Mas i l¡¯ombra de Puigdemont

La ren¨²ncia d¡¯Artur Mas a la presid¨¨ncia del PDeCAT fa pensar molts mitjans en les diverg¨¨ncies amb el seu hereu, Carles Puigdemont. El comiat de Mas s¡¯afegeix al de Carles Mund¨®, d'ERC, que renuncia a ser diputat.

A?El Punt Avui Jordi Panyella?titula el seu article ¡°L¡¯home contra la paperera¡± i considera que Mas ha fet una altra pirueta pol¨ªtica per ¡°continuar disparant des d¡¯una altra trinxera, per¨° sense canviar de b¨¤ndol¡±. Per a Xevi Xirgo, Mas finalment ¡°s¡¯ha alliberat de CDC, del PDeCAT i del full de ruta. S¡¯ha alliberat. I al mateix temps, sembla, ha enviat un missatge clar a Puigdemont¡±.

L¡¯editorial de l¡¯Ara considera que Mas s¡¯aparta per deixar pas als nous lideratges d¡¯un espai que aspira a seguir encap?alant l¡¯independentisme per davant d¡¯una ERC que s¡¯ha vist frenada en la seva aspiraci¨® hegem¨°nica. ¡°Ho fa ara amb un missatge de moderaci¨®¡±, recordant que amb el 47% dels vots no es pot accelerar la implementaci¨® de la independ¨¨ncia a curt termini. Esther Vera afirma que amb el seu gest reconeix que el nou artefacte per recuperar-se del su?cidi convergent ¨¦s Junts per Catalunya. Mas admet que ¡°¨¦s el moment d¡¯altres actors, que hauran de fer una lectura menys voluntarista que la que ell mateix va fer el 27-S¡±. David Mir¨® creu que ara s¡¯ha de veure si Puigdemont i els seus li fan cas i accepten treballar plegats amb els pedecats ¡°o b¨¦ tiren pel dret i els marginen¡±. El discurs de Mas, escriu, tenia una flaire admonit¨°ria: no vulgueu pensar que teniu ¡°la f¨®rmula m¨¤gica de l¡¯¨¨xit, perqu¨¨ la pol¨ªtica ¨¦s molt cruel amb qui es creu, ni que sigui per un moment, el l¨ªder providencial: ho dic per experi¨¨ncia, creieu-me¡±.

Mas no s¡¯ha penedit d¡¯haver cedit el pas a l¡¯alcalde de Girona, reflexiona M¨¤rius Carol (La Vanguardia), ¡°per¨° ¨¦s indubtable que aquesta decisi¨® ha marcat la hist¨°ria del pa¨ªs (...) El millor de Mas en pol¨ªtica no han estat mai els seus homes de confian?a¡±. Francesc-Marc ?lvaro defineix Mas com un convers que sempre treia un conill del barret, per¨° passats els comicis del 2015 la seva m¨¤gia es va acabar. ¡°Va fer costat a les decisions de Puigdemont per¨°, a l¡¯hora de la veritat, li va recomanar evitar la DUI i convocar eleccions, un consell que el de Girona no va seguir¡±. Segons Antoni Puigverd, ¡°el proc¨¦s ha tingut, per al pa¨ªs, les conseq¨¹¨¨ncies que sabem. A ell el va convertir en un titella de les circumst¨¤ncies. Finalment es rendeix¡±. I acaba citant L'albatros, de Baudelaire, ¡°tan bell que era volant, que grotesc, ara, que lleig! (...) Les ales de gegant no el deixen caminar¡±. Per la seva banda, Pilar Rahola defensa que ning¨² no podr¨¤ dir que Mas no ha posat el coll en la defensa del pa¨ªs i de les seves idees.

L¡¯editorial del diari recull les raons que Mas va esmentar en la seva ren¨²ncia: deixar pas a nous lideratges i afrontar el seu complicat calendari judicial. N¡¯hi ha una altra: la sent¨¨ncia del cas Palau. El text subratlla que Mas no creu que sigui una bona idea bloquejar l¡¯escena pol¨ªtica catalana, com s¡¯ha mostrat disposat a fer Puigdemont. Per a Enric Juliana, moltes coses van comen?ar la nit del 19 de setembre del 2012, quan un grup molt redu?t de persones va decidir avan?ar les eleccions a Catalunya amb la promesa sobiranista, la vig¨ªlia de l¡¯entrevista de Mas amb Rajoy on el president espanyol es va negar a negociar un pacte fiscal, com era previsible. I en aquelles eleccions del 25 de novembre, Mas va perdre 12 diputats. Segons Salvador Sostres (Abc) un dels qui va aconsellar a Francesc Homs que recoman¨¦s a Mas anticipar les eleccions per aprofitar el moment emocional va ser el llavors director de La Vanguardia, Jos¨¦ Antich.

L¡¯editorial d¡¯El Peri¨®dico veu la ren¨²ncia com un bon reflex de la situaci¨® que viu l¡¯independentisme. ¡°D'una banda, exemplifica la disjuntiva oberta despr¨¦s del frac¨¤s de la via unilateral¡±: mantenir la confrontaci¨® amb l¡¯Estat ¨Ccom defensa Puigdemont¨C?o b¨¦ acatar el marc legal i, sense renunciar a la independ¨¨ncia, governar ¨Cla tesi de Mas i d¡¯una part d¡¯ERC¨C. Per a Enric Hern¨¤nez, plega el pare d¡¯una ¡°transici¨® nacional¡± que ha mutat en regressi¨® auton¨°mica. ¡°Dimiteix tamb¨¦ el l¨ªder que va defensar els tractes de CDC i F¨¨lix Millet (...), que va negar el cobrament de 6,6 milions en comissions via Palau (...) Sota la seva presid¨¨ncia es va teixir la trama del 3%¡±. Emma Riverola afirma que, mentre Puigdemont recorre a la imaginaci¨®, Mas ¡°sorpr¨¨n amb un realisme sobrevingut: no hi ha majoria suficient per imposar res¡±. Per la seva banda, Astrid Barrio considera que amb la seva ren¨²ncia ¡°el que pot quedar a resguard i net ¨¦s el PDeCAT. Aquest cop l¡¯encertar¨¤?¡±.

¡°Mas se¡¯n va incapa? de controlar el pla de ruptura de Puigdemont¡±, titula en portada El Mundo. I enceta l¡¯editorial dient que ¡°el pol¨ªtic que va provocar el caos on viu instal¡¤lada Catalunya va anunciar ahir que deixava la presid¨¨ncia del PDeCAT amb l'objectiu de desembussar les conseq¨¹¨¨ncies ¨²ltimes de les seves pr¨°pies decisions. No sembla una actitud gaire coherent¡±. Per a ?lex S¨¤lmon el dubte ¨¦s si aquesta decisi¨® perjudica o enforteix Puigdemont. Javier Oms acaba el seu perfil de Mas dient que ahir va escenificar la seva en¨¨sima mort: ¡°De moment ning¨² no s¡¯atreveix a enterrar-lo¡±.

Bieito Rubido (Abc) defineix Mas com ¡°home minvant¡± i afirma: ¡°Cridat a ser-ho tot, s¡¯ha quedat en res¡±. A l¡¯editorial, el diari considera que la ren¨²ncia, que se suma a la de Carles Mund¨® de ser diputat, evidencia la ¡°descomposici¨® de l¡¯independentisme¡±. El simple fet, es pot llegir, que ara Mas admeti que l¡¯independentisme no t¨¦ prou for?a ¡°¨¦s el reconeixement d¡¯un frac¨¤s pol¨ªtic i personal¡±. Luis Ventoso, per la seva banda, afegeix una altra definici¨® del personatge: una m¨¤quina d¡¯equivocar-se. La Raz¨®n, a l¡¯editorial, considera Mas el gran culpable del desastre: ¡°Mas s¡¯ha convertit en un personatge tan cremat que els dirigents del seu nou partit s¨®n capa?os de sacrificar-lo dues vegades¡±. Pilar Ferrer el defineix com ¡°l¡¯hereu que va dinamitar CiU¡±.

Pere Mart¨ª (Vilaweb) escriu que Mas ¡°no venia ni dels uns ni dels altres. I ni els uns ni els altres no li ho han perdonat mai. Pels progressistes ¨¦s un burg¨¨s de dretes i pels conservadors ¨¦s un radical separatista que els ha tra?t¡±. ¡°Mas es va criar en temps de majories absolutes del pujolisme, per¨° va haver de gestionar-ne la decad¨¨ncia. (...) Mas diu que ¨¦s un segon pas al costat. Per¨° sembla el definitiu, tot i que continua sent expresident, un c¨¤rrec al qual va arribar massa aviat i massa condicionat per l¡¯ombra del pujolisme¡±. Salvador Cot (El M¨®n) afirma que ¡°Artur Mas ha de ser considerat personatge de talla hist¨°rica, al marge del judici que mereixi cadasc¨². Amb tantes ombres com tenia la vella Converg¨¨ncia peixalcovista i comissionista ¨Cper¨° tamb¨¦ gradualista¨C i tantes llums com t¨¦ el nou independentisme transversal, que ¨¦s capa? d'arribar al sacrifici personal per¨° no de concretar el seu projecte pol¨ªtic, Mas se'n va deixant un pa¨ªs que, pol¨ªticament, no s'assembla al que va trobar. El catalanisme encara ¨¦s lluny d'?taca, per¨° sabent que hi vol anar¡±. Arnau Urgell (Naci¨® Digital) recorda que la ren¨²ncia ¡°arriba?menys d'una setmana abans de la sent¨¨ncia del cas Palau. El ja expresident del PDeCAT nega que hi tingui cap relaci¨®, per¨° ¨¦s evident que la seva dimissi¨® suposa un aut¨¨ntic tallafoc entre una possible sent¨¨ncia que esquitxi definitivament el finan?ament de l'antiga CDC i el partit que n'¨¦s hereu i que comanda Marta Pascal¡±.

Jos¨¦ Antich (El Nacional) nega que en el comiat de Mas ¡°hi hagi una esmena, ni que sigui parcial, a la pol¨ªtica de Puigdemont. (...) Aix¨° no vol dir que hagi estat d'acord en tot en aquests convulsos ¨²ltims mesos amb el president Puigdemont, per¨° les discrep¨¤ncies que hi hagi hagut ni les expressava en un?off the record?ni tampoc en cercles redu?ts. Per als qui els agradi escorcollar cada una de les paraules del seu comiat, i Artur Mas no t¨¦ fama de ser un pol¨ªtic que improvisa, potser valdria la pena quedar-se amb una de les seves frases: 'He estat un pol¨ªtic que primer ha pensat en el pa¨ªs, segon en el partit i tercer en la persona'. I aqu¨ª va acabar¡±.

A El Confidencial, A. Fern¨¢ndez considera que la vict¨°ria de Puigdemont el 21-D va obrir el cam¨ª per dinamitar el PDeCAT. ¡°Per¨° qui ha mogut fitxa ha estat Mas, prenent la iniciativa¡±. A Libertad Digital, Federico Jim¨¦nez Losantos defensa que Mas s¡¯aparta, com Mund¨®, perqu¨¨ el cop separatista continua. Neus Tom¨¤s (El Diario) recorda que els seus detractors sempre han considerat que perqu¨¨ els catalans oblidessin les tisorades Mas va decidir embolicar-se amb l¡¯estelada. Tot i el frac¨¤s del 2012, va persistir en la seva conversi¨® a l¡¯independentisme. Un factor per explicar la ren¨²ncia ¨¦s l¡¯imminent sent¨¨ncia del cas Palau, sobre uns anys en qu¨¨ Mas ha dit que mai va veure ni sentir res.?