¡°?s normal que Fabra quedi com una figura hist¨°rica¡±

M¡¯intercepta Jordi Ginebra (Barcelona, 1961) quan estic a punt d¡¯arribar al seu despatx i em convida a seguir-lo a l¡¯aire lliure, on podr¨¤ fumar legalment. Catedr¨¤tic de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili, ¨¦s conegut en el gremi de la cosa de la llengua com a coautor (amb Anna Montserrat) del celebrat Diccionari d¡¯¨²s dels verbs catalans i (amb Joan Sol¨¤) de Pompeu Fabra: vida i obra, carta de presentaci¨® per encap?alar enguany els actes de l¡¯Any Fabra, que tot just arrenca.

Pregunta. Faci una mica de ficci¨®. On ser¨ªem si Fabra s¡¯hagu¨¦s dedicat a la qu¨ªmica?

Resposta. Jo crec que haur¨ªem trobat un cam¨ª. Una cosa ¨¦s que a posteriori valorem molt l¡¯obra de Fabra, i ¨¦s veritat que gr¨¤cies al seu treball es va aconseguir una codificaci¨® moderna i funcional. Potser no tindr¨ªem un model tan reeixit, per¨° haur¨ªem trobat una f¨®rmula.

P. Hi ha en alguna llengua propera alguna figura semblant?

R. No s¨¦ si amb tant de protagonisme pol¨ªtic. En el cas catal¨¤, mentre s¡¯estableix una codificaci¨®, un codi modern, la llengua va adquirint protagonisme en els ¨¤mbits socials. El desenvolupament i la implantaci¨® de la normativa catalana ¨¦s paral¡¤lela a la desclosa i l¡¯¨¨xit del nacionalisme catal¨¤. En aquest sentit, s¨ª que ¨¦s bastant singular. ?s veritat que als segles XIX, XX i XXI hi ha altres processos de normativitzaci¨® ling¨¹¨ªstica al m¨®n, per¨° no tenen el ress¨° sociopol¨ªtic llarg del proc¨¦s catal¨¤.

P. Ha perdut vig¨¨ncia la figura de Fabra? Abans el diccionari Fabra era un objecte de culte, tenir-lo a casa era important. S¡¯ha perdut aquest respecte?

R. Com a figura, la percepci¨® sobre Fabra ¨¦s mant¨¦, per¨° ¨¦s veritat que com a font del nostre coneixement ling¨¹¨ªstic, sobre la normativa, no ¨¦s que hagi perdut vig¨¨ncia, ¨¦s que les coses van progressant. Fins al 1995 el diccionari normatiu ¨¦s el Fabra, despr¨¦s ¨¦s el de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC). El seu diccionari ja no ¨¦s el que nosaltres consultem per resoldre dubtes, ja no mant¨¦ l¡¯operativitat.

P. Pot ser que Fabra acabi sent m¨¦s conegut per donar nom a una universitat o a carrers, que no pas per un llibre que la gent tingui a casa?

R. Pot ser, per¨° tampoc ¨¦s estrany. En l¡¯¨¤mbit espanyol, ning¨² consulta Nebrija per un dubte gramatical. Potser ¨¦s normal que passi, que tothom s¨¤piga que va ser qui va codificar el catal¨¤ modern, per¨° quedi com a figura hist¨°rica. No seria cap desgr¨¤cia, sin¨® un signe de normalitat d¡¯una cultura.

P. La nova gram¨¤tica ¨¦s continuadora de Fabra?

R. Vol ser continuadora, i en l¨ªnies generals ho ¨¦s. Penso que la voluntat ¨¦s seguir l¡¯obra i l¡¯esperit de Fabra. Si ho aconsegueixen sempre, en alguns punts tinc dubtes. Fabra volia que a trav¨¦s de la norma es rectifiquessin els usos general de la poblaci¨®, la normativa havia de ser un instrument per canviar h¨¤bits ling¨¹¨ªstics. Ara el pensament ha canviat una mica, els senyors de l¡¯IEC no es veuen tan capa?os d¡¯aconseguir aix¨°. En aquest sentit, han cedit una mica.

P. En quina direcci¨®?

R. Han acceptat uns usos que potser Fabra no hauria considerat del tot genu?ns, potser ni ells mateixos els hi consideren, per¨° troben que s¨®n molt dif¨ªcils d¡¯eliminar de la llengua formal, perqu¨¨ l¡¯usuari, en general, els t¨¦ molt arrelats.

P. Hi ha hagut doncs una mena de xoc amb la realitat?

R. Hi havia una s¨¨rie de trets que Fabra pensava que s¡¯implantarien, per¨° hem vist que no s¡¯han implantat, i crec que aqu¨ª l¡¯IEC ha acceptat que hi ha trets molt dif¨ªcils d¡¯implantar. El que no pot ser ¨¦s que al final la normativa provoqui una mena d¡¯esquizofr¨¨nia entre una llengua oral i espont¨¤nia i una llengua liter¨¤ria o est¨¤ndard. A m¨¦s, la nova gram¨¤tica potser fa una aposta excessiva pel polimorfisme, en admetre m¨¦s d¡¯una opci¨® segons determinades variables. Aix¨° Fabra ja ho admetia, per¨° aquesta gram¨¤tica va m¨¦s enll¨¤. I aix¨° ¨¦s important: si jo soc professor de catal¨¤ a Eslov¨¤quia, qu¨¨ he d¡¯ensenyar? Un est¨¤ndard ¨¦s una llengua simplificada, ¨¦s un model formalitzat, funcional, i en la mesura que establim polimorfisme estem desfuncionalitzant. Fabra era molt pedag¨°gic, i quan decideix fer una gram¨¤tica normativa la presenta d¡¯una manera molt s¨°bria, molt clara.

P. Calia un Any Fabra? O senzillament ¨¦s oport¨² per una q¨¹esti¨® de dates?

R. En general els pa?sos, les cultures, honoren les figures importants de la seva hist¨°ria. ?s de bons fills honorar els pares, i la data ¨¦s molt rodona, 150 anys del naixement, 70 de la mort i 100 anys de la gram¨¤tica oficial. Val la pena reflexionar al voltant del fet que hi ha hagut un canvi de gram¨¤tica. L¡¯Any Fabra hauria de ser un any per donar un impuls a la qualitat de la llengua i a l¡¯¨²s del catal¨¤, que t¨¦ unes dificultats objectives que no s¨®n d¡¯ara.

P. L¡¯Any Fabra ¨¦s iniciativa del govern de la Generalitat. Ha afectat d¡¯alguna manera el 155?

R. S¨ª. En tot. Sobretot en la planificaci¨® dels actes. Anem m¨¦s endarrerits del que es preveia. Hi ha dos aspectes, el pressupopstari i el pol¨ªtic. L¡¯Any Fabra s¡¯encarrega a dos departaments, que s¨®n Presid¨¨ncia i Cultura. Tenint en compte que no hi ha consellers, la comunicaci¨® entre els dos departaments ¨¦s molt m¨¦s complicada, i m¨¦s en una commemoraci¨® com aquesta, en qu¨¨ ¨¦s molt important que hi hagi uns caps pol¨ªtics que decideixin les l¨ªnies d¡¯actuaci¨®. No tenim conseller de Cultura que estigui parlant al m¨®n de l¡¯Any Fabra.

P. Si el 155 dura gaire, com creu que pot afectar ja no l¡¯Any Fabra, sin¨® altres aspectes de la llengua?

R. ?s un misteri. En principi segur que afecta negativament. No ten¨ªem un Govern perqu¨¨ s¨ª, per fer bonic, el ten¨ªem per fer coses. Si no tens Govern, i si tens un partit que governa la Generalitat amb un 4% dels vots i amb una l¨ªnia determinada, que ¨¦s una l¨ªnia contr¨¤ria a la llengua catalana... Posar sota sospira l¡¯ensenyament i la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica pot afectar molt negativament.

P. L¡¯any 1934 Fabra ja alertava del biling¨¹isme. Ell no podia preveure la situaci¨® actual, en qu¨¨ un partit com Ciutadans, que reivindica el biling¨¹isme, ha obtigut tants vots. Com s¡¯encara la defensa de la llengua davant un context pol¨ªtic que reclama amb un cert pes unes condicions diferents?

R. El biling¨¹isme ¨¦s un concepte que es pot enfocar des de molts punts de vista. El problema d¡¯uns partits concrets, que s¨®n el PP, Ciutadans i en alguns moments els socialistes, ¨¦s que per a ells el biling¨¹isme ¨¦s una manera d¡¯afeblir el catal¨¤. Si vols enfortir la llengua catalana, pots seguir diversos camins i tot es pot debatre. La societat catalana, molt m¨¦s ara que en l¡¯¨¨poca de Fabra, ¨¦s una societat biling¨¹e en el sentit que una part important de la poblaci¨® ¨¦s de llengua castellana, i no es pot fer veure com si aix¨° no fos aix¨ª. Ara, hem de veure quines estrat¨¨gies seguim, quina pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica fem, perqu¨¨ el catal¨¤ sigui una llengua que pervisqui. El catal¨¤, o ¨¦s la llengua que predomina en els usos socials i administratius de Catalunya, o s¡¯anir¨¤ residualitzant. Hi pot haver biling¨¹ismes en determinats ¨¤mbits, en determinades situacions, per¨° quan aquests partits defensen el biling¨¹isme, el defensen com un pas previ per marginalitzar el catal¨¤. Els molesta que el catal¨¤ tingui un estatut de llengua pol¨ªticament poderosa. La q¨¹esti¨® no ¨¦s l¡¯etiqueta del biling¨¹isme, sin¨® la voluntat que hi ha al darrere, d¡¯expandir la idea nacionalista espanyola d¡¯una llengua, una naci¨®, un estat.

P. L¡¯Any Fabra servir¨¤ tamb¨¦ per explicar el vessant pol¨ªtic de Fabra?

R. Seria interessant que es conegu¨¦s aquest aspecte. Fabra t¨¦ aquesta famosa frase, ¡°No s¡¯ha d¡¯abandonar la tasca ni l¡¯esperan?a¡±, que potser adquirir¨¤ relleu, potser haurem de tenir Fabra com a referent a causa de la repressi¨® actual. El referent de Fabra, que va continuar treballant i lluitant, amb esperan?a, en un context encara m¨¦s fort de repressi¨® que el nostre, com va ser l¡¯exili, pot ser important. Fabra va ser a la pres¨®, va ser represaliat... Ja es va haver d¡¯enfrontar a un estat que era hostil a la cultura catalana. I ara ho tornem a patir. La seva actuaci¨® pot ser un est¨ªmul.

P. En la situaci¨® pol¨ªtica actual, pel que fa al proc¨¦s, on s¡¯imagina Fabra?

R. ?s fer ficci¨®, ¨¦s clar, per¨° crec que hauria estat a favor del proc¨¦s. Perqu¨¨ ¨¦s el sistema que pot afavorir m¨¦s la perviv¨¨ncia del catal¨¤. Fabra, en cada moment de la hist¨°ria que va viure, va estar del costat dels que demanaven la m¨¤xima autonomia pol¨ªtica que era pensable en aquell moment. Posats el 2010 o 2012, ¨¦s molt dif¨ªcil pensar que Fabra aniria en contra del proc¨¦s.

P. Se l¡¯imagina defensant les urnes l¡¯1-O?

R. [SOMRIU] S¨ª. Perfectament. De fet no es va amagar mai. Ell encap?ala la delegaci¨® que porta els milers de paperetes al president Maci¨¤ a favor de l¡¯Estatut d¡¯autonomia, i es mulla per unes opcions d¡¯esquerres compromeses amb la llengua catalana. Si ho fa en aquell moment, per qu¨¨ no ho faria ara? Fins i tot me l¡¯imagino sent sotm¨¨s a un cop de porra.