La pintura de Dal¨ª inspirada per Picasso i Lorca

Dal¨ª sempre va admirar Picasso. Tant que semblava que hi estava obsessionat per les cont¨ªnues refer¨¨ncies personals i a la seva obra que sempre va fer. Durant anys li va enviar una postal en qu¨¨ li repetia: ¡°Pel juliol, ni dona ni cargol¡±, com fa la dita catalana. Picasso no li va respondre mai. Tampoc hi ha imatges dels dos artistes junts, i nom¨¦s consta que es van veure en una ocasi¨®, a Par¨ªs, l'abril del 1926, en el primer viatge de Dal¨ª a la capital francesa, durant el qual va visitar el malagueny al seu taller i va admirar el que pintava aquells dies. La visita va marcar, i molt, el jove de Figueres, que llavors tenia 22 anys, i aix¨° es va plasmar en obres com?Acad¨¨mia neocubista, que va pintar aquell estiu i que va exposar en la seva mostra individual a finals d'aquell mateix any a les Galeries Dalmau de Barcelona. Aquesta pintura, considerada l'obra mestra del seu per¨ªode de joventut, ha estat objecte d'estudi per Jordi Falg¨¤s, que acaba de publicar Dal¨ª: Acad¨¨mia neocubista i altres obres, un petit llibre editat pel Museu de Montserrat, el centre que conserva i exposa el quadre des del 1998.

Experts en Dal¨ª, com Santos Torroella o F¨¦lix Fan¨¦s, havien estudiat l'obra, per¨° fins ara no se li havia dedicat cap estudi monogr¨¤fic. ¡°?s la pintura de m¨¦s dimensi¨® que havia pintat fins aquell moment i la m¨¦s complexa des del punt de vista de la iconografia i el simbolisme. Va ser un tour de force per a Dal¨ª i hi planteja qu¨¨ passa amb el cubisme, un estil que ja es pot considerar acad¨¨mic i que vol superar. Per aix¨° la titula aix¨ª. ?s una obra de canvi i de transici¨®, en la qual mira enrere per fer un salt endavant cap al surrealisme, que abra?ar¨¤ poc despr¨¦s¡±, explica aquest expert en el pintor, que dirigeix des del 2008 la Fundaci¨® Rafael Mas¨® de Girona.

En aquesta pintura de 190 per 200 cent¨ªmetres hi ha, en efecte, molts elements que recorden Picasso, com les geom¨¨triques figures femenines vestides amb t¨²niques inspirades en obres del malagueny, com Banyista asseguda rentant-se els peus o Tres dones a la font.

¡°L¡¯objecte que el mariner sost¨¦ amb la m¨¤ esquerra pot ser un arc cl¨¤ssic o un element f¨¤l¡¤lic, que ens parla de la masturbaci¨®¡±

¡°Picasso era per a Dal¨ª un mestre consagrat que havia trencat molts motlles i era alg¨² a seguir¡±, continua Falg¨¤s. ¡°Per¨° tamb¨¦ hi ha molts elements dels fantasmes interns i les angoixes sexuals d'aquells anys¡±, i tots tenen a veure amb Federico Garc¨ªa Lorca, amic seu des que l'havia conegut a la Resid¨¨ncia d'Estudiants de Madrid el 1922. En efecte, la figura central, interpretada com un mariner pel barret que duu, ¨¦s tamb¨¦ un Sant Sebasti¨¤, un dels temes que m¨¦s apassionaven l'escriptor i el pintor aquells dies per les seves connotacions homosexuals, i que va provocar un intercanvi argumental intens entre ells. De fet, hi van consagrar un bon nombre de dibuixos i pintures.

¡°La pintura t¨¦ elements que parlen d'una mena de llenguatge en clau entre els dos, com l'objecte que el mariner sost¨¦ amb la m¨¤ esquerra, que pot ser un arc cl¨¤ssic o un element f¨¤l¡¤lic, i que ens parla de la masturbaci¨®¡±, explica l'expert, que mant¨¦ que en aquesta obra objectes com les petxines, els peixos i el vaixell, "fruit de les lectures que Dal¨ª havia fet de Freud¡±, comencen a tenir un doble o triple significat.

Segons Falg¨¤s la figura central ¨¦s tamb¨¦ un autoretrat ¡°idealitzat¡± del mateix Dal¨ª. ¡°?s una exaltaci¨® del tors mascul¨ª nu, una celebraci¨® hedonista del cos daurat pel sol que tant li agradava lluir aquells dies al pintor¡±, tal com es pot veure en les fotografies que es fa a Cadaqu¨¦s. ¡°Sensualitat i gaudi de la vida eren temes essencials per a Picasso des de comen?aments de la d¨¨cada i Dal¨ª els va comen?ar a reinterpretar a?Acad¨¨mia neocubista, amb al¡¤lusions a l'homosexualitat i al sacrifici, angoixes que estaven latents en la seva relaci¨® amb Lorca¡±, admet Falg¨¤s.