Els indicis que fonamenten el 3% de Converg¨¨ncia en el ¡®cas Palau¡¯

El PDeCAT de l¡¯expresident Carles Puigdemont t¨¦ aquest dilluns una cita amb el seu passat m¨¦s fosc. El partit que fins fa poc responia al nom de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC) rep la sent¨¨ncia del cas Palau. Tres magistrats decideixen si la formaci¨® ¡ªobligada a ren¨¦ixer, precisament, per les sospites de corrupci¨®¡ª es va finan?ar de forma irregular durant una d¨¨cada, entre el 1999 i el 2009. Si ho fan, per primera vegada haur¨¤ quedat acreditat el ¡°3%¡±, una al¡¤lusi¨® al cobrament de mossegades per obra p¨²blica a Catalunya que va popularitzar Pasqual Maragall. El sistema va funcionar en els ¨²ltims anys de Jordi Pujol, per¨° tamb¨¦ durant la travessia del desert de Converg¨¨ncia a l¡¯oposici¨®, abans que Artur Mas acced¨ªs (2010) a la presid¨¨ncia de la Generalitat.

Converg¨¨ncia figura en el cas Palau com a responsable civil a t¨ªtol lucratiu. La Fiscalia Anticorrupci¨® conclou que es va beneficiar de la comissi¨® d¡¯un delicte. I demana que aquests cobraments irregulars (que xifra en 6,6 milions) siguin decomissats. Per afrontar la seva responsabilitat, el partit va haver de posar 15 seus com a aval. Encara que ¨¦s l¡¯hereu pol¨ªtic i jur¨ªdic de Converg¨¨ncia, el PDeCAT busca desvincular-se del cas. No obstant aix¨°, una condemna provaria per primera vegada el finan?ament il¡¤legal de la que, durant molts anys, ha estat la for?a pol¨ªtica central a Catalunya.

Despr¨¦s de vuit anys de silenci, Millet va reblar el clau en confessar al judici

Converg¨¨ncia, segons la tesi del fiscal, va rebre 6,6 milions de Ferrovial a canvi de l¡¯adjudicaci¨® de grans obres p¨²bliques, com la Ciutat de la Just¨ªcia ¡ªon es va celebrar el judici l¡¯any passat¡ª o la l¨ªnia 9 del metro de Barcelona. Aquests pagaments suposaven el 4% de l¡¯import de l¡¯obra adjudicada. La major part dels diners (2,5%) anava al partit; la resta (1,5%) a F¨¨lix Millet i Jordi Montull, els m¨¤xims responsables del Palau de la M¨²sica i els saquejadors confessos de la instituci¨®. Millet i Montull, que aquest dilluns afronten tamb¨¦ la seva previsible condemna, hi participaven com a comissionistes. La constructora, per la seva banda, camuflava les mossegades com a donacions altruistes al coliseu modernista.

La investigaci¨® es va iniciar el 2009 pel desviament de fons de Millet i Montull, per¨° aviat van aflorar les proves contra CDC. Nom¨¦s un responsable del partit ¡ªl¡¯extresorer Daniel Os¨¢car¡ª est¨¤ acusat penalment i afronta vuit anys de pres¨®. El fiscal creu que ¡°alts responsables¡± de CDC coneixien la trama. Aquests s¨®n els principals indicis que fonamenten l¡¯exist¨¨ncia del 3%.

Documents comptables

Els documents s¨®n expl¨ªcits: citen obres, pagaments i fins i tot percentatges

Els Mossos van registrar el Palau el 23 de juliol del 2009. Hi va apar¨¨ixer, entre altres documents, una taula comptable de l¡¯any anterior. A les columnes figuren, successivament, ¡°cobrament Ferrovial¡±, ¡°pagaments a Daniel¡±, ¡°cobrament a GPO¡± i ¡°cobrament Fundaci¨®¡±. Tot i que els acusats ho van negar en un primer moment, el fiscal conclou que Daniel no ¨¦s un altre que Daniel Os¨¢car, el tresorer. En un altre document apareix una de les vies de finan?ament irregular: els falsos convenis entre el Palau i la Fundaci¨® Trias Fargas, lligada a CDC. El Palau va lliurar 630.000 euros a la fundaci¨® fins al 2008. En els papers apareixen xecs correlatius i amb la mateixa data: un pagament del Palau a la Trias Fargas i, el mateix dia, un pagament de Ferrovial al Palau per descomptat ¡°patrocini¡±.

Les notes de Gemma

Una de les protagonistes del cas Palau ¨¦s Gemma Montull, filla de la m¨¤ dreta de Millet i administradora financera del Palau. En les seves anotacions manuscrites, relaciona pagaments de Ferrovial al Palau amb pagaments de la instituci¨® musical a la Trias Fargas.

L¡¯ordinador de Milllet

Als ordinadors de Millet i de la seva secret¨¤ria tamb¨¦ es va trobar or. Un dels documents exhibits al judici ¨¦s molt eloq¨¹ent. Aqu¨ª s¡¯esmenta ¡°adjudicaci¨® Ciutat Judicial¡± al costat d¡¯unes quantitats i percentatges. Sota l¡¯ep¨ªgraf Carles Torrent (tresorer de CDC mort el 2005) apareix ¡°Ciutat Judicial¡± (263 milions), ¡°Ferrovial¡± (57 milions) i ¡°el 4%¡± (la comissi¨® a repartir entre Converg¨¨ncia i Millet i Montull) que va ascendir a 2,3 milions d¡¯euros.

Reuni¨® amb el tresorer

L¡¯autora de part dels documents incriminatoris ¨¦s Cristina T., una de les tres secret¨¤ries que va tenir Millet en la seva llarga etapa al capdavant del Palau. Segons la seva declaraci¨® al judici, l¡¯expresident citava de forma freq¨¹ent a reunions fugaces al seu despatx a l¡¯extresorer Torrent, que en una ocasi¨® va sortir carregat amb una ¡°bossa¡± que no portava en entrar. L¡¯extresorer anava amb cotxe a la cita. ¡°Era un moment, pujava i se n¡¯anava¡±, va detallar la secret¨¤ria, que va dir que ignorava el contingut d¡¯aquella bossa.

Les confessions del judici

Va ser l¡¯¨²ltima estocada. Durant vuit anys, els principals implicats en el saqueig del Palau van mantenir un escrupol¨®s silenci sobre els seus tractes amb Converg¨¨ncia. Arribat el judici, van decidir col¡¤laborar per alleugerir les seves penes. Les confessions no van aportar elements nous, per¨° van refor?ar la tesi del fiscal. ¡°Ferrovial feia donacions perqu¨¨ els diners anessin a Converg¨¨ncia a canvi d¡¯obra p¨²blica¡±, va dir Millet d¡¯esma des de la seva cadira de rodes. Va ser una explosi¨® controlada: el prohom va assenyalar els tresorers (un mort, l¡¯altre acusat), per¨° va evitar esmentar alts c¨¤rrecs del partit. Amb el seu peculiar sentit de l¡¯humor, Jordi Montull ¡ªm¨¤ dreta de Millet¡ª va apuntar que, en un moment donat, les mossegades van passar del 3% al 4% perqu¨¨ Converg¨¨ncia ¡°volia m¨¦s diners¡±. Gr¨¤cies a la seva col¡¤laboraci¨®, Millet i Montull van aconseguir que el fiscal rebaix¨¦s ¡ªa 15 i 11 anys¡ª les seves peticions de pres¨®. No obstant aix¨°, la m¨¦s beneficiada va ser Gemma Montull, que afronta finalment una petici¨® de tres anys de pres¨®.