Llucia Ramis: ¡°Faig un cant al periodisme de la vella escola¡±

¡°Estic euf¨°rica¡±. Han estat, pr¨¤cticament, les primeres paraules de l¡¯escriptora i periodista Llucia Ramis (Palma, 1977) en guanyar la tercera edici¨® del Premi Llibres Anagrama de Novel¡¤la en catal¨¤ amb l'obra Les possessions, que l¡¯editorial publicar¨¤ al mar? i, en castell¨¤, probablement a l¡¯abril, a c¨¤rrec de Libros del Asteroide. L¡¯obra (¡°cr¨ªtica, per¨° no de den¨²ncia¡±, avan?a l¡¯autora) ¨¦s una estampa de la societat actual a trav¨¦s de diverses hist¨°ries que, tot i ser inventades, es poden llegir en clau molt real. ¡°Sempre he pensat que s¡¯ha d¡¯escriure sense por, per¨° s¡¯ha de publicar amb por¡±, diu Ramis. ¡°Aix¨ª saps que has fet alguna cosa prou arriscada o honesta¡±. L'honestedat l¡¯ha portat a escriure, en primera persona, de tots els tab¨²s d¡¯una fam¨ªlia que, insisteix, no ¨¦s la seva: ¡°Si ho fos, estaria molt inquieta¡±.

Per una banda, hi ha el pare de la narradora, que perd el cap perqu¨¨ li intenten robar unes terres; per l'altra, l¡¯avi, que el 1993 es veu implicat en unes martingales que acaben amb un succ¨¦s macabre; per ¨²ltim, hi ha la hist¨°ria de la parella, un periodista que dona peu a reflectir la corrupci¨® en la professi¨®. ¡°El m¨¦s admirable de la novel¡¤la ¨¦s que t¨¦ m¨²ltiples capes¡±, ha comentat Sergi P¨¤mies, en nom del jurat del premi, format tamb¨¦ per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Mons¨®, Isabel Obiols i Silvia Ses¨¦. ¡°Barreja amor, precarietat laboral (period¨ªstica), misteri, mem¨°ria, nost¨¤lgia¡­ tot molt ben trenat¡±. L¡¯altre encert de la novel¡¤la, segons ha especificat P¨¤mies, ¨¦s ¡°un punt obsc¨¨ de la llengua, rica i vibrant¡±.

Ramis no amaga un ¡°cant al periodisme de la vella escola com a forma de vida i com a opci¨® professional¡±. La parella de la narradora (reconeixible en un professional conegut a Balears) representa els valors que s¡¯han perdut (o s¡¯estan perdent) en la professi¨®: ¡°Hi ha qui es pensa que amb Twitter i Facebook ja s¡¯est¨¤ prou informat. I no!¡±, critica Ramis. ¡°Des del 2007 el periodisme est¨¤ patint una decad¨¨ncia brutal i els periodistes no ho estem fent b¨¦¡±, admet. Jordi Herralde, editor d¡¯Anagrama, coincideix quan destaca la relaci¨® ¡°cr¨ªtica, ambivalent i apassionada del periodisme¡± que hi ha a la novel¡¤la, una relaci¨® que aparellada amb la crisi econ¨°mica, pol¨ªtica i social que va esclatar el 2007.

En aquesta novel¡¤la, com en les anteriors, el fil conductor ¨¦s la crisi. ¡°No surto gaire de l¡¯any 2007 perqu¨¨ ¨¦s quan va comen?ar la crisi [i va publicar la seva primera novel¡¤la, Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys] i em serveix per explicar tot el que est¨¤ passant¡±. Herralde extreu de la lectura una pregunta que pot ser definit¨°ria: ¡°Som fills de la Transici¨® o de la corrupci¨®?¡±

El jurat ha valorat ¡°la mestria i la solidesa narrativa de l¡¯autora, que ha lliurat una novel¡¤la composta per m¨²ltiples capes, narrada per una veu protagonista d¡¯una gran humanitat i escrita amb una llengua rica i vibrant¡±. Al premi, dotat amb 6.000 euros, s'hi havien presentat 28 originals i el de Ramis ho va fer sota el pseud¨°nim ¡°A.¡± ¡°Un pseud¨°nim que no serveix de gaire perqu¨¨ a la tercera l¨ªnia ja saps que ¨¦s ella, evidentment¡±, ha dit, amb humor, P¨¤mies, remarcant aix¨ª el segell literari de Llucia Ramis. ¡°El to de la novel¡¤la ¨¦s una evoluci¨® dels llibres anteriors de l¡¯autora¡±, ha comentat P¨¤mies. ¡°?s com si fos un ¡®grans ¨¨xits de Llucia Ramis¡¯ perqu¨¨ cont¨¦ tots els seus registres: periodisme informatiu, columna d¡¯opini¨®, l¨ªrica liter¨¤ria, humor¡­ Si en els seus tres llibres anteriors se centrava en un registre concret, ara ha tret tota la caixa d¡¯eines per muntar una novel¡¤la actual que, tot i aix¨ª, no t¨¦ data de caducitat¡±.