Tab¨¤rnia com a nou subjecte pol¨ªtic

Poc abans de les anteriors eleccions auton¨°miques, el setembre del 2015, vaig assistir a un d¡¯aquests ¡°esmorzars informatius¡±, oferts principalment a mitjans de comunicaci¨® i sectors socials influents, en els quals els candidats de les diverses forces pol¨ªtiques solen presentar el seu programa per exposar-se a continuaci¨® a les preguntes dels assistents. En aquella ocasi¨® el protagonista era Llu¨ªs Rabell, cap de llista llavors de la candidatura de Catalunya S¨ª que es Pot, que en la seva intervenci¨® va plantejar les conegudes tesis de la seva formaci¨® segons les quals Catalunya ¨¦s un subjecte pol¨ªtic i, com a tal, t¨¦ el dret a decidir sobre el seu futur, dret del qual es desprenia que l¡¯¨²nica manera de resoldre el fam¨®s problema de l¡¯encaix a Espanya passa per la convocat¨°ria d¡¯un refer¨¨ndum vinculant d¡¯autodeterminaci¨®.

En arribar al torn de preguntes, l¡¯hi vaig formular una per escrit, com era preceptiu. Li plantejava, simplement, que, fins i tot acceptant de manera provisional i per raons metodol¨°giques que Catalunya fos un subjecte pol¨ªtic, i assumides les conseq¨¹¨¨ncies que Rabell extreia d¡¯aquest suposat fet, la seg¨¹ent q¨¹esti¨® a determinar de manera ineludible era la de quants subjectes pol¨ªtics entenia ell que existeixen a Espanya. Tants com comunitats aut¨°nomes? O la relaci¨® s¡¯ha de fer amb altres criteris? La resposta del convidat haig de recon¨¨ixer que va ser clara, tot i que no per aix¨° clarificadora: ¡°Tants com ho reclamin¡±.

Com que el format de l¡¯esdeveniment no inclo?a el dret de r¨¨plica, em vaig haver de quedar amb les ganes de repreguntar-li si disposava d¡¯algun criteri complementari per diferenciar entre el primer ¡°Visca Cartagena!¡± que a qualsevol se li pogu¨¦s passar pel cap i les reivindicacions d¡¯aquesta condici¨® de subjecte m¨¦s s¨°lides tant des del punt de vista hist¨°ric com social i pol¨ªtic. Per¨°, aix¨ª com les onades acaben tornant a la platja els cossos engolits pel mar en el passat, el temps tamb¨¦ ha portat de nou a la riba del present la q¨¹esti¨® que Rabell resolia fa una mica m¨¦s de dos anys de manera tan poc satisfact¨°ria. Perqu¨¨, en el fons, potser el m¨¦s important del debat obert per la proposta de constituci¨® d¡¯una comunitat aut¨°noma diferenciada de la resta de Catalunya anomenada Tab¨¤rnia ¨¦s precisament que planteja sota una altra llum la discussi¨® sobre qu¨¨ hem d¡¯entendre per subjecte pol¨ªtic, deixant en evid¨¨ncia les inconsist¨¨ncies de la manera en qu¨¨ l¡¯independentisme i fins i tot el sobiranisme no expressament independentista han abordat aquesta discussi¨®.

No em referir¨¦ amb detall als contraarguments que l¡¯independentisme ha comen?at a utilitzar per rebutjar fins i tot la possibilitat que es pugui discutir la q¨¹esti¨® tabarnina, entre altres raons perqu¨¨ ja hi ha hagut qui, com Trias de Bes, ha destacat que aquests contraarguments s¨®n rigorosament aplicables al seu torn a l¡¯independentisme. M¡¯importa destacar un detall sens dubte menor, per¨° que sembla que est¨¤ funcionant com una aut¨¨ntica broma pesada que el dest¨ª ha decidit fer a l¡¯independentisme.

Perqu¨¨ passaria, en el cas que la proposta de la nova comunitat aut¨°noma prosper¨¦s, que el seu hipot¨¨tic ¨¨xit es deuria en gran mesura a un discurs que li haurien elaborat els seus adversaris m¨¦s recalcitrants. Totes les presumptes obvietats que aquests han estat utilitzant profusament per intentar legitimar el seu prop¨°sit secessionista (ja sabeu: volem votar, tenim dret a decidir el nostre futur, aix¨° va de democr¨¤cia, la legalitat no pot estar per sobre de la voluntat popular, etc.), fins a aconseguir crear en l¡¯opini¨® p¨²blica catalana una disposici¨® for?a generalitzada sobre els assumptes relacionats amb el territori i la identitat, ara operen a favor de la proposta de Tab¨¤rnia.

Ignoro el futur que li espera, tot i que he de dir que no m¡¯agradaria que es materialitz¨¦s, entre altres coses perqu¨¨ estaria certificant el rotund frac¨¤s de la societat catalana per articular un projecte pol¨ªtic de conviv¨¨ncia en el qual cabessin tots els seus ciutadans. Per¨° si prosper¨¦s seria molt probablement perqu¨¨ els seus partidaris haurien actuat com a avesats judokes capa?os de revertir en profit propi l¡¯impuls de l¡¯adversari. O, amb altres paraules, que l¡¯efic¨¤cia del relat independentista, consagrat com a hegem¨°nic durant els anys del proc¨¦s, hauria acabat, en una d¡¯aquestes paradoxes que de tant en tant t¨¦ la hist¨°ria, per jugar-li a aquest mateix independentisme la pitjor de les males passades.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona i portaveu del PSOE en la Comissi¨® d¡¯Educaci¨® del Congr¨¦s dels Diputats