Avatars de la Bernat Metge

L¡¯any 1923, Jacques Schiffrin, jueu franc¨¨s, va crear les ?ditions de la Pl¨¦iade, en honor dels grans poetes de Fran?a del segle XVI. L¡¯any 1931, emparat per aquest segell, va crear la col¡¤lecci¨® Biblioth¨¨que de la Pl¨¦iade, el primer volum de la qual va ser l¡¯obra completa de Baudelaire. Despr¨¦s, la col¡¤lecci¨® va ser assimilada per les edicions Gallimard, i encara ¨¦s el cas. Per¨° Gaston Gallimard ¡ªel que va morir amb Albert Camus arran d¡¯un accident a la Proven?a¡ª va haver d¡¯acomiadar Schiffrin amb motiu de les lleis sobre l¡¯estatut dels jueus a la Fran?a ocupada pels alemanys. Schiffrin se¡¯n va anar als Estats Units, i all¨¤ va iniciar una nova etapa com a editor.

Per¨° l¡¯ambici¨® d¡¯aquesta gran col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics de tots els temps ¡ªdes de la B¨ªblia fins a autors encara vius, privilegi de pocs¡ª, va fer que, despr¨¦s de la Gran Guerra, Gallimard deman¨¦s ajuda per a una col¡¤lecci¨® feta amb tanta exig¨¨ncia i que reclama, llavors com avui, una redacci¨® de moltes persones, i fins i tot una granja d¡¯animals d¡¯on surt la pell que es fa servir per a l¡¯enquadernaci¨® dels exemplars. Quan aleshores semblava que la col¡¤lecci¨® havia de morir, se¡¯n va assabentar el general De Gaulle i va dir: ¡°Si cal que l¡¯Estat ajudi una iniciativa tan important per a Fran?a, ho far¨¤¡±. I ho va fer.

?s molt diferent el que ha succe?t amb la nostra extraordin¨¤ria col¡¤lecci¨® ¡ªnom¨¦s de cl¨¤ssics grecs i llatins¡ª Bernat Metge. Francesc Camb¨® la va instituir l¡¯any 1922 per emular les grans col¡¤leccions americanes, angleses, alemanyes i franceses (la Guillaume Bud¨¦, que tamb¨¦ agafa el nom d¡¯un humanista). Li va semblar que aix¨ª faria un gran favor a la cultura catalana, i, per escreix, a la marca Catalunya, que estimava m¨¦s, i amb m¨¦s sentit de la realitat, que molts dels actuals independentistes. Camb¨® va morir l¡¯any 1947, per¨° la col¡¤lecci¨® va continuar. Com que nom¨¦s tenia una hereva i un gendre, aquest, Ramon Guardans, va continuar finan?ant les edicions dels cl¨¤ssics: una despesa notable, i m¨¦s com m¨¦s van passar els anys, perqu¨¨ el nombre de subscriptors i de compradors va minvar per dues raons: perqu¨¨ la gent desconeixia cada cop m¨¦s les lleng¨¹es cl¨¤ssiques, i perqu¨¨ la cultura catalana, en general, va patir el retroc¨¦s que tots sabem a causa del franquisme.

Guardans va morir fa deu anys. Ell i Helena Camb¨® havien estat hereus solitaris, per¨° Guardans va tenir, si no em fallen la mem¨°ria i l¡¯afecte, catorze fills. Mantenir la col¡¤lecci¨®, per tant, havia passat a ser cosa de molts responsables, no tots amb la capacitat de dedicar temps i una suma important al manteniment d¡¯aquella empresa editorial i cultural. Total: Francesc Guardans, fill de Ramon, net de Francesc Camb¨®, va decidir traspassar la Bernat Metge, a manca d¡¯un suport un¨¤nime, i molt comprensible, per part d¡¯una colla de germans de desigual fortuna. Aqu¨ª entra la ra¨® per la qual hem parlat de la Pl¨¦iade de l¡¯editorial Gallimard.

Guardans, fill, va sondejar diverses editorials. Com era d¡¯esperar, cap no va sentir una pru?ja irresistible per editar cl¨¤ssics en grec i en llat¨ª: no solament ja molt poques persones dominen les lleng¨¹es cl¨¤ssiques, sin¨® que tamb¨¦ molt poques s¡¯interessen per la cultura cl¨¤ssica, o per all¨° que se¡¯n deia l¡¯¡°alta cultura¡±. ¡°Xenofont, Dem¨°stenes, Estaci? Vost¨¨ qu¨¨ m¡¯ha d¡¯explicar!¡±. Al final, la cooperativa editorial Som va comprar els drets de la Fundaci¨® Bernat Metge ¡ªsuposo que a un preu munificent¡ª per continuar editant tot el que encara queda per editar, o reeditar, dels cl¨¤ssics grecs i llatins. De moment, encara no figuren a la col¡¤lecci¨® textos importants d¡¯Arist¨°til, com no hi ha Marc Aureli, ni la gram¨¤tica de Varr¨®. S¨®n exemples de tot el que encara es pot fer; i n¡¯hi haur¨¤ molts m¨¦s si els nous gestors de la col¡¤lecci¨® eixamplen el criteri cronol¨°gic de la col¡¤lecci¨® i editen, posem per cas, les Familiars de Petrarca, important¨ªssimes, les Eleg¨¤ncies de Lorenzo Valla, o textos d¡¯Erasme desconeguts pels nostres lectors. Ja es veur¨¤.

Per¨° el que haur¨¤ fallat de deb¨° haur¨¤ estat el govern de Catalunya. Hauria hagut de fer un gest imperial, republic¨¤, com el del general De Gaulle, i posar damunt la taula ¡ªmalgrat tot endeutament¡ª els diners que calgu¨¦s per mantenir una col¡¤lecci¨® extraordin¨¤ria, com nom¨¦s cinc o sis lleng¨¹es de cultura tenen a tot el m¨®n. ?O ¨¦s que la nostra cultura haur¨¤ de viure molts m¨¦s anys dels castells humans, de les botifarrades col¡¤lectives, de les fires del cal?ot, de les festes lleidatanes del cargol i del ball de bastons de Castellter?ol? ?Sap tothom que l¡¯¨²ltim conseller de Cultura que vam tenir ¨¦s un gran aficionat i estudi¨®s de les sardanes (Minyons de Serrat), i que, com vam llegir al digital El Nacional, ¡°s¡¯ha dedicat a produir espectacles de tem¨¤tica historicoetnol¨°gica¡±? (Sic pel que fa a l¡¯¨¨tnia, que vol dir ra?a.)

Dedicarem el pr¨°xim article a una nova, gran edici¨® de la Po¨¨tica, d¡¯Arist¨°til, a c¨¤rrec dels nous editors de la Bernat Metge.