Exposant Barcel¨®

Darrerament, Miquel Barcel¨® est¨¤ de sort amb el cinema sobre el seu treball. L¡¯any 2016, Emili Manzano va documentar una visita d¡¯Enrique Vila-Matas al seu taller de Par¨ªs. I fa poc, la televisi¨® balear, IB3, va estrenar un treball de Manuel Huerga (producci¨® de Mediapro) que segueix el proc¨¦s de creaci¨® del gran mural (190 metres de llarg per sis d¡¯alt) que l¡¯artista va dibuixar sobre enormes finestrals de la Biblioteca Nacional de Par¨ªs (BNP) el 2016. Va ser una obra ef¨ªmera feta coincidint amb una exposici¨® de Barcel¨® al Picasso parisenc. El mural es va inaugurar el mar? de 2016 i es va destruir l¡¯agost d¡¯aquell mateix any. De fet, les darreres imatges d¡¯aquest reportatge de 50 minuts s¨®n les d¡¯un operari retirant el suport transparent que sostenia l¡¯obra i llen?ant les peces a les escombraries. Una escena que ¨¦s tot un manifest contra la posteritat.

Sap greu veure com la pe?a va a les escombraries, particularment despr¨¦s que h¨¤gim seguit, gr¨¤cies al film, els treballs de creaci¨®. No s¨®n els 12 dies que va fer servir Barcel¨® per anar buidant-dibuixant ¡ªamb les mans, raspalls, canyes...¡ª l¡¯argila amb qu¨¨ uns operaris havien empastifat els finestrals. S¨®n els anys i els episodis que sedimenten una idea, una determinada visi¨®. Des del seu enamorament de les pintures rupestres, amb el Gran Verre de Duchamp, o el record infantil de finestres entelades on es podien fer tota mena de gargots, igualment destinats a la seva desaparici¨®.

Barcel¨® va titular l¡¯obra Vidre de meravelles, un homenatge al mallorqu¨ª Ramon Llull, que precisament va ser a Par¨ªs on va comen?ar a escriure El llibre de meravelles.

Huerga ¨¦s el narrador del film. No ¨¦s que discursegi en off sobre l¡¯artista. Pr¨¤cticament no se¡¯l sent, i quan interv¨¦ ¨¦s per situar on som o per fer un comentari absolutament personal (¡°El gravador ja t¨¦ la b¨¨stia al forn¡±). La seva narraci¨® ¨¦s en la construcci¨® de la cr¨°nica cinematogr¨¤fica d¡¯una colla de dies acompanyant Barcel¨®. Un paper discret, efica? i que ens enganyaria si no sab¨¦ssim que no hi ha grau zero en l¡¯escriptura.

?s clar que un element b¨¤sic per a l¡¯¨¨xit de l¡¯empresa ¨¦s la facilitat de Barcel¨® per explicar els fonaments personals de la seva obra. La import¨¤ncia dels materials, de les t¨¨cniques, de la intu?ci¨® (¡°el pensament ve despr¨¦s¡±, diu). I ho fa sense solemnitat, amb un to quasi juganer, d¡¯entusiasme infantil sobre els seus propis descobriments.

Per exemple, els seus comentaris sobre el fang, com a material ad¨¤mic essencialment hum¨¤, un di¨¤leg amb el passat, mat¨¨ria d¡¯escriptura... Parla de manera planera, i amb la mateixa generositat amb amics o amb el primer ministre (Manuel Valls) que va anar a la inauguraci¨® de la seva exposici¨® al Picasso. Per¨° parla sabent sempre que est¨¤ sent filmat, i ho demostra quan se¡¯n va amb la mare i tanca la porta a la c¨¤mera (¡°ara tornem¡±) o s¡¯allunya quan rep una trucada. Ni el film ni l¡¯artista pretenen que en sapiguem m¨¦s sobre la seva obra, sin¨® que la puguem fruir millor. No hi ha cap cap¨ªtol enciclop¨¨dic.

I tot comen?a amb la matan?a del porc a Mallorca, descrita com un fest¨ª carn¨ªvor, pag¨¤, i que il¡¤lustra la complexa relaci¨® de l¡¯artista amb el m¨®n animal. Li agraden, per exemple, les corrides de toros, per¨°, diu, no t¨¦ arguments per justificar-les.

Vidre de meravelles ¨¦s una aproximaci¨® honesta, molt entenedora, al treball de Barcel¨® i una defensa, per la seva part generosa, dels instants fuga?os, com les diferents formes que projectava al terra la llum solar rondant, travessant, els vitralls de Barcel¨® a la BNP.