Lady Gaga, quan el pop ¨¦s lit¨²rgia

Brillava com un boc¨ª d'or a les mans d'un miner, com totes les palletes d'or que el riu pogu¨¦s portar. Sota els focus tot eren pampallugues, des del barret fins a la punta de les sabates. Elevada sobre una estructura per sobre de l'escenari, que va apar¨¨ixer despr¨¦s d'un enorme cron¨°metre que amb el seu compte enrere va fer m¨¦s suportables els 15 minuts de retard, Lady Gaga iniciava al Sant Jordi de Barcelona la seva gira europea, suspesa per motius de salut al setembre. I ho va fer per la porta gran, amb un gran aparell de llums i un desplegament imaginatiu de mitjans al servei de la seva figura. L'espectacle havia comen?at.

?s clar que els espectacles de la diva tenen espai reservat a la paraula, que tamb¨¦ brillen sota les llums, com si estiguessin banyades amb lluentons igual que l'estrella. Despr¨¦s de la segona can?¨®, Ay-o, Gaga es va quedar congelada, imm¨°bil. Semblava un recurs per donar m¨¦s import¨¤ncia al que volia dir, en realitat una salutaci¨® convencional: preguntar quantes vegades l'havien vist en directe els que eren all¨¤, agrair-los haver-se gastat diners en l'entrada i referir-s'hi com a "petits monstres", la paraula franca que fa comunitat amb Lady Gaga. Perqu¨¨ ella sap que en els temps de xarxes socials les grans estrelles han de tenir aix¨° que ara es diu relat, alguna cosa a vendre m¨¦s enll¨¤ de la m¨²sica, si escau manuals d'autoajuda per superar tot aix¨° de viure. Despr¨¦s d'aquesta primera i lleu intervenci¨®, va sonar Poker face, que va col¡¤locar enmig de tres can?ons del seu nou disc, material de xoc del concert, obert amb Diamond heart. Tot seguit va venir l'explosi¨® guitarrera de?Perfect illusion mentre els llums encegaven intermitentment des de la part posterior de l'escenari. Acabava el primer dels set actes del recital.

Despr¨¦s d'una breu projecci¨® a la pantalla que descendia sobre l'escenari, tralla visual per seguir. Foc i flames van omplir la pantalla central i les superiors, les que amagaven els llums situats sobre la pista. Sonava John Wayne per seguir mostrant m¨²scul amb can?ons noves, i quan va acabar de cantar-la, ja hier¨¤tica perqu¨¨ es poguessin percebre les transpar¨¨ncies de la nova vestimenta que duia, una nova presentaci¨® amb aires d'autoafirmaci¨®. Pas als ritmes?house de Scheibe per dansar amb tot el cos de ball sobre unes rampes d'altura i inclinaci¨® regulable. I ¨¦s que el terra de l'escenari podia pujar i baixar, inclinant-se m¨¦s o menys per obtenir geometries variables. Quedava clar que el concepte d'espectacle estava molt cuidat, destacant una il¡¤luminaci¨® que deixava molts punts de l'escenari a la penombra, jugant amb tons anyils i blau fosc per ressaltar les penombres i les projeccions de la pantalla, encarregada de fer de frontissa entre els actes del concert. El segon es va tancar amb Alejandro.

Precisament en aquest interludi es va trobar a faltar m¨¦s dinamisme en el recital, ja que despr¨¦s d'Alejandro el p¨²blic es va refredar tot esperant la nova aparici¨® de la diva, que es tornava a canviar de vestit. Va reapar¨¨ixer tocant, o simulant-ho, no va quedar clar, un sintetitzador penjat com una guitarra. El que s¨ª que va quedar clar ¨¦s que els lluentons no havien desaparegut, en aquest cas donant relleu a un model en blanc amb botes altes i pantalons curts. Semblava una Pinito del Oro postmoderna. Pinta id¨°nia per cantar Just dance i donar curs a l'hedonisme. De nou frenada, la diva a l'estil d'una esfinx congelada i una altra presentaci¨® c¨°mplice amb els petits monstres, els seus fans. Aquests tenien els ulls com plats, atents a la quantitat d'est¨ªmuls visuals que els assaltaven sense descans. Encara se'ls van obrir m¨¦s quan a Lady Gaga la va mig despullar un dels seus ballarins per deixar en termes encara m¨¦s redu?ts la seva redu?da vestimenta. La cosa es va aturar quan li va descobrir els bra?os. Va sonar Telephone amb m¨¦s cops de guitarra, i un nou acte va concloure. El concert ja estava avan?at, la diva es tronava a canviar i el p¨²blic volia arribar al cel.

L'ascensor el posava Lady Gaga, per¨° s'aturava a tots els pisos. I d'acord, ella era sempre el centre de les imatges, per¨° potser els fidels de la diva van a un concert per veure-la no precisament a la pantalla. Passant p¨¤gina, a Applause es van despenjar tres ponts del sostre i Lady Gaga, ara vestida com una ninja amb una indument¨¤ria ajustada i negre de m¨¤nigues estampades amb flors, va passar de l'escenari principal als tres secundaris repartits per la pista. Tot menys el seu cos era color, amb unes floretes innocents que ho decoraven tot. Va ser el m¨¦s vist¨®s del recital, a m¨¦s de l'encesa de m¨°bils del p¨²blic que va arribar amb The edge of glory, dedicada a Barcelona i a la seva trag¨¨dia de l'estiu.

El concert va continuar amb la mateixa t¨°nica, un gran desplegament audiovisual entre aturades, amb multitud de pantalles que nom¨¦s tenien un objectiu: ella. I ella va voler ¨Cho vol sempre¨C?funcionar com alguna cosa m¨¦s que una cantant, m¨¦s aviat com una mena de guia espiritual sempre disposada per a aquells que sol¡¤licitin la seva empara i comprensi¨®. Per aix¨° els concerts de Lady Gaga s¨®n una lit¨²rgia, lit¨²rgia vistosa destinada a aquells que se senten incompresos. Un relat anterior a la B¨ªblia que cola entre uns cops de guitarra tan antics com les misses.