Posar fi a ¡°l¡¯ostracisme¡± de Manuel de Pedrolo

Era radicalment ateu, radicalment anticapitalista, radicalment antiautonomista ¨Cindependentista declarat en un temps en el qual no era tend¨¨ncia¨C i tan transgressor que l'obra i creativitat de Manuel de Pedrolo no va ser prou valorada en el seu temps: ¡°La celebraci¨® de l'any servir¨¤ per posar fi al seu ostracisme i perqu¨¨ es valori el seu paper en la literatura catalana del segle XX¡±, sostenia la professora de la Universitat de Barcelona i cr¨ªtica liter¨¤ria Anna Maria Vilallonga, comiss¨¤ria de l'Any Pedrolo en la presentaci¨® dels m¨²ltiples actes organitzats per la Instituci¨® de les Lletres Catalans i el Departament de Cultura de la Generalitat. Manuel de Pedrolo, que va n¨¦ixer a Arany¨® (Segarra) el 1918 i va morir a Barcelona el 1990, va ser un dels escriptors m¨¦s prol¨ªfics de la hist¨°ria de la literatura catalana. Ho va ser en gaireb¨¦ tots els g¨¨neres: teatre, poesia ¨Cincloent-hi la poesia visual¨C, narrativa breu, novel¡¤la ¨Cm¨¦s de 70 t¨ªtols¨C, diaris, informes i articles de premsa.

Tot aix¨° sempre escrit en catal¨¤, mai va utilitzar el castell¨¤, i amb un posicionament personal molt radical amb al¡¤legats independentistes rotunds que recorren la seva obra ¡°i que ara resulten de molta actualitat¡±, com ha dit Laura Borr¨¤s, directora de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes. L'Any Pedrolo pret¨¦n visualitzar la ingent obra de l'escriptor m¨¦s enll¨¤ de?Mecanoscrit del segon origen, la seva novel¡¤la de ci¨¨ncia-ficci¨® m¨¦s llegida i venuda, i la polic¨ªaca Joc brut. La ci¨¨ncia-ficci¨® i el g¨¨nere negre, per¨° tamb¨¦ el teatre de l'absurd, la novel¡¤la er¨°tica i l'assaig van tenir cabuda en l'extensa obra de Pedrolo, que, a m¨¦s, va traduir escriptors contemporanis anglesos i francesos ¨Ccom John le Carr¨¦, Friedrich D¨¹rrenmatt o Georges Simenon¨C amb novel¡¤les que va incorporar a la col¡¤lecci¨® La Cua de Palla (Edicions 62), que va dirigir entre el 1963 i el 1970.

¡°El seu ritme d'escriptura i de creativitat va topar amb la censura del r¨¨gim franquista i aquest ¨¦s un dels motius que una important part de la seva obra no s'hagi conegut prou¡±, explicava la comiss¨¤ria de l'Any Pedrolo, que reconeixia, tamb¨¦, que l'autor va ser controvertit en el seu temps: "Hi ha gent que diu que no li agradava gens".

La censura va ser la causant que moltes de les seves novel¡¤les es publiquessin anys despr¨¦s que Pedrolo les escrigu¨¦s. Va passar amb Cendra per Martina, que va ser escrita el 1952 per¨° no es va publicar fins al 1967, o la tetralogia La terra prohibida, escrita el 1957 i publicada 20 anys m¨¦s tard. Precisament la celebraci¨® del centenari del naixement de l'escriptor ha estat el detonant per a la reedici¨® de 23 dels seus t¨ªtols per editorials com Comanegra, Sembra Llibres o Pag¨¨s. Nou d'ells es van tornar a publicar l'any passat, entre els quals hi ha?Milions d¡¯ampolles buides, Tocats pel foc o El principi de tot. ¡°Prova de l'inter¨¨s que hi ha en la celebraci¨® de l'Any Pedrolo ¨¦s que moltes editorials ja han reeditat t¨ªtols un any abans¡±, apuntava la comissaria. Catorze obres m¨¦s tornaran renovades al llarg d'aquest any, entre les quals n'hi ha una d'in¨¨dita que publicar¨¤ Comanegra i un Manual de Pedrolo, una antologia dels seus textos de ficci¨® i no ficci¨® que editar¨¤ Amsterdam. Tamb¨¦ al llarg del 2018 es publicar¨¤ una biografia sobre l'autor i un llibre sobre els textos i informes que feia per a les editorials.

Una de les activitats principals de l'any ser¨¤ la muse?tzaci¨® de la casa de l'autor a T¨¤rrega (Urgell) que se sumar¨¤ a l'Espai Pedrolo, que s'encarrega de custodiar i conservar l'arxiu del fons documental i la divulgaci¨® de Pedrolo en la seva faceta m¨¦s personal i liter¨¤ria, una activitat que desenvolupa la Fundaci¨® Pedrolo, que va n¨¦ixer impulsada per la seva filla, Adelais, el 2005. Ella reivindica la figura del seu pare que ent¨¦n que no ha estat prou reconeguda: ¡°Fins ara el seu reconeixement ha estat popular, probablement perqu¨¨ la seva literatura era d'emocions, transgressora i aix¨° molestava el sistema¡±.

Festivals literaris, exposicions, espectacles teatrals i dos simp¨°siums de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona s'encarregaran d'abordar el valor de l'obra de l'escriptor i de la seva vig¨¨ncia al llarg d'aquest any. Part del seu fons documental, al voltant de 20.000 p¨¤gines, ser¨¤ digitalitzat per la C¨¤tedra M¨¤rius Torres de la Universitat de Lleida i 25.000 p¨¤gines del Fons Pedrolo perqu¨¨ es puguin consultar per internet. ¡°?s important que les commemoracions d'aquest tipus deixin alguna cosa tangible, m¨¦s enll¨¤ dels festivals i exposicions que es puguin organitzar, perqu¨¨ al cap i a la fi costen un esfor?¡±, ha apuntat Borr¨¤s. La partida de Cultura per a l'Any Pedrolo ¨¦s d'uns 50.000 euros.