Precipitar-se per no caure al precipici
El dietari de Rubert de Vent¨®s dispara r¨¤fegues que recorden Nietzsche o Joubert
Xavier Rubert de Vent¨®s ha tingut una vida plena de llocs i, potser per aix¨° mateix, una vida fora de lloc. Massa places conquerides en la seva biografia, gaireb¨¦ totes confortables, en les quals, per¨°, sovint sona l¡¯alarma avisant que ha arribat el moment de tocar el dos. ?s aquesta la situaci¨® del fil¨°sof que busca agafador en la pol¨ªtica, o la de l¡¯humanista que ateny acad¨¨mia en l¡¯arquitectura, o la de l¡¯abdu?t per l¡¯Am¨¨rica Llatina que s¡¯asseu en un esc¨® del Parlament europeu, o la del nacionalista que sospita de les fronteres, o la de qui escriu un dietari gaireb¨¦ d¡¯ultratomba i acaba veient-lo publicat en vida...
Aquestes contradiccions tensen un llibre com Si no corro, caic. Un artefacte constru?t per disparar en mode r¨¤fega, sorgit d¡¯aquesta llibreta inseparable en la qual l¡¯autor ha anat notificant ¡ªde dia en dia i de ciutat en ciutat¡ª la seva incertesa. Una llibreta que, en qualsevol cas, permet afirmar sense tirar de met¨¤fora que estem davant d¡¯un escriptor en la seva pr¨°pia tinta. Amb la prosa enfilada, segons el cas, m¨¦s amunt del protocol o ¡°m¨¦s avall d¡¯on arriba la llengua¡±, com demanava Artaud.
En una corda que algunes vegades recorda el Nietzsche de M¨¦s enll¨¤ del b¨¦ i del mal, i unes altres el Joseph Joubert recollit a Sobre art i literatura, De Vent¨®s escampa aquests nanoassajos portadors d¡¯un art sint¨¨tic al qual, a hores d¡¯ara, no li queda res per demostrar ni per rectificar. Uns textos sense marxa enrere, ¡°papers p¨°stums¡± publicats, paradoxalment, en vida del fil¨°sof.
Aqu¨ª s¡¯atenen els problemes del m¨®n triturats, aix¨° s¨ª, pel t¨²rmix d¡¯una cuina personal. Deixant que l¡¯esperit ¡°faci xup-xup amb cert desassossec¡±. Tant se val si es tracta de grans esdeveniments de la hist¨°ria o la procreaci¨®, l¡¯amor o la vellesa, els diners o la mort.
I aqu¨ª es deixen caure G¨®mez de la Serna, Antonio Machado, Walter Benjamin, Salvador Espriu o la desgr¨¤cia de l¡¯escriptura per donar al¨¨ a aquesta fugida en ziga-zaga capa? d¡¯arrambar, sense jerarquia aparent, amb el sublim i el cursi, el fuga? i l¡¯imperible, el greu i el c¨°mic, la preocupaci¨® per la constituci¨® d¡¯Europa i la constataci¨® de sentir-se masoquista.
¡°?s quan descobreixo una pista que m¡¯acusen de despistat¡±. ¡°El meu gust no ¨¦s sempre el meu talent; ni el meu desig, la meva compet¨¨ncia; ni el meu saber, la meva experi¨¨ncia¡±. ¡°Som tan baixos que, quan tenim mala consci¨¨ncia, ens sentim bons pel sol fet de tenyir-la¡±. ¡°Els diners s¨®n l¡¯egoisme en abstracte, igual com els fills s¨®n l¡¯egoisme en concret¡±. ¡°Jugar amb el nom de D¨¦u: gust de sentir que juguem fort!¡±. ¡°Mai com llegint Reinaldo Arenas he sentit que escriure no ¨¦s una professi¨® sin¨® una maledicci¨®¡±.
SI NO CORRO, CAIC
Xavier Rubert de Vent¨®s
Emp¨²ries
176 p¨¤gines
18,90 / @ 9,99 euros
Fuetades com aquestes descobreixen un Rubert de Vent¨®s que corre per esquivar la gravetat, en qualsevol sentit que li vulguem donar a aquesta paraula. La seva ¨¦s una velocitat activada per no caure en la solemnitat i una velocitat multiplicada per no caure a terra.
Precipitar-se, en fi, per no precipitar-se.
Aquesta cursa est¨¤ impulsada per l¡¯admiraci¨® a Val¨¦ry i, aix¨ª mateix, per una certa aversi¨® a l¡¯universalisme f¨¤cil. Per l¡¯avorriment que li produeix l¡¯art dels ¨²ltims anys i per la fascinaci¨® davant l¡¯art xin¨¨s del segle XII. O per la convicci¨® que la justa mesura dels diners ¨¦s, precisament, no necessitar-ne. Gaireb¨¦ tot sota el tendal contradictori d¡¯un ¨¦sser inconstant que alhora amaga una secreta devoci¨® per l¡¯ordre.
Convindria advertir aquells que han dedicat algun temps a estudiar El arte ensimismado, La est¨¦tica y sus herej¨ªas o El laberinto de la hispanidad, que llibres com Si no corro, caic (tamb¨¦ D¨¦u entre d¡¯altres inconvenients) no estan escrits per ser escolaritzats o capturats.
Aquests ¨²ltims s¨®n llibres lliures, fins i tot lib¨¨rrims. Deslligats, si de cas, per la intu?ci¨® que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil escapar-se d¡¯una pres¨® que d¡¯un lloc com¨².
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.