Coixet: ¡°Que m¨¦s dones dirigeixin o produeixin cinema ¨¦s q¨¹esti¨® de reparaci¨® hist¨°rica¡±

?s el dia de la foto de fam¨ªlia dels nominats als Premis Gaud¨ª, que es lliuraran el 28 de gener, i el bar d'un lux¨®s hotel del centre de Barcelona ¨¦s ple a vessar de cares conegudes del m¨®n del cinema i la televisi¨®. Per primera vegada, la paritat entre directors i directores de cinema que aspiren als guardons gaudinianas en les categories principals ¡ªmillor pel¡¤l¨ªcula en catal¨¤ o en una altra llengua, direcci¨® i gui¨®¡ª ¨¦s un fet.

¡°Quan vaig comen?ar en aquest m¨®n, fa prop de 30 anys, gaireb¨¦ no tenia referents de directores de cinema. Recordo Ida Lupino, per exemple. ?s evident que el panorama ha millorat, tot i que encara ho ha de millorar molt m¨¦s. M'alegro que aquest any hi hagi paritat als Gaud¨ª, tamb¨¦ ha passat en diverses edicions dels Goya i espero que sigui una tend¨¨ncia, no un fenomen d'uns anys. I confio en aix¨° perqu¨¨ totes les legislacions cinematogr¨¤fiques, tant a Catalunya com a Espanya, van encaminades a aix¨°. Penso que la promoci¨® del cinema dirigit o produ?t per dones no ¨¦s una q¨¹esti¨® de quotes o de discriminaci¨® positiva, sin¨® que ¨¦s una q¨¹esti¨® de reparaci¨® hist¨°rica¡±, explica Isabel Coixet abans d'asseure's amb la resta dels nominats. Coixet opta amb La llibreria?a 12 Gaud¨ª, entre els quals hi ha el de millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no catalana, millor direcci¨® i millor gui¨®. ?s el mateix nombre de candidatures a les quals?aspira als Premis Goya, que es lliuraran el 3 de febrer. L'acumulaci¨® de nominacions?sembla que no impressiona gaire la directora de cinema catalana: ¡°?s clar que fa il¡¤lusi¨®, per¨° el que em fa m¨¦s contenta de La llibreria ¨¦s que ha connectat amb la gent. Jo crec que ha anat b¨¦ perqu¨¨ ¨¦s una hist¨°ria de lluita, la protagonista no ¨¦s una hero?na. ?s una pel¡¤l¨ªcula en la qual tothom es pot identificar com a alg¨² que t¨¦ un petit somni que se'n va en orris, ¨¦s f¨¤cil identificar-s'hi quan les coses van maldades¡±.

Emily Mortimer ¨¦s l'actriu protagonista, que encarna una dona a qui tothom li dona consells ¡ªm¨¦s aviat la dissuadeixen¡ª sobre el projecte d'obrir una petita llibreria: ¡°Tamb¨¦ li podria passar a un home. Per¨° segur que si hagu¨¦s estat un home s'hauria estalviat tot el rotllo paternalista i la gent amb els seus consells. I ¨¦s que aix¨° passa en la realitat, el que em costa m¨¦s de ser dona ¨¦s que tothom es creu amb el dret de donar-te consells i aix¨° sempre m'ha posat de mal humor¡±. Recorda que en el primer rodatge que va dirigir no va tenir cap m¨¦s remei que sobreactuar ¡°perqu¨¨ em prenguessin seriosament¡±.

Coixet ¨¦s una fan del cinema que estan fent joves directores, com Carla Sim¨®n ¡ªque amb Estiu 1993 ¨¦s una altra de les clares favorites dels Gaud¨ª i els Goya¡ª, Elena Mart¨ªn¡ªamb J¨²lia ist tamb¨¦ opta al Gaud¨ª a la millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no catalana¡ª o Elena Trap¨¦, que el 2010 va fer Blog, la seva ¨°pera prima en cinema. ¡°El que passa ¨¦s que a les dones els costa m¨¦s, tres anys m¨¦s que als homes, segons les estad¨ªstiques, fer la seva segona pel¡¤l¨ªcula. Calen m¨¦s dones productores que confi?n en dones dirigint, per¨° de deb¨°, no nom¨¦s amb gestos de cara a la galeria¡±.

Explica que a ella li fa bastant de ¡°pudor¡± exigir a les administracions un suport m¨¦s decidit a la ind¨²stria del cinema: ¡°Potser hauria de ser aix¨ª, per¨° hi ha tants problemes socials urgents...¡± Creu que davant de la crisi que est¨¤ patint la ind¨²stria del cinema ¨C¡°tot i que des que jo recordo, sempre s'ha parlat de crisi¡±, matisa¨C la producci¨® de s¨¨ries televisives ¨¦s una altra finestra: ¡°Com a creadora el que vull ¨¦s seguir explicant hist¨°ries, potser ¨¦s que la gent ha perdut l'inter¨¨s d'anar al cinema, per¨° espero que no sigui aix¨ª perqu¨¨ es tracta d'una altra cosa. Els operadors han nascut per crear contingut per a la televisi¨® i s¨®n fant¨¤stics, per¨° hi ha alguna cosa que ¨¦s diferent al cinema, on les pel¡¤l¨ªcules encara deixen un p¨°sit m¨¦s profund¡±.

Coixet tampoc confia que el mecenatge pugui contribuir a donar oxigen al finan?ament de les produccions cinematogr¨¤fiques: ¡°Aix¨° no ¨¦s com Am¨¨rica, on hi ha veritables mecenes, per exemple, del Metropolitan, perqu¨¨ s¨®n uns amants de l'¨°pera. Aqu¨ª els mecenes que podrien fer-ho prefereixen comprar-se tres o quatre Rolls Royce o gastar-se els diners en altres coses. Fixa't el que ha passat amb el cas Palau, el que feien era buidar la caixa en comptes de destinar els diners a millorar els espectacles i els concerts...¡±

Entrant una mica en el terreny pol¨ªtic, Coixet ¡ªque se sent catalana, espanyola i europea¡ª diu que la situaci¨® catalana actual li sembla que ara est¨¤ en una fase ¡°gasosa, amb una boira espessa¡±.