Primer Hans i despr¨¦s Joan, la hist¨°ria d¡¯un emprenedor amant del futbol

Joan Gamper (Winterthur, Su?ssa, 1877-Barcelona, 1930) va ser essencialment un apassionat de l'esport en general ¨Cfeia ciclisme i rugbi, entre d'altres¨C i un amant, en particular, del futbol, al qual va jugar, i molt b¨¦, i es va acabar erigint en una de les seves grans figures mundials, com a fundador del Zuric, primer, i del FC Barcelona, despr¨¦s, ciutat, a m¨¦s, a la qual quedaria lligat per sempre. Gamper, l¡¯inventor del Bar?a (Lavinia Produccions, 2018) ¨¦s una aproximaci¨® a la seva figura i al seu llegat a trav¨¦s dels ulls dels seus tres nets: Manel, Xavi i Emma Gamper.

El documental, dirigit per Jordi Ferrerons, es va presentar ahir dilluns al Teatre Romea, molt a prop del lloc on en el seu moment se situava el Gimn¨¤s Sol¨¦, en qu¨¨ un jove de tot just 22 anys, que llavors es deia Hans, va fundar amb un grup d'amics i coneguts el FC Barcelona el 1899. Despla?at a la costa mediterr¨¤nia per fer negocis, la seva ¨²nica inquietud era jugar a futbol, com havia estat fent des de feia anys, aix¨ª que com que no hi havia cap equip on ho pogu¨¦s fer, en va crear un del no-res.

Amb un relat en el qual es combinen imatges actuals i d'altres de la Barcelona dels anys vint, el documental ¨Cque es podr¨¤ veure el 23 de gener per TV3 i Bar?aTV a les 22.00¨C s'endinsa en els aspectes menys coneguts de la vida d'aquest emprenedor, que amb 18 anys ja havia donat origen al naixement del club de futbol a la seva ciutat, Zuric, ja que a Su?ssa la febre pel futbol es va estendre gaireb¨¦ tan r¨¤pidament com a Anglaterra i als anys setanta ja era un esport for?a popular. Res a veure amb l'Espanya de finals del segle XIX.

Gamper, de qui nom¨¦s es conserva una foto jugant a futbol en els ¨¤lbums familiars ¨Cque ell mateix va confeccionar¨C va fer molt m¨¦s que marcar gols i crear el FC Barcelona. Els seus nets, que van saber bastant tard qu¨¨ havia fet l'avi, qui havia estat i com havia mort, lamenten el tab¨² que es va imposar a casa despr¨¦s del seu su?cidi i l'escassa rellev¨¤ncia que es va donar a la seva figura durant anys despr¨¦s que Barcelona assist¨ªs a un funeral multitudinari en el seu adeu.

Gamper, que va ser president de l'entitat fins a cinc vegades, sempre que anaven maldades, va dedicar 30 anys de la seva vida al club, fins i tot estant a l'ombra. Va estar al darrere de la construcci¨® del primer estadi blaugrana, al carrer Ind¨²stria, un camp per a 20.000 espectadors ¨C¡°Li deien boig¡±, recorda el Manel, i aix¨° que es va acabar omplint a cada ocasi¨®¨C; tamb¨¦ al darrere de la decisi¨® de traslladar-se a les Corts, un estadi que ell mateix va pagar en part; va acceptar a contracor que els seus jugadors es convertissin en professionals i va abra?ar el catalanisme fins al punt de canviar-se el nom de Hans pel de Joan. Un partit el 1925, en el qual va fer una invitaci¨® innocent ¨Cva convidar a l'estadi uns comerciants anglesos atracats al port de Barcelona, que van portar la seva banda de m¨²sica¨C va acabar marcant el seu declivi. La banda, per iniciativa pr¨°pia, va fer sonar abans de l'inici del partit els himnes espanyol i brit¨¤nic. I l'himne nacional va ser xiulat per l'afici¨® a les graderies. En plena dictadura de Primo de Rivera, es va ordenar el tancament de l'estadi durant sis mesos. I Gamper va haver de sortir del pa¨ªs, qualificat com a catalanista separatista.

Va poder tornar al cap d'uns anys, amb condicions, ¨¦s clar. Ja no tornaria a tenir cap vinculaci¨® amb el club, per¨° m¨¦s endavant es va crear el trofeu d'estiu que porta el seu nom, igual que el porta la ciutat esportiva constru?da a Sant Joan Desp¨ª i un carrer de la ciutat des del 1934. El crack del 29 el va acabar d'enfonsar. Tenia accions a la borsa de Nova York i, com a estrat¨¨gia empresarial, va decidir comprar m¨¦s en lloc de vendre. Es va arru?nar. ¡°A casa es va imposar la llei del silenci¡±, expliquen els seus nets, de tan preocupat com estava amb els negocis. Poc despr¨¦s es va matar d'un tret a casa seva, a Barcelona. Quan el 1958 es va comen?ar a construir un nou estadi es va especular amb la idea de posar-li el nom del fundador del club. Per¨° Gamper havia estat una figura inc¨°moda per al franquisme. I la sola intenci¨® de fer-li un homenatge va ser vetada pel r¨¨gim. Els seus nets encara esperen que aquell estadi que es va quedar ¡°sense nom¡± recordi algun dia l'home que va comen?ar un projecte que ha esdevingut un dels clubs de futbol m¨¦s grans, ambiciosos, populars i amb m¨¦s ¨¨xit del m¨®n. ¡°Crec que si vei¨¦s en qu¨¨ s'ha convertit aix¨° ara, s'espantaria¡±, diu Xavi Gamper amb un somriure.