Serrat, oasi de bonhomia en plena tempesta

Durant les ¨²ltimes setmanes una part de la rumorologia habitual que circula per internet s'ha entestat a fer que les aig¨¹es al voltant de Joan Manuel Serrat circulin una mica remogudes. Les declaracions del cantautor barcelon¨ª sobre la deriva del proc¨¦s independentista han provocat una allau de cr¨ªtiques, majorit¨¤riament an¨°nimes i certament malintencionades, que en els ¨²ltims dies s'han centrat a demanar el boicot al programa televisiu Sense ficci¨®: Joan Manuel Serrat, el noi del Poble-sec, que ahir a la nit va emetre TV3, tamb¨¦ criticada, justament per tot el contrari.

Encara que l'ambient es vulgui enverinat, el cantautor ho viu amb el seu habitual somriure expansiu, ali¨¨ als atacs i les discussions. Poques hores abans de l'emissi¨® televisiva Serrat havia presentat, amb Paco Ib¨¢?ez, en una c¨¨ntrica llibreria de Barcelona l'autobiografia (en vers!) del tamb¨¦ cantautor Luis Pastor. Quan va acabar l'acte, Serrat va rebutjar fer qualsevol tipus de declaraci¨® sobre el suposat boicot: ¡°Qu¨¨ he de dir jo!¡±, mentre encongia les espatlles amb bon humor. ¡°No comment¡±.

Durant la presentaci¨® del llibre del seu col¡¤lega extremeny, Serrat va ser, en canvi, contundent a l'hora de reivindicar, per exemple, el Maig del 68 (¡°No va ser nom¨¦s un moviment de combat que va passar a Par¨ªs, va passar a molts altres llocs¡±) o els canvis de valors des del franquisme: ¡°Llavors l'enemic era clar, ara tot ¨¦s molt conf¨²s. La conniv¨¨ncia de totes les estructures de poder ¨¦s descoratjadora. Hi ha hagut moments, com el 2015, en els quals semblava que podien passar coses. La gent va sortir al carrer, es va organitzar molt b¨¦, es van crear grups que han anat creixent, i en aquests moments el globus s'ha inflat molt, per¨° no ¨¦s f¨¤cil mantenir-lo inflat. La dreta ho t¨¦ molt f¨¤cil amb els mateixos elements que col¡¤locava a la taula fa uns anys: D¨¦u, la religi¨®, els diners... i ja est¨¤. L'esquerra ¨¦s la di¨¤spora: no hi ha hagut unitat, ni aqu¨ª ni al m¨®n. El m¨¦s dif¨ªcil per a qualsevol moviment progressista ¨¦s consolidar-se, cr¨¦ixer, unir-se¡­ perqu¨¨, tret de moments puntuals, es passa ja a la desintegraci¨® produ?da sempre per pecats capitals¡±. Luis Pastor, amb l'humor fi que el caracteritza, va puntualitzar: ¡°A l'esquerra sempre hem estat cinc i tenim sis partits pol¨ªtics¡±. La conversa entre els tres cantautors hist¨°rics va ser tan amistosa com acalorada i contundent.

Un debat i una contund¨¨ncia que no es van veure a l'espai de TV3. Joan Manuel Serrat, el noi del Poble-sec va ser un aut¨¨ntic oasi de bonhomia enmig de la tempesta. Si alg¨² esperava discussi¨® o pol¨¨mica, ahir es va equivocar de canal.

Llu¨ªs Permanyer, conductor del programa, va anar a buscar ¨Ci la va trobar¨C?la parcel¡¤la m¨¦s entranyable del cantautor. La seva inf¨¤ncia i la seva joventut, els seus records de Montju?c i del Paral¡¤lel, dels Banys de Sant Sebasti¨¤ i les botigues de gomes i rentatge del carrer Robadors, de la sarsuela i la cobla, de les cinc copes del Bar?a i de la fam¨ªlia, sobretot de la fam¨ªlia¡­ Pr¨¤cticament no es va parlar de can?¨®, nom¨¦s un petit instant va apar¨¨ixer aquella primera guitarra que el seu pare li va regalar als setze anys; res m¨¦s.

Probablement Serrat no va dir res de nou, per¨° el seu discurs proper i entranyable va ser m¨¦s que una sessi¨® autobiogr¨¤fica, una visi¨®, una s¨¨rie d'imatges en blanc i negre, de tota una generaci¨® que molts subscriur¨ªem.

Un Sense ficci¨® innocu, apte per a tots els p¨²blics i tots els votants. Montse Armengou ho va deixar ben clar quan va presentar el programa afirmant ¡°que evitava deliberadament la controv¨¨rsia¡±. Un documental parcial ¨Cparcial perqu¨¨ nom¨¦s recorria una part molt petita de la vida i de l'obra del cantautor, no per altres raons¨C que podria resumir-se en una de les frases de Serrat, aquesta nit m¨¦s que mai el Noi del Poble-sec: ¡°R¨¨iem molt, costava molt que no f¨®ssim feli?os¡±.