªtica gira a l¡¯entorn de la conquesta i la conservaci¨® del poder i el que en t¨¦ el que busca per sobre de tot ¨¦s no perdre¡¯l. Per aix¨° el bon pol¨ªtic ¨¦s aquell que ¨¦s capa? d¡¯anticipar el risc i avan?ar-se a les preocupacions de la ciutadania. No n¡¯hi ha gaires. S¨®n els aspirants els que es permeten ser m¨¦s agosarats i oferir epifanies que moltes vegades acaben estavellant-se a les roques del poder. El debat pol¨ªtic en democr¨¤cia experimenta alteracions en els decibels ¨Cmoments de silenci i indifer¨¨ncia i moments de soroll¨C, per¨° nom¨¦s de tant en tant es produeixen situacions de ruptura: quan canvia l¡¯hegemonia ideol¨°gica fruit de l¡¯evoluci¨® econ¨°mica, tecnol¨°gica i cultural de la societat. Ens trobem en una d¡¯aquestes situacions.

En contextos d¡¯incertesa reviuen conflictes pol¨ªtics recurrents que canalitzen un malestar encara no concretat en forma d¡¯alternativa. I per economia d¡¯esfor? intel¡¤lectual es recorre als t¨°pics, com hem vist en el cas catal¨¤. Es recupera tot l¡¯arsenal de les baralles entre nacionalismes: entre un nacionalisme amb Estat ¨Cque mai es reconeix com a tal perqu¨¨ la seva condici¨® es dona per afegiment¨C i un nacionalisme sense Estat. Sens dubte, certa tradici¨® carlista pot jugar un paper en el nacionalisme catal¨¤ i, m¨¦s enll¨¤ del franquisme, l¡¯ombra de l¡¯autoritarisme ¨¦s allargada en un Estat en qu¨¨ fins al 1978 la democr¨¤cia era una rara excepci¨®. I ¨¦s indubtable que qualsevol nacionalisme t¨¦ alguna cosa d¡¯excloent, en la mesura que es configura a l¡¯entorn de l¡¯eix nosaltres/vosaltres, per¨° aix¨° val per a tots, com hem vist amb el replegament en defensa de la unitat de la p¨¤tria espanyola, p¨²dicament etiquetat com a constitucionalisme. Tant el discurs de la Catalunya tancada, fan¨¤tica i retr¨°grada com el de l¡¯Espanya irredempta i incompatible amb la democr¨¤cia s¡¯esgoten en si mateixos, poden fer contents als creients per¨° no porten gaire lluny.

Un dels mites que no ajuda a avan?ar ¨¦s l¡¯homogene?tat dels dos blocs en conflicte. Alg¨² es pot creure seriosament que el 47% d¡¯electors que voten partits independentistes s¨®n conservadors, abdu?ts per fantasies del passat, classes mitjanes que es gronxen en el clientelisme, educades en l¡¯odi als espanyols? O que el 43% que vota els partits anomenats constitucionalistes s¨®n uns inadaptats, reactius a tot el que sigui catal¨¤, plens d¡¯espanyolisme i incapa?os d¡¯entendre la terra on viuen? I, malgrat tot, vivim d¡¯aquests i de molts altres t¨°pics. Per descomptat, el lloc on hem nascut i la llengua que parlem pesen sobre la nostra condici¨®. Per¨° intentar encasellar a partir d¡¯aqu¨ª percentatges tan elevats de ciutadans ¨¦s una simplificaci¨® que no ajuda. I que el vot independentista tingui les seves bases m¨¦s s¨°lides en les classes mitjanes i el vot constitucionalista en les classes populars de l¡¯¨¤rea metropolitana barcelonina no hauria d¡¯impedir veure l¡¯enorme transversalitat de cada bloc.

Entre el 47% d¡¯electors, per probabilitat estad¨ªstica hi ha de tot. I, a m¨¦s, n¡¯hi ha const¨¤ncia: en l¡¯independentisme estan alienats des de neoliberals radicals que somien amb una Catalunya desregulada al l¨ªmit fins als anticapitalistes de la CUP, passant per la tradici¨® del nacionalisme conservador que el pujolisme va encarnar, pel socialcristianisme i la democr¨¤cia cristiana, per decantacions de la socialdemocr¨¤cia o per la simple adhesi¨® a un pa¨ªs que se sent com a propi. I el mateix es pot dir de l¡¯unionisme, on sens dubte hi ha fervorosos nacionalistes espanyols, per¨° tamb¨¦ una gamma molt diversa de persones que, simplement, no veuen la necessitat de trencar amb Espanya. Una transversalitat que es tradueix tant en la pir¨¤mide social com en la demogr¨¤fica. Una part important de l¡¯electorat independentista es troba a la franja dels joves S¨®n aquests els ostatges del passat que dibuixa l¡¯unionisme? El constitucionalisme t¨¦ una part important del seu vot en les classes populars castellanoparlants. S¨®n aquests els neofranquistes que denuncia l¡¯independentisme?

En la lluita pel poder guanya qui suma m¨¦s i per sumar cal con¨¨ixer. Potser recuperar l¡¯injuriat eix dreta/esquerra introduiria una sana complexitat en un debat polaritzat entre lleialtats patri¨°tiques, que, parafrasejant Alfredo Pastor, ens presenten com una q¨¹esti¨® de ser el que ¨¦s una q¨¹esti¨® de poder. I els electors lliures, com a creients sectaris.