Olot, d¡¯arbres i fa?anes

La reforma del Firal d¡¯Olot, nom popular del passeig de l¡¯Escultor Miquel Blay, ¨¦s ara not¨ªcia en diferents mitjans gironins. Un espai urb¨¤ de marcat car¨¤cter en aquesta ciutat i que forma un dels tres bra?os que convergeixen des de tres direccions diferents en la singular placeta davant de les escales de l¡¯esgl¨¦sia de Sant Esteve: el que ens ocupa, el carrer Sant Rafel i el de Sant Esteve. Ara est¨¤ en obres i li han aixecat tots els paviments. Sense els senyals que voreres, cal?ades i passeig central dibuixen i accentuen la seva linealitat, queden els arbres per mostrar l¡¯espacialitat civil d¡¯aquest passeig. La mala not¨ªcia ¨¦s que s¡¯han arrencat els arbres de davant d¡¯alguns edificis importants del passeig. Aquests edificis ¡ªla casa Sol¨¤-Morales, el Teatre Principal i la casa Gaiet¨¤-Vila, que tanca, presideix i articula aquest espai amb la placeta davant l¡¯esgl¨¦sia¡ª quedaran sense arbres al davant amb l¡¯argument que les tres fa?anes es puguin veure sense obstacles.

No escric aquestes l¨ªnies en defensa dels arbres com a elements naturals i vius i no em mou una defensa de car¨¤cter purament ecol¨°gica. Escric per defensar els arbres en tant que elements urbans i urbanitzadors de primer ordre. Dibuixen i perfilen uns espais de manera similar a com ho fan les columnes d¡¯una catedral a la nau central. ?s m¨¦s, en alguns casos els arbres corregeixen petits defectes d¡¯ali-neaci¨®, aportant ordre i regularitat all¨¤ on les fa?anes no ho han aconseguit totes soles. Aqu¨ª, al Firal, igual que succeeix a la Rambla de Barcelona o al Paseo del Prado de Madrid, els arbres tenen la seva pr¨°pia llei i ajuden que els espais que els acullen semblin m¨¦s regulars i, per tant ¡ªi aix¨° ¨¦s important¨ªssim¡ª, m¨¦s neutres i c¨ªvics i, si m¡¯apuren, els diria que democr¨¤tics. Aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s cabdal, ja que, al contrari, els arguments per reurbanitzar aquest tipus d¡¯espai i prendre aquesta mena de decisions semblen estar basats exclusivament en fets singulars, emblem¨¤tics i especials, i no pas quotidians.

Pel que es pot llegir a la premsa, es pret¨¦n que aquest espai ¡°estigui preparat per fer-hi concerts, concursos d¡¯escacs, passejades de gegants i les altres activitats que s¡¯hi solen fer cada any¡±. Tots ells esdeveniments sens dubte importants, per¨° al costat dels fets ordinaris, com ara el mercat dels dilluns que ocupa l¡¯esmentat Firal (i que, per cert, no s¡¯esmenta), tenen al meu entendre una feble consist¨¨ncia argumental.

Segons Vitruvi, al seu tractat De Architectura, aquesta descansa sobre tres principis b¨¤sics: venustas, firmitas i utilitas (bellesa, fermesa i utilitat), i jo hi afegiria el de civitas. Aquest principi ¨¦s el que hauria de servir per posar l¡¯arquitectura al seu lloc, i aquest lloc, a les nostres ciutats, ¨¦s el fons de l¡¯escenari, i no pot ser el protagonista. Si alguns edificis, com ara els tres que es volen significar, van ser dissenyats pels seus autors de manera espl¨¨ndida i fora del com¨², estic segur que ho van ser per servir d¡¯exemple a altres que vindrien m¨¦s tard. A m¨¦s, aquests edificis eren fets amb generositat, i si es fa aix¨ª no ¨¦s per reclamar un protagonisme com el que ara se¡¯ls vol donar.

Poder veure algunes fa?anes sense arbres al davant ¨¦s una decisi¨® que contribueix a muse?tzar la ciutat i en certa mesura a robar-la als seus ciutadans per convertir-la en una capritxosa atracci¨® m¨¦s, que li lleva el component civil, quotidi¨¤ i ordinari que tenen els llocs on vivim. La ciutat est¨¤ feta de moltes coses, algunes de gran qualitat i d¡¯altres amb poca o gens, per¨° ¨¦s el resultat de conjunt el que importa, i els arbres ajuden a fer conjunt. La simplificaci¨® que suposa en mat¨¨ria urbana treure arbres per poder veure unes poques fa?anes representa suprimir la complexitat del fet urb¨¤ que ¨¦s el resultat de la col¡¤laboraci¨® entre edificis diversos. La qualitat dels espais urbans d¡¯Olot ¨¦s superior a la mitjana de moltes de les nostres ciutats. Per qu¨¨ espatllar-la?