No som ning¨² (i som de tot)

Si Honor¨¦ de Balzac es propos¨¤ escriure 137 contes, novel¡¤les i assajos que retratessin la societat francesa de la primera meitat del segle XIX amb la mateixa mirada rigorosa i no contaminada que el bi¨°leg aplica a les esp¨¨cies animals, Luigi Pirandello (Villaseta de C¨¤vusu, 1867 - Roma, 1936) aspir¨¤ a reunir 365 relats en 24 volums que agafessin la societat italiana del canvi de segle per parlar de l¡¯absurd de la condici¨® humana en general (i si n¡¯hi ha dues escoles a l¡¯hora d¡¯abordar aquest absurd, la lluminosa de Voltaire i la fosca de Kafka, posem per cas, no hi ha cap dubte que Pirandello s¡¯aline¨¤ amb totes dues). Una ambici¨® desmesurada saldada amb fallida des d¡¯un punt de vista quantitatiu els vincula, per¨° m¨¦s rellevant ¡ªfora tamb¨¦ dels modus operandi particulars¡ª ¨¦s que tots dos van entendre la seva feina com un aixecar acta vora? dels seus cong¨¨neres i el seu temps fins al punt de crear constel¡¤lacions on cabien tota mena de tipologies humanes, veritables arques de No¨¦ amb exemplars ben variats d¡¯Homo sapiens.

Contes per a un any compr¨¨n 33 relats ¡ªaix¨ª, doncs, seria potser m¨¦s adient titular-ho Contes per a un mes (i xic)¡ª, pels quals desfila un generosa raci¨® de personatges que vehiculen l¡¯humorisme cru que va ser la marca de f¨¤brica de l¡¯autor, una visi¨® entre sat¨ªrica i desenganyada de l¡¯exist¨¨ncia, com un marci¨¤ que estudi¨¦s la Terra des de la seva nau i no sab¨¦s b¨¦ si els comportaments que observa s¨®n pat¨¨tics, hilarants o dignes de la compassi¨® que neix del que resulta inevitable. Rics i pobres, treballadors i rendistes, intel¡¤lectuals o analfabets, sota la lupa de Pirandello tots exposen les seves mis¨¨ries i vicis, la seva ignor¨¤ncia i manca de valors i de moral, les b¨¨sties que porten dins. No ¨¦s gens casual que en alguns relats, que s¨®n propers a la faula, els animals es demostrin m¨¦s llestos (El corb de M¨¬zzaro) que l¡¯home, o m¨¦s dignes de compassi¨® que ell (Un cavall a la lluna). Fins i tot uns mobles vells se senten amb el dret de criticar-nos a les p¨¤gines de La casa de l¡¯angoixa.

Ni tan sols el coneixement i l¡¯erudici¨® ¡ªtrets que exemplificava el mateix autor¡ª se salven. A L¡¯heretgia c¨¤tara, Bernardino Lamis, professor d¡¯Hist¨°ria de les Religions, pateix un cas de gelosia professional tan acusat envers el seu col¡¤lega alemany Hans von Grobler, autor d¡¯una lloada monografia sobre l¡¯especialitat compartida quan la seva pass¨¤ desapercebuda, que el portar¨¤ a caure en un rid¨ªcul espant¨®s. Les creences religioses (i les supersticions) tamb¨¦ s¨®n sotmeses a un proc¨¦s de desparasitament en peces com L¡¯avemaria d¡¯en Bobbio, on Marco Saverio Bobbio, un eminent notari que s¡¯ha passat la vida amb el nas ficat dins de llibres de filosofia antiga i moderna, es pregunta si el mal de queixal que el t¨¦ amargat ha desaparegut gr¨¤cies a una preg¨¤ria atzarosa; o a El goi, on el jueu Danielle Catellani es plega a la fe cat¨°lica que li exigeix el seu sogre fins que una nit de Nadal el dimoni el porta a fer-ne una de ben grossa.

Pirandello excel¡¤leix en el retrat burleta dels personatges, deixant que la vestimenta o els adornaments configurin el car¨¤cter. ¡°La dona anava sobrecarregada d¡¯or: unes grosses arracades li penjaven de les orelles; un collaret de doble volta li cenyia el coll; un gran fermall de ll¨¤grimes li anava amunt i avall al comp¨¤s del pit, que semblava una manxa: una llarga cadeneta li sostenia el ventall, i una gran quantitat d¡¯anells massissos gaireb¨¦ impedien el moviment dels seus toscs dits sanguinis¡±, llegim a La casa d¡¯en Granella.

Val a dir que alguns contes no aspiren a m¨¦s que contenir una petita gr¨¤cia o ho fien tot a un cop final sorprenent, per¨° n¡¯hi ha d¡¯altres que posen en circulaci¨® idees molt estimulants, cas, per exemple, de M¨®n de paper, on un lector compulsiu que es queda cec es rebel¡¤la contra la manca de sintonia entre els seus records i les lectures.

En qualsevol cas, uns contes magn¨ªfics per riure per no plorar que encaixen amb la gran cerca art¨ªstica de l¡¯autor (sintetitzada en el t¨ªtol de la seva darrera novel¡¤la, Un, ning¨² i cent mil): els gran misteri de la identitat m¨²ltiple que batega ja no a la societat sin¨® dins de cadasc¨² de nosaltres.