Barreja casolana amb estrelles Michelin

En rares ocasions el vest¨ªbul del Palau de la M¨²sica bull d'excitaci¨® abans que comenci un concert. Anit l'ocasi¨® semblava mer¨¨ixer-ho entre abrics de marca senyorial i texans de disseny, dos mons distants (o, potser, no tant) donant-se efusives abra?ades entre somriures, encara que la pregunta m¨¦s generalitzada no era sobre la protagonista de l'esdeveniment sin¨® sobre el seu c¨°njuge: Ha vingut Sarkozy? La resposta negativa generava curiosament alguna decepci¨® que s'oblidava aviat davant el dubte de si era m¨¦s interessant el selfie amb el p¨°ster de Carla Bruni o amb l'escalinata de Dom¨¨nech i Montaner.

A l'interior ja no hi havia dubtes: tots els m¨°bils apuntaven l'escenari. Carla Bruni centrava totes les mirades amb un saber estar sobre la tarima tan sofisticada i elegant com propera. I ¨¦s aquesta proximitat, que no sembla impostada, la que enamora. La seva forma de tractar l'espectacle com si no estigu¨¦s passant res especial, amb absoluta naturalitat, ¨¦s la que la converteix en un esdeveniment. Molt m¨¦s que la seva veu que quan murmura pot arribar a estremir per¨° que en cantar de deb¨° o deixar-se emportar pel ritme es queda una mica curta.

Carla Bruni no es va mostrar com una gran cantant al Palau per¨° la seva veu va enganxar el p¨²blic que omplia el local amb un savoir faire recalcitrant que li va permetre empalmar sense rubor velles melodies franceses o italianes amb temes d'Abba, Henry Mancini o AC/DC. El que en qualsevol altre context hagu¨¦s estat una incomestible barreja, Bruni la va servir com un ¨¤pat de diverses estrelles Michelin. A aix¨° se li diu poder esc¨¨nic executat, a m¨¦s, sense cap efecte artifici¨®s. Quatre bons m¨²sics, un adequat joc de llums i Bruni murmurant versos d'amor i desengany, deixant-se anar (poc, clar) amb un sorprenent Highway to hell (Carla Bruni a l'infern! Incre?ble! Segur que si molts assistents haguessin conegut la can?¨® s'haurien escandalitzat, com a m¨ªnim una mica) o transvestint el Miss You dels Rolling Stones en inn¨°cua rumba encastellada amb els palmells de molts dels presents (aix¨° s¨ª: ning¨² va sortir a ballar pels passadissos com l'ocasi¨® demanava).

Bruni va exercir de diva, nom¨¦s va parlar en angl¨¨s, es va canviar la jaqueta un parell de vegades, sempre respectant les tonalitats fosques, va cantar en angl¨¨s, franc¨¨s i itali¨¤. Es va passejar entre la platea i fins i tot va demostrar els seus dots com a xiuladora en l'alegre Li plus beau du quartier.

Concert curt per¨° intens. Uns setanta minuts que es van completar amb un parell de bisos de gran import¨¤ncia: Li gar?on trist, de la quebequesa Isabelle Boulay (un nom que haur¨ªem de descobrir per aqu¨ª d'una vegada per sempre) i l'aclaparadora Hallellujah de Leonard Cohen servida a un ritme una mica accelerat per¨° tamb¨¦ emotiu.