L¡¯ensulsiada

Ho va tenir tot i ho ha perdut tot. Ho va voler tot i ens ha deixat sense res. Fins ara, els grans pol¨ªtics d¡¯aquest pa¨ªs havien fet molt amb ben poc, a vegades nom¨¦s amb un gest o una paraula. Aquest pol¨ªtic que ara diu que ho deixa, en canvi, ¨¦s exactament el cas contrari. Tenint a les seves mans el poder m¨¦s extraordinari que s¡¯hagi concentrat mai a les mans d¡¯un partit catal¨¤, l¡¯ha dilapidat i destru?t, i ha destru?t, a m¨¦s, moltes altres coses, comen?ant per la seva pr¨°pia carrera i la de nombrosos companys seus de partit i d'aliances, seguint per l¡¯estructura sencera del sistema de partits catalans, i acabant, fins i tot, per les idees i els valors de la ideologia i de la cultura pol¨ªtica central a Catalunya, que ¨¦s la del catalanisme pol¨ªtic.

Tot aix¨° ¨¦s obra d¡¯Artur Mas. Amb col¡¤laboracions nombroses i amb complicitats abundants, amb responsabilitats compartides de forma ben extensa en el m¨®n period¨ªstic, intel¡¤lectual, art¨ªstic, esportiu, medi¨¤tic i empresarial, certament. Per¨° tractant-se de qui volia ser un l¨ªder, el l¨ªder suprem, el qui mantenia m¨¦s altes les apostes i assegurades les possibilitats de negociaci¨® i de vict¨°ria, ¨¦s seva la responsabilitat m¨¤xima i la m¨¦s gran de totes, i a ell li correspondr¨¤ respondre davant dels seus conciutadans, els catalans, amb independ¨¨ncia dels deutes que hagi de resoldre davant de la just¨ªcia, i respondre exactament per l¡¯ensulsiada a la qual ens ha portat amb les seves pol¨ªtiques i les seves decisions concretes, per la derrota de dimensions hist¨°riques a la qual ell i els seus ens han abocat a tots.

Va voler organitzar la "casa gran del catalanisme" i el catalanisme s¡¯ha encongit i esquarterat fins a quedar-se ara sense casa. Va plantejar una "transici¨® nacional", i ens trobem ara amb una regressi¨® nacional: en lloc de la independ¨¨ncia, en una marxa accelerada cap a la preautonomia. Va pretendre organitzar Catalunya com un "Estat propi dins d¡¯Europa" i Europa no ha volgut saber res del nou Estat que se li anunciava. Va voler internacionalitzar el conflicte i ha aconseguit el nivell m¨¦s alt de desprestigi i d¡¯enemistat que ha tingut Catalunya dins d¡¯Espanya i d¡¯Europa en tota la seva hist¨°ria. Va voler fer m¨¦s petita i m¨¦s d¨¨bil Espanya i ha aconseguit fer m¨¦s petita i m¨¦s d¨¨bil Catalunya. Tot ho va fiar a l¡¯exercici del dret a l¡¯autodeterminaci¨®, presentat com a dret a decidir, exercit unilateralment, i ara ni tan sols mant¨¦ vig¨¨ncia i futur la idea d¡¯una consulta o d¡¯un refer¨¨ndum legal i acordat. Va fer de la independ¨¨ncia un objectiu cre?ble i a l¡¯abast, i ha cremat la idea d¡¯independ¨¨ncia probablement per d¨¨cades.

Catalunya s¡¯ha vist confrontada, gr¨¤cies als errors de l¡¯independentisme, que s¨®n els errors d¡¯Artur Mas, a la crua realitat del seu pes, la seva for?a i la seva dimensi¨® geopol¨ªtica dins d¡¯Espanya i dins d¡¯Europa. Mas ¨¦s el responsable m¨¤xim dels tres errors m¨¦s importants que ha com¨¨s l¡¯independentisme a l¡¯hora d¡¯afrontar el seu projecte. Un primer error d¡¯an¨¤lisi irrealista de la correlaci¨® de forces, un segon error de tergiversaci¨® de cara als ciutadans respecte a les possibilitats reals d¡¯atendre els objectius proposats i un tercer error, el m¨¦s greu, de substituci¨® del m¨¨tode possibilista del catalanisme, de provada efic¨¤cia hist¨°ria, per un experiment rupturista i de confrontaci¨® amb Espanya i, si calia, amb el m¨®n sencer.

La realitat d¡¯Espanya era molt m¨¦s s¨°lida i seriosa del que Mas havia explicat. L¡¯economia i les empreses no havien de ser tan simp¨¤tiques com Mas pretenia amb un projecte que fabricava inseguretat jur¨ªdica i resultava en una inestabilitat hostil a les lleis dels mercats. La diversitat de la societat catalana era incompatible amb un projecte que no ha dubtat a acollir-se finalment a una idea d¡¯identitat de caire etnonacionalista, despertant en conseq¨¹¨¨ncia reflexos nacionalistes de signe contrari. La Constituci¨® espanyola era molt m¨¦s ferma i efica? del que Mas havia pensat amb les seves fr¨ªvoles ast¨²cies per esquivar o impugnar el marc legal.

Per¨° totes aquestes responsabilitats s¨®n plurals i compartides, i formen part de la confabulaci¨® dels irresponsables, que tan b¨¦ ha explicat Jordi Amat en el seu llibre del mateix t¨ªtol, i que afecta tots els partits i un bon grapat de dirigents, no ¨²nicament Artur Mas. Dins d¡¯aquestes irresponsabilitats encap?alades per Mas, n¡¯hi ha algunes que, a m¨¦s, pertanyen directament a la persona que les va prendre, com s¨®n les convocat¨°ries electorals o les dissolucions del Parlament, atribucions espec¨ªfiques del president de la Generalitat. I tamb¨¦ aqu¨ª les equivocacions de Mas s¨®n desgraciadament memorables: va dissoldre quan no ho havia de fer i no ho va fer quan era necessari, el 2012 i el 2015, respectivament, de manera que cau sobre les seves espatlles la responsabilitat de lliurar la clau de l¡¯estabilitat parlament¨¤ria a la CUP, una for?a desestabilitzadora per definici¨® i a qui nom¨¦s li interessa participar en majories que es dediquin a desestabilitzar i vulnerar la legalitat constitucional.

Que ho fes l¡¯home vocacionalment assenyalat per dirigir la centralitat sociol¨°gica del pa¨ªs, per representar la burgesia i les classes mitjanes i assegurar la prosperitat i la bona marxa de l¡¯economia, per pactar amb Madrid i amb Brussel¡¤les, ¨¦s el m¨¦s i m¨¦s gran pecat i tamb¨¦ el m¨¦s imperdonable. Ungit com el president de la continu?tat pactista i possibilista, Artur Mas es va convertir en el l¨ªder populista i rupturista, capa? de dividir els catalans, enfrontar-los amb Espanya i arrancar-los si calia del marc europeu. La designaci¨® de Puigdemont com a successor ¨¦s la culminaci¨® del disbarat i dels cims de desprestigi als quals ens ha portat aquesta confabulaci¨® d¡¯irresponsables.

No hi ha res de positiu en el seu llegat. Si la hist¨°ria t¨¦ una mica de pietat del seu pas per la m¨¤xima responsabilitat, el deixar¨¤ en l¡¯oblit d¡¯una nota al peu insignificant. Si ¨¦s una mica m¨¦s atenta i rigorosa, li dedicar¨¤ un dels cap¨ªtols m¨¦s negatius de la hist¨°ria de Catalunya, el que correspon als qui han dilapidat l¡¯her¨¨ncia ufanosa que han rebut i han deixat darrere seu una casa en ru?nes.