Tots som Santos

Fa poc m¨¦s d'un mes (el 4 de desembre) Carles Santos va iniciar un nou cam¨ª cap a qui sap on. Nom¨¦s han passat quaranta dies per¨° la seva abs¨¨ncia ja es nota i es plora. Aix¨ª que amics i coneguts es van reunir anit al Teatre Lliure de Montju?c (el seu Teatre Lliure, encara que hagu¨¦s estat millor el de Gr¨¤cia per¨° la capacitat es va imposar) per deixar molt clar que, encara que ja no se'l vegi per aqu¨ª, Santos segueix estant entre nosaltres. En realitat, tots som Santos, i haur¨ªem de seguir sent-ho perqu¨¨ quan alg¨² se'n va i deixem de recordar-lo, deixem de parlar d'ell, aquest alg¨² desapareix i, com a societat amb cultura que creiem ser, no ens podem permetre el luxe (no seria un luxe) que una personalitat com la de Santos desaparegui.

El Santos va estar ahir a la nit al Lliure inundant-ho tot, a l'escenari, a la platea i, fins i tot, al vest¨ªbul i al bar. Sobre el paper hauria d'haver estat una nit trista, plorar per qui se'n va anar i compadir-nos per la seva abs¨¨ncia. Minuts abans de comen?ar la vetllada el Lliure era el m¨¦s allunyat que un pugui imaginar a una vetlla. Tot eren riures i bon humor, tabola, abra?ades, an¨¨cdotes i taronges. Actors, m¨²sics, directors d'escena, cineastes, ballarins i fins i tot algun exconseller de cultura, com si es tract¨¦s de la reuni¨® d'una gran fam¨ªlia ben avinguda, havien convertit l'espera en una festa tal com al Santos li hagu¨¦s agradat. Com succe?a en totes les seves estrenes. I, a m¨¦s, amb l'olor i el sabor de les taronges recentment pelades, aires de la seva Val¨¨ncia.

Era la millor manera de comen?ar. I el millor encara havia d'arribar perqu¨¨ dins del recinte no hi va haver ni un sol discurs, ni una sola incitaci¨® a la llagrimeta f¨¤cil, ni un sol paneg¨ªric edulcorat de falses emocions. ¡°Santos, cabr¨®!¡± va ser el crit que va obrir l'espectacle, tota una declaraci¨® d'intencions en un mon¨°leg que ja s'havia utilitzat per obrir un dels seus ¨²ltims muntatges de t¨ªtol inapel¡¤lable Petetisme il.lustrat i que anit va encaixar de meravella en un acte que va ser molt m¨¦s que un homenatge.

Despr¨¦s d'una picada d'ullet al seu admirat John Cage, el piano de cua va apar¨¨ixer dominant l'escena, il¡¤luminat per¨° sol, que no solitari encara que ning¨² el va tocar aquesta nit. Van sonar en la penombra les notes de l'inici¨¤tic Bujaraloz by night i va ser un dels moments m¨¦s emotius de la vetllada quan Cesc Gelabert va dansar sobre les entranyables repeticions pian¨ªstiques.

I el piano seguia sol, il¡¤luminat, contemplant-ho tot. Una hora despr¨¦s que Gelabert hagu¨¦s desaparegut deixant els presents amb un sospir, una enorme xarxa met¨¤l¡¤lica que sostenia diverses boles d'acer va caure per sorpresa (o no) sobre el piano destrossant l'instrument. Un aut¨¨ntic happy end (Santos deia que tot pianista havia de destrossar un piano com a m¨ªnim una vegada a la seva vida per aconseguir la plenitud) per a una nit de sobresalts. Despr¨¦s d'uns segons d'incertesa van sonar uns t¨ªmids aplaudiments que es van convertir en una ovaci¨® tancada i emotiva de diversos minuts amb tot el p¨²blic que omplia el Lliure dempeus i el gran tel¨® vermell completament baixat.

Entre l'aparici¨® del piano i la seva destrucci¨® s'havien succe?t sobre l'escenari fragments dels muntatges m¨¦s emblem¨¤tics de Santos, des de les piruetes vocals fins a la impressionant estructura sonora dels Cabo San Roque, des de centelleigs del seu entranyable minimalisme faller al r¨¨quiem coral... Tot Santos en una preciosa c¨¤psula concentrada, que ¨¦s una ll¨¤stima que es consumeixi en una sola nit i despr¨¦s desaparegui.